La crisi espanyola, des del nord

El text que escric avui pot ser una mica cruel i injust cap a la molta gent que s’ho està passant malament a Espanya, però m’agradaria donar la perspectiva que tinc com a persona que viu a Noruega i hi paga els impostos. Sobretot perquè ara molts espanyols demonitzen el nord d’Europa, una idea interessada que, com sempre, evita assenyalar els autèntics culpables de la desfeta.

Així doncs, canviem de perspectiva.

La majoria de països tenen una font de riquesa principal. En alguns és el sol i el paisatge, en altres el seu desenvolupament tecnològic guanyat a pols. Noruega té el petroli, del qual n’extreu uns enormes beneficis anuals. Però enlloc de gastar-se’ls en aeroports sense avions, trens absurds i obeliscs delirants, els noruecs van crear un enorme fons d’inversió sobirà per assegurar les pensions futures. El fons és gestionat pel Banc de Noruega, i és el segon més gran del món del seu tipus.

La senyora Olsen, a punt de retirar-se, vol que el fons li permeti gaudir d’una bona jubilació amb els seus néts. La meva amiga Hanne desitja que asseguri el benestar de la seva filla d’un any, i en general el futur del país en depèn quan s’acabi el petroli.

Per tant és lògic que Noruega vegi amb desconfiança la corrupta i decadent Espanya, i que en retiri les seves inversions. Els interessos dels seus ciutadans són primordials. Però clar, això té conseqüències catastròfiques per a l’economia espanyola: dificultat per col·locar el deute, augment de la prima de risc, enfonsament de les borses… Els mercats no només són uns senyors milionaris d’identitat dubtosa. També són els estalvis dels treballadors de la Mercedes i dels funcionaris de Califòrnia.

Per tant quan se’ns diu que cal recuperar la confiança dels mercats, és plenament cert. Altra cosa és que les receptes siguin correctes. Més valdria jutjar i expulsar la casta política i econòmica que ha dut Espanya fins a l’abisme, que no pas retallar en sanitat.

Però jo, com a cotitzant a Noruega, sóc plenament part “dels mercats”, i de moment vull que la guardiola on hi ha la meva futura pensió fugi corrents del sud d’Europa.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús