No som una nació, som un ramat

Les protestes socials són un element fonamental de qualsevol democràcia. Des de les manifestacions per a la igualtat femenina a Islàndia als moviments pels drets civils dels EUA, les multituds han aconseguit canviar lleis, governs i mentalitats, han evitat que la democràcia es rovelli, i han fet avançar la societat.

A tot arreu? Evidentment que no. En un racó de la mediterrània resisteix un llogarret, el poble català, que no protesta amb energia ni que el matin. I això que no només ha estat envaït pels romans, sinó que els ha hagut d’obrir el rebost, li dormen a la cambra principal i se li beneficien la filla.

* * *

El 10 de juliol de 2010 vam sortir al carrer uns quants centenars de milers de catalans, potser un milió. Una xifra així en qualsevol país occidental hauria fet tremolar les estructures, però a casa nostra no. La casta política (catalana i espanyola) s’ho va passar per l’entrecuix, i qui dies passa anys empeny. Tenien la seguretat que allò era una foguerada sense cap conseqüència electoral ni social, i que ells podrien continuar fent la seva sense ser fiscalitzats.

Més greus van ser els fets del Parlament del 15 de juny de 2011, quan uns quants joves van sortir a protestar per la situació del país. No van cremar edificis públics (com a Grècia), ni es van produir saquejos (com al Regne Unit), ni van paralitzar els transports (com a França), sinó que van perseguir cridant-li “burro” a un diputat de CiU (amb antededents per conduir begut), li van tacar la jaqueta a una diputada socialista, etc.

Ràpidament els polítics es va posar en marxa per protegir els seus privilegis, van dir que era un assalt a la democràcia i un intent d’instaurar el feixisme, i van desplegar els seus sicaris, la casta tertuliana, aquests prostituts intel·lectuals a 125 euros la funció. Una protesta menor de quatre arreplegats es va vendre com un nou i augmentat 23-F.

* * *

Per tant així anem. L’estat ens deu milers de milions i no passa res, el govern vol desmuntar l’educació i la sanitat públiques i no passa res, els trens xoquen per manca d’inversions i no passa res, la gent paga més impostos que a Noruega però rep uns serveis nefastos i no passa res, uns jutges feixistes es carreguen la immersió i no passa res, es llancen insídies a l’estil nazi i no passa res, una reforma laboral legalitza el mobbing a la feina i no passa res, els banquers que han enfonsat el país surten a donar lliçons morals i no passa res, els polítics es gasten milions per inflar el seu ego i no passa res, etcètera.

El que em sembla pitjor de tot no és que els catalans hagin triat viure així, sinó que la situació actual no té ni punt de comparació amb la degradació que hauran de patir els seus fills. I que no surtin a canviar les coses en defensa de la següent generació em sembla moralment patètic.

Però al cap i a la fi, qui vol sortir al carrer quan es pot estar tranquil·lament tancat al corral, mirant el Barça i cridant BEEEEEE BEEEEEE?

Etiquetes ,

6 comentaris

  • mcasanovas

    14/02/2012 10:56

    Bravo! No es pot dir més clar…

  • Jester

    14/02/2012 14:13

    Algú ho havia de dir.

    Gràcies!!

  • P

    14/02/2012 19:43

    Dir que el 23F era de catalans, es la pega del text. La resta la comparteixo al 99,9%

  • desdelfiord

    14/02/2012 20:22

    Jo no dic que el 23-F fos de catalans, jo dic que les autoritats catalanes van vendre aquell dia com si fos un nou 23-F.

  • draconel·la

    15/02/2012 9:34

    tens tota la raó company, quan el rajoy va dir que Espanya es trenca s’ha de trencar pel menyspreu cap a Catalunya de l’estat i de les seves institucions Jurídiques en trencar l’estatut trobo a les urnes i ratificat en els seus talls, es va haver de trencar quan Catalunya va sortir al carrer en multitud de gents per aquesta decisió del constitucional residu del règim fascista.Pero ells saven que aci mai passa res perquè després de la tempesta sempre ve la calma,! reaccionar ens estan robant la dicnidad!.

  • Bpicafort

    21/02/2012 8:48

    Si, si Visca el Barça, però ens les van fotent.
    Hem d’agafar exemple dels valencians que estant sortint al carrer

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús