Emigrar (o no) a Noruega

El procés d’absoluta decadència que estan patint tant Catalunya com Espanya fa que molta de la gent més preparada es plantegi marxar fora per trobar una vida millor, i entre els països candidats un dels més atractius és Noruega. En alguns fòrums d’internet s’acumulen les preguntes, i jo mateix rebo sovint missatges de gent interessada. És per això que he decidit posar per escrit allò que jo penso sobre tot plegat.

L’experiència. Viure una temporada a fora és una experiència que tothom hauria de tenir. No només serveix per aprendre moltes coses noves, sinó sobretot per avaluar de nou les prioritats i els valors que t’imposa la cultura pròpia. I naturalment emigrar ara per Europa és molt més fàcil que fa unes dècades, tant per temps de viatge com per facilitat de comunicació.

Dit això, i tot i que el meu cas és molt positiu, reconec que emigrar per necessitat o per manca d’oportunitats al país d’origen és molt diferent que fer-ho per altres motius. Per això recomano agafar els meus consells amb precaució.

El país. Anar a Noruega vol dir mudar-se a l’altre extrem d’Europa. I no parlo del clima, el paisatge o les hores de llum, que també són molt diferents. Em refereixo a la cultura i els valors. Aquí l’interès de la comunitat passa sempre per sobre l’individu, i no agrada que la gent se salti els mecanismes de funcionament social. Això pot ser ofegadors per alguns, que veuran atacada la seva llibertat personal, però no hi ha cap més camí per integrar-se o voler tenir una vida “com cal”.

L’idioma. El primer requisit per emigrar a Noruega és saber bé l’anglès i poder-hi tenir converses. Dit això, només els enginyers i els treballadors de la universitat poden aspirar a una vida en anglès. Tota la resta ha d’aprendre el noruec.

Si un sap anglès, el noruec tampoc és una llengua massa difícil: no es declina com l’alemany, els verbs no es conjuguen i es llegeix de manera molt senzilla. En canvi el gran obstacle són els dialectes. L’estàndard que s’aprèn als cursos correspon (més o menys) a la parla d’Oslo, però viure a Bergen, Trondheim i Stavanger implica patir uns mesos d’adaptació per començar a sentir que allò que parlen els indígenes és, efectivament, noruec.

L’enllaç. Marxar a qualsevol país a buscar fortuna és força temerari. Tots els europeus que conec establerts aquí hi van arribar degut a la universitat (com jo), amb un contracte de feina o perquè la parella és d’aquí. Cal temps per muntar la xarxa social, que com a tot arreu és fonamental. Arribar sol i sense parlar la llengua gairebé assegura el fracàs. El millor doncs, en cas de no tenir cap conegut, és mirar ofertes de feina a webs com finn.no.

El coixí. Si no es ve amb contracte de feina, recomano portar un bon coixí econòmic d’uns quants milers d’euros. Els processos de contractació de treballadors són extremadament lents, perquè qualsevol decisió que impliqui una tria (algú sobre un altre) ha de tenir totes les garanties democràtiques. No és estrany que tot plegat s’allargui per sobre dels quatre mesos.

Els tabús. Com tota cultura, els noruecs tenen els seus tabús. Dos temes dels quals costa parlar són la vergonyosa assimilació dels lapons i les borratxeres dels caps de setmana. Ara bé, el més important és recordar que són una gent profundament enamorada del seu país, i per tant tota crítica ha d’estar ben fonamentada.

Les expectatives. Aprendre una cultura nova vol temps, però el primer requisit és no buscar sempre allò que tenies a casa. Sí, el menjar és diferent, i anar de bars i restaurants és caríssim. Però en el primer cas cal entendre les limitacions geogràfiques, i en el segon que la vida social s’ha fet sempre a les cases. A més qualsevol persona que arribi amb aires de grandesa (pel fet de tenir títol, càrrec, etcètera) serà ràpidament baixat arran de terra pels seus coneguts.

La recepció. Els noruecs són una gent extremadament cordial i molt disposada a ajudar, especialment quan es nota un esforç per aprendre la seva llengua. En els darrers temps, però, als mitjans de comunicació hi ha aparegut estranyes notícies sobre espanyols que han acabat vivint als carrers de Bergen per manca de mitjans, i la ministra de treball ha indicat que els sud-europeus sense feina han de tornar al seu país. Simple política o penetrarà a la societat?

En resum. Noruega és un país admirable, molt avançat socialment, però amb condicionants que poden demanar un esforç extra d’adaptació. Potser és més fàcil anar al centre d’Europa, però a qui li agradi la natura, viure en una societat que funciona i gaudir dels petits plaers, les recompenses de Noruega són enormes.

Etiquetes ,

12 comentaris

  • Jesús el Nómada

    02/02/2012 15:01

    Muchas gracias por este artículo. Yo soy otro admirador de las tierras y de las gentes norteñas, sin creerlos perfectos, claro. ¿Cómo está la cosa por allí para ganarse la vida enseñando español? Gracias!

  • desdelfiord

    02/02/2012 18:10

    Jesús, per a ser professor d’institut és necessari tenir una titulació espanyola equivalent i parlar noruec. Donar classe en situacions més informals o en acadèmies d’adults sí pot ser més fàcil. Sort!

  • Kenn

    09/02/2012 14:17

    Hola !!

    Coincideixo en tots els punts.

    Salutacions des de Bergen

  • Roc

    09/02/2012 21:46

    Clar i català!

  • lakris

    13/02/2012 18:00

    Felicitats per l’article. Molt ben explicat!

    Salutacions des de Stavanger

  • lorajoler

    14/02/2012 12:22

    I per parlar noruec? perque a Barcelona és ben difícil trobar un lloc per aprendre’n. Hi han uns noruecs d’una mena com de centre nòrdic que fan uns cursets, però la impressió que dona és que són una mena com de classes particulars gairebé. I quin manual recomanaries?

  • desdelfiord

    14/02/2012 13:03

    Lorajoler, un amic va anar al centre escandinau i li va anar bé per aprendre les bases. Els dos llibres bàsics que fa servir tothom són “Ny i Norge” i “På vei”.

  • lorajoler

    14/02/2012 23:03

    Moltes gràcies :) Miraré de trobar-los.

  • Eduard

    15/02/2012 17:05

    Hola! he arribat al teu blog des de spaniards.es al qual vas aportar la teva respecte a Noruega país que conec per temes personals.

    He vist el vídeo a partir del qual fas aquest post i et vull dir que fins quatre vegades diu que en prendran mesures amb el funcionari al qual se’l va fer tornar els diners i els que calguin, tot exigint “el compliment de les normes”, etc. a banda de fer “pedagogia” de cara els treballadors municipals (jardiners, d’oficina, manteniment…) per tal d’entendre que el que és públic n’ha de romandre-hi (l’alcaldessa porta només des de l’estiu al carreg).

    Prou clar que ho va dient::
    “Con este trabajador que de momento ha ingresado lo que se le ha pedido se van a tomar medidas oportunas para que no vuelva a ocurrir y SE SANCIONARÁ en la medida que creamos oportuna…se van a tomar medidas de este tipo, que pueden ser significativas, y otras tantas”.

    Acabes el post dient:
    “Això sí, el cas va acabar com ho solen fer aquests assumptes: amb un comunicat de l’alcaldessa donant ple suport als treballadors municipals. Sí senyor!”

    És molt injust donat que a la mateixa setmana laboral del vídeo (i uns quants dies abans del teu post) el cas va acabar d’una manera ben diferent a la que dius:

    “La alcaldesa de Manilva, Antonia Muñoz, ha firmado hoy un decreto por el que suspende de empleo y sueldo a dos trabajadores municipales implicados en el uso indebido de la tarjeta municipal para repostar combustible.”

    En uns moments als quals les grans corporacions polítiques estan buidant de contingut sobiranies senceres a Europa (i per tot arreu militarment) mentre impedeixen que d’altres la puguin tenir, és just matisar les informacions que surten als seus mitjans oficials.

  • desdelfiord

    15/02/2012 18:24

    Eduard, tot i que puc estar d’acord en part amb el que dius, com bé saps la teoria de la comunicació ens ensenya que també cal valorar el context, el subtext i el llenguatge no verbal. Fixa’t amb la normalitat que exposa el cas del pintor que li ha dit que els funcionaris municipals prenien la pintura per casa seva.

    I sobre “els seus mitjans oficials”, res de res: jo avaluo un vídeo sense editar, i un comunicat emès per l’ajuntament.

  • Mª Teresa

    07/05/2012 17:48

    M’agradat llegir el post, jo he estat dues vegades a Noruega una de congres amb el meu marit i l’altre per coneixa la familia del novio del meu fill i la veritat per mi deixar la meva Catalunya estimada seria molt trist, aixo que el meu fill ha decidit venir cap aqui hi ho deixa tot una carrera d’advocat i ve sense res,
    Gracies per el teu post

  • Susana

    23/08/2012 15:00

    Hola!! Me llamo Susana y estoy intentando ponerte un mail desde Spaniards pero no lo consigo. Sucede que me han ofrecido un trabajo en Trondheim, estuve ahí en abril para la entrevista y me han enviado una oferta de contrato. Francamente no sé si la oferta es tan buena como me quieren hacer creer y quisiera comentarlo contigo ya que llevas allí tanto tiempo. Mi correo es , si me mandas el tuyo te digo quien soy y a qué me voy a dedicar, cuánto me ofrecen y a ver si tomo una decisión. Gracias!!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús