Diari d’un curs escolar noruec (I)

Mica en mica la maquinària del curs escolar es va engegant. Encara anem vestits d’estiu, no tenim agafades les rutines i el record de les vacances és proper; però ja fa dues setmanes que els alumnes són a l’institut, i travessada la barrera psicològica de l’1 de setembre cal començar a fer vida normal.

El ritme escolar noruec és, naturalment, força diferent del de Catalunya. Els nois i noies van marxar de vacances el 23 de juny. Els mestres, tres o quatre dies més tard. Tot i que a molts ens va tocar preparar coses una mica abans, la convocatòria oficial de tornada a l’institut va ser pel 18 d’agost.

El primer dia sempre té un punt ritual. A les 8, retrobament a la cantina amb cafè i crêpes. Mitja hora més tard, trobada general a l’auditori amb tothom que fa rutllar l’institut: mestres, direcció, assessors, personal de la neteja, administratius, encarregats de la cantina, conserges i informàtics. Recompte de novetats, presentació dels nous treballadors (aplaudiments i benvingudes) i, al final, foto de grup a la porta de l’escola.

Els alumnes van tornar el dilluns 22, dos mesos menys un dia després de començar les vacances. Això sí, al meu institut aquestes coses s’allarguen: els coordinadors van planificar quatre dies sencers de reunions, activitats de grup, tasques administratives (recollida dels ordinadors i dels llibres de text) i excursions. Per tant fins el dilluns 29 no em va tocar entrar a classe i començar a fer la meva feina més important d’aquests dies: motivar-los i intentar que vinguin amb ganes d’aprendre.

* * *

Però aquest inici de curs també ha estat el més estrany que es recorda. Un grup de nou alumnes nostres eren a Utøya quan va passar la tragèdia. Dues noies, la Gizem i la Lene Maria, no en van tornar. Fins dilluns passat vam tenir a l’entrada de l’institut una taula amb les seves fotos, espelmes, flors i els llibres de condol, i ara les continuem tenint molt presents.

A les reunions de mestres dels primers dies vam tenir assessorament sobre com enfocar el tema amb els alumnes, i l’administració ens ha preparat un petit protocol d’actuació. Naturalment l’institut disposa sempre de psicòleg i infermera, i ells seran els què hauran de fer la feina més directa. Tot i això tenim alumnes que eren a l’illa i moltíssims amics de les víctimes, i caldrà estar atents.

En qualsevol cas, i com va dir el primer ministre, no podem deixar que el terrorisme ens canviï la vida. Per tant intentarem seguir com sempre, fent-ho el millor possible pels nostres alumnes.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús