Noruega i el Partit del Progrés

Aquests dies, arran dels terribles fets d’Oslo i Utøya, han aparegut a ràdios i televisions peces informatives sobre l’ascens de la ultradreta als països nòrdics. A casa nostra som molt ràpids a assenyalar mancances democràtiques als altres llocs, i a etiquetar la gent de xenòfoba. Com si, per altra banda, el nostre país no estigués ple de gent amb ideologia ultradretana i perfectament integrada en partits polítics ben respectables.

El Fremskrittspartiet (Frp), el Partit del Progrés noruec, és una formació populista, i recull els vots dels descontents amb la situació actual, els incapaços d’adaptar-se als canvis socials i, si m’ho permeteu, els ressentits que haurien volgut una vida millor i necessiten algú a qui culpar. En un país on els temes principals es pacten entre totes les formacions polítiques, ells són una veu discordant.

El seu cavall de batalla electoral no és la immigració, sinó el petroli. Tal com us vaig explicar aquí, Noruega acumula centenars de milers de milions d’euros de beneficis, que no es gasta (només en fa servir un 4% anual) sinó que estalvia pel futur. Molts noruecs es pregunten per què han de pagar uns elevadíssims impostos escandinaus, tenir copagament sanitari, etcètera, si hi ha tants diners acumulats. L’Frp aposta doncs per baixar radicalment l’impost de la renda i les multes de trànsit, o eliminar l’impost de successions, i aquesta és una de les claus del seu èxit. La resta de partits s’hi oposen perquè això reescalfaria l’economia i perjudicaria les properes generacions de noruecs.

A tot això l’Frp hi barreja mesures de tipus liberal: permetre la implantació d’escoles privades (ara prohibides per llei), reduir les subvencions a la cultura, fer més accessible la compra de begudes alcohòliques, privatitzar la televisió pública, etcètera. I finalment hi posa unes gotes de nacionalisme o patriotisme noruec en el més pur estil UPyD.

I naturalment la immigració. L’Frp defensa que s’ha d’estar completament segur que els refugiats que entren són perseguits polítics i no migrants econòmics, que cal obligar-los a un major esforç d’integració, i que cal expulsar aquells que no ho facin i també els delinqüents. En canvi està a favor d’aquells que adoptin el model de vida noruec, i per això un dels seus portaveus és l’iranià Mazyar Keshvari. Els estudis diuen de fet que l’Frp és també el segon partit més votat entre els immigrants.

Els partits tradicionals del Parlament noruec han establert sovint una mena de cordó sanitari al voltant de l’Frp, tot i que aquest va donar suport extern al tripartit de dretes (conservadors, demòcrata-cristians i liberals) que va governar de 2001 a 2005. Precisament la dificultat de formar un executiu estable dretà amb un Frp potent l’ha fet declinar a les darreres eleccions, i totes les enquestes donen ara Høyre (els conservadors) com a principal partit de l’oposició.

En resum, es tracta d’un partit populista i amb una ideologia dubtosa en molts aspectes. Ara bé, d’aquí a dir que és el símptoma d’una societat xenòfoba i malalta com s’ha publicat a molts llocs hi ha un gran pas. Sobretot si qui el fa prové del nostre país.

Altres articles:

Quan tens molts diners: Noruega i el petroli

Els tripartits noruecs, i altres històries polítiques

Demà: Stoltenberg

5 comentaris

  • Diari Liffey

    29/07/2011 17:02

    Noruega no només obté beneficis del petroli noruec, també de l’irlandès. http://www.liffey.cat/politica/0411/sinn-fein-corrib.html

  • Víctor Díaz

    01/08/2011 1:25

    M’he llegit tots els posts i he de dir que resulten molt interessants, variats i esclaridors. Gràcies i continua així.

  • L’ARA s’apunta al simplisme – Ara.cat

    01/08/2011 12:51

    […] Un mestre català a Noruega « Noruega i el Partit del Progrés […]

  • Josep Sala

    01/08/2011 13:04

    Liffey: és probable, Noruega és la número 1 indiscutible en plataformes petrolíferes, i té negocis per tot el món. Curiosament quan no disposaven de la tecnologia i van haver de recórrer als EUA per explotar el petroli, van ser prou forts com per negociar unes condicions molt avantatjoses.

    Víctor: moltes gràcies!

  • ramonb3

    03/08/2011 13:55

    si els noruegs cedeixen a aquest partits els podem veure, amb perspectiva d’una generació, com una societat decadent. Els valors s’han de conservar. Perdre’ls costa poc i recuperar-los, molt. Amb la dreta acabarien malament. Diner, diner,….. mirada a curt i tots a llepar.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús