Noruega, immigració, xenofòbia

Aquests dies podem trobar a la premsa i a la televisió un allau d’informació sobre Noruega, l’ascens de l’extrema dreta i la xenofòbia, etcètera. La majoria, ho he de dir, és plena de tòpics i llocs comuns, i elaborada sense cap mena de context. Per tant permeteu-me posar una mica de llum sobre tot plegat en una sèrie de tres articles que començaré avui i completaré dijous.

Noruega i la immigració

L’arribada d’immigració a Noruega no té res a veure amb la què tenim a casa nostra. Per començar no hi ha gairebé immigrants irregulars, i se’n calculen menys de cinc mil. Això té dos motius: sense papers no és possible empadronar-se ni tenir accés als serveis bàsics com un metge de capçalera; i no hi ha regularització per arrelament. Per tant si s’entra al país com a irregular, l’única opció legal és marxar-ne.

L’entrada principal d’immigrants extracomunitaris es basa en la condició de refugiat polític (al marge de casos específics de feina molt qualificada, estudis, etc). Així als anys setanta van arribar moltíssims xilens i vietnamites, als vuitanta iranians, i el 1992 Noruega va ser un dels dos únics països del món que va obrir la porta a tots els bosnians.

Quan un refugiat és acceptat a Noruega, i en cas que no tingui prou recursos per mantenir-se, se li assigna un apartament gratuït en el municipi que decideix l’Estat. Allà rep assistència i un salari mensual, i ha d’assistir obligatòriament a cursos per aprendre la llengua i el funcionament de la societat noruega. Un cop passat aquest període, normalment de dos anys, té llibertat per anar-se’n a viure en un altre lloc i trobar una feina remunerada. És un sistema que costa molts diners anuals, però que fins ara es considera el més adequat.

La problemàtica

Hi ha xenofòbia a Noruega? Totes les enquestes mostren un molt major grau de tolerància i respecte a la diversitat que als altres països europeus. Ara bé, així com la vivència de la immigració és diferent a Salt que a Sarrià-Sant Gervasi, el cas d’Oslo i de la resta del país no té res a veure.

Noruega és molt dispersa i té poques ciutats grans: només quatre passen dels cent mil habitants. Això ha fet que una tercera part de tots els immigrants visquin al municipi d’Oslo. Aquest té actualment una taxa d’immigració del 27%, que arriba al 54% al centre. A més la proporció d’extracomunitaris respecte el total d’immigrants és molt més gran que a la resta del país.

És aquesta concentració, amb la formació de guetos i el canvi del “paisatge urbà” en alguns indrets, el què està fent trontollar el model d’integració. A més els països d’arribada també han canviat, i ara els musulmans són majoritaris, amb procedències com el Pakistan (la segona nacionalitat més nombrosa), Iraq i Somàlia. Com a experiència personal diré que Oslo és l’única ciutat on he vist una dona amb vel integral, i un centre islàmic amb minaret (a la foto).

És possible doncs una integració efectiva com va passar amb els xilens, vietnamites o bosnians fa unes dècades, o és ara la població noruega qui s’ha de transformar? Jo que sóc mestre a Trondheim he tingut com a alumnes uns quants kurds i iranians de segona generació, dos txetxens i un somali, i tots plegats semblen (amb l’actitud, la roba, les aficions) més noruecs que els seus companys trønder. Però ells sempre han estat minoria en una comunitat fonamentalment nòrdica. Tindrien la mateixa manera de fer, sobretot les noies, si haguessin crescut en certs barris de la capital?

La resposta de Noruega, amb l’acord de tots els partits polítics, ha estat restringir molt més l’entrada de refugiats. Tant és així que per primer cop l’any passat n’hi va haver més que van demanar asil polític en primera opció a Suècia que a Noruega. Seria fàcil dir que el país hauria d’optar per altres solucions, però que potser hi ha cap país d’Europa que ha trobat una manera satisfactòria d’encarar aquestes dinàmiques?

Demà: El Partit del Progrés

Enllaç: La Direcció d’Integració i Diversitat noruega (en anglès)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús