Fot-li, que són alemanys

Un dels fenomens més curiosos que s’estan produint als mitjans de comunicació espanyols és el creixent sentiment antialemany. Des dels articles berlinesos de Rafael Poch a La Vanguardia, a portades de l’ABC o titulars de les notícies televisives, sembla que Alemanya s’ha convertit en la causant de molts dels nostres mals. No cal dir que el fet ja va tenir el seu preludi en la “guerra del cogombre”, demostració que el nacionalisme espanyol és tan potent que fins i tot es pot manifestar en forma de cucurbitàcia.

Però per entendre el què passa ens cal agafar una mica de perspectiva.

En els darrers vint-i-cinc anys Espanya ha rebut centenars de milions d’euros en fons europeus, provinents bàsicament dels impostos dels ciutadanys alemanys. No cal dir que una part ha retornat al seu país d’origen en forma de productes consumits, però la majoria s’han quedat a l’estat. I què ha fet Espanya amb aquests diners? Ha creat grans centres de recerca per convertir-se en un referent mundial del coneixement? Ha fomentat el desenvolupament d’un teixit industrial pròsper i competitiu? S’ha preparat pels reptes de futur?

No. Espanya ha construït carreteres que no porten enlloc, trens sense passatgers, aeroports sense avions i centres de visitants que no visita ningú. Ha perpetuat un model productiu obsolet, fet que ha tingut conseqüències nefastes (com l’abandonament escolar), ha fomentat l’endeutament, i en general ha llançat milers i milers d’euros pel vàter, que via les canonades pertinents han anat a parar als comptes de les Caiman dels poderosos de torn.

Ara els alemanys han dit que prou, que estan cansats de pagar aquests despropòsits amb els seus impostos. I com ha reaccionat Espanya? Com l’addicte a qui la família pagava els seus vicis fins el dia que li ha tancat l’aixeta.

Això sí, Espanya té un gran avantatge. Encara que els alemanys es neguin a pagar més, sempre els queden els catalans, eternament disposats a posar-hi la cartera (per no dir una altra cosa).

2 comentaris

  • Quim Sánchez

    06/09/2011 3:17

    Josep, sense entrar a valorar-ho detalladament,

    Abans de mirar cap als de Madrid -que mai no ens han enganyat, perquè sempre han actuat de cara mirant de guanyar- pensa que, més que ells, els causants dels propis mals sempre han estat a casa; i molt concretament des que, abans de l’aprovació de l’Estatut de Sau el 1979 i en ple procés de la seva negociació, en comptes d’agafar el concert econòmic al que s’aferrà el País Basc i que s’oferí a Catalunya (una nacionalitat històrica), van agafar altres competències sense pensar que, per a tirar-les endavant, feien falta diners (i això que la Generalitat era l’única institució que no provenia de la reforma de la legalitat franquista).

    Afegeix a l’anterior i principal error –comès pels d’aquí, no pels de Madrid- tots els anys que la classe política catalana ens ha intentat vendre com un èxit la tècnica del “peix al cove” i d’anar augmentant les competències; una tècnica que, a banda d’haver-se ideat per mirar d’esgarrapar el que es pugui del que ja s’ha perdut, no es pot sostenir sense els diners que no s’agafaren de partida. Una tècnica que, això sí, ha servit de cortina de fum per mirar d’amagar la vessada principal i que ara –una mica tard, no?- segons el seus creadors, ja no serveix.

    Afegeix totes les administracions públiques que es troben a Catalunya –sense comptar les estatals i les Diputacions Provincials, que es troben igual a tota Espanya-, incloent-hi els Consells comarcals, les Vegueries i tots els Departaments, Direccions generals, Subdireccions, Comitès assessors, grups i subgrups, comitès i càrrecs de confiança –per dir–ne alguns-; mira com es financen i si això té alguna cosa (o molt) a veure amb el fet que no hi hagi hagut diners per invertir en gaire res des de fa molts anys a causa del manteniment d’aquests sapròfits –de casa, això sí.

    A més de l’anterior, pensa que el 1986 –fa 25 anys- els catalans vam entrar dins de la Comunitat Econòmica Europea sabent que no rebríem ni un duro dels fons de cohesió, en tenir la renda per càpita més amunt del 75% de la mitja europea; i que, tot i saber-ho els nostres polítics, van seguir tirant de “peix al cove” uns quants anys, agafant més competències sense aconseguir diners per a desenvolupar-les i engrossint l’aparell administratiu i els sous a pagar en aquest apartat –en aquest sentit està bé veure quina ha estat l’evolució anual de la proporció de ciutadans per funcionari a Catalunya.

    Afegeix, fins i tot, si vols, les facilitats que té una empresa per a instal•lar-se a Catalunya davant les dificultats que té a Madrid o a Navarra o a Saragossa o a… –és un dir-, i veuràs com molta gent no es queda a Catalunya. T’asseguro que, si com jo, participes d’una empresa que té seus a tota Espanya, compararàs i no t’agradarà -però què t’he d’explicar.

    I això passant molt per sobre del capítol dels ingressos, despeses i competències catalanes perquè passant també de puntetes per altres, com el de les inversions –i per posar-ne una i prou, d’Espanya a Catalunya, per no abusar- se m’acut també que el 17 d’octubre de 1986 –aviat farà 25 anys- Barcelona va ser triada com a ciutat olímpica; una Barcelona que sense les rondes, ni els terminals B i C de l’aeroport, ni el barri de la vila olímpica, ni l’anella olímpica, ni tantes altres instal•lacions –per fer-ho curt- es va haver de remodelar completament, tot netejant-ne la seva part vella. Estic segur que Espanya, que s’hi jugava la imatge a l’estranger, no hi va invertir, aquí, perquè era Catalunya.

    I si mirem a Espanya, només una dada: abans de l’entrada a Europa el 1986, Catalunya era l’única comunitat autònoma que, a banda de Madrid i les Balears, tenia una renda que superava el 75% de la mitja de tot Europa. Mira en canvi quantes comunitats ho feien el mes de març de 2004 -dos mesos abans de l’ampliació de la Unió Europea en deu països.

    O simplement compara les fotografies de fa 25 anys d’Extremadura, Andalusia, Galícia o Castella amb les d’ara. No hi trobes una alguna diferència? ¿Ni en el nivell de vida de les classes menys afavorides? Ja no parlo de la classe mitjana… parlo de l’AVE Madrid-Sevilla o Barcelona-Madrid, amb uns nivells d’ocupació molt alt (ho sé perquè a casa els agafem); o de les autovies gratis que hi ha a Espanya (i no a Catalunya, on s’ho queda una concessionària privada); o dels terminals de les grans capitals de província (davant de Girona, Reus o l’Alguaire); o de tot el teixit urbà de l’Estat. No et sembla Espanya més propera a Europa? Ho dic perquè fa 25 anys s’assemblava més a Àfrica (i ja no et dic 50 anys enrera).

    Apart d’això, però, i del fet que ara Espanya és un “contribuent pur” a Europa, ¿quant fa que ho són Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica, Holanda i el Regne Unit? ¿Des de la fundació de la CEE i de la CECA? ¿Quina era la diferència entre aquests països i Espanya aleshores? I fa 25 anys? I ara? ¿I ho ha pagat tot Alemanya? Això no fa de bon sentir pels altres i menys a França –i si no li agrada a França, com sempre ha amenaçat des del principi de la Unió, adéu Europa. Tampoc crec que li agradi als funcionaris de la Unió Europea que treballen a l’Eurostat recollint les aportacions de tots; o als de l’ABC, que els encanta dibuixar la Merkel i en Sarkozy donant ordres al ninot d’en ZP –recorda que això són vots pel PP i l’ABC no és sospitós de ser catalanista.

    A banda, ¿creus que venint d’on venia se li pot demanar a Espanya que esdevingui un referent mundial en innovació, investigació o teixit empresarial i industrial? ¡Si aviat ja no ho podrà ser ni Europa! ¿No has vist les taxes de creixement de Brasil, Xina, Índia, etc., etc.?

    No et vull atabalar més, però crec que la resta d’Espanya ha estat molt més llesta i més atenta que nosaltres; que ha evolucionat molt més que nosaltres en 25 anys i que ells no tenen la culpa dels nostres mals, sinó nosaltres mateixos, com sempre des de Pau Claris, que ens va vendre als francesos el 1641, els mateixos que pocs anys després es van quedar el Rosselló, el Conflent i part de la Cerdanya. I és que repeteixo: ells sempre han anat de cara. Som nosaltres els que hem deixat que, per exemple, capatassos d’obra, jardiners i gent amb “estudis” de dret i economia arribin a les més altes dignitats de casa, tot muntant pessebres administratius on alimentar els seus vots i familiars.
    I el pitjor no és això, sinó que hi hagi gent que encara compri el seu discurs de la “desafecció” i de la “culpa de Madrid” mentre ells, els nostres polítics, els de casa, rient-se a la cara de nosaltres, s’enriqueixen i van llençant cortines de fum, com la darrera faramalla de polítics indignats per la sentència sobre el català com a llengua vehicular. ¿Et penses que no saben què diuen els articles 3.1 i 3.2 de la Constitució Espanyola –que “El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla” i que “Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.”? ¿Et penses que no poden anticipar el resultat de tots els recursos que es puguin posar contra la sentència?

    Perdona’m pel rotllo, però “algú ho havia de dir”.

  • Josep Sala

    06/09/2011 9:06

    Quim, jo puc estar d’acord amb gairebé totes les coses que dius. Però ara mateix no em ve de gust la crítica interna. En primer lloc, perquè els atacs que ens vénen de fora són tan brutals (tu vas llegir les declaracions d’en Manuel Chaves, pròpies d’un dirigent nazi el 1929?) que ara el què ens toca és defensar-nos.

    I segon, perquè per més que nosaltres poguem malbaratar recursos, és una broma comparat amb els què es llancen a Madrid i rodalies. Tu saps quant ha costat l’aeroport de Lleida, tan criticat? 90 milions. I el de Ciudad Real? 1.100 milions. Dotze vegades més!

    Sobre Europa sí, els diners vénen d’Alemanya. Cites el Regne Unit, que aporta exactament zero: ells tenen una clàusula de retorn dels diners de més que paguen.

    I per últim dir-te que efectivament una entrada massiva de recursos sí poden servir per canviar el model productiu, invertir en tecnologia, etc. Recorda que t’estic parlant des de Noruega!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús