A Trondheim, 15 nous peatges

El divendres passat l’Ajuntament de Trondheim va aprovar, amb l’acord de 7 dels 8 partits polítics presents al consistori, la implantació de 15 nous peatges al terme municipal. A partir d’ara, molts dels conductors dels barris perifèrics de la ciutat hauran de pagar 8 corones (1 euro) per accedir a les vies principals. Si no és hora punta el preu baixarà fins les 6,2 corones, i es preveu un màxim de despesa de 1000 corones al mes. Això s’afegeix als 7 peatges ja existents.

Ara que la vergonyosa situació a Catalunya torna a estar d’actualitat, potser val la pena explicar una mica quin és el model noruec de peatges, que té diferències significatives.

En primer lloc els peatges són públics i controlats per l’administració local, i se situen sobre vies ja existents. Però el més important és que els diners recaptats es destinen a finançar un pla d’inversions aprovat prèviament. Quan s’han complert els objectius del pla, el peatge s’elimina.

En el cas de Trondheim, els diners recaptats (uns 65 milions d’euros anuals) aniran destinats a dos llocs: a la construcció d’alguns ponts i túnels per millorar la connectivitat en una ciutat d’orografia molt complexa; i a transformar alguns carrers per al pas exclusiu de vianants i bicicletes. El cas més espectacular serà el del carrer que avui suporta més trànsit de cotxes, i que en un futur serà una avinguda arbrada. Tot plegat va en paral·lel a la millora de la xarxa d’autobusos, amb una cinquantena de línies.

L’alcaldessa socialdemòcrata de Trondheim ha declarat: “Per poder invertir en el transport públic i la construcció de carreteres, els peatges són una solució essencial. Espero que la gent vegi que gastem els diners amb responsabilitat”. Només els regidors del populista Frp s’han quedat fora del pacte polític.

Naturalment us podeu preguntar: si Noruega és un país tan ric, on la gent paga molts impostos i hi ha petroli, per què cal implantar peatges per finançar les obres públiques? La resposta és que les prioritats dels governs noruecs són altres. Els impostos serveixen per sostenir l’estat del benestar: 58 setmanes de baixa de maternitat, plaça d’escola bressol garantida, educació gratuïta a tots els nivells… I gairebé tots els guanys del petroli s’estalvien per a les generacions futures. Governar al cap i a la fi és prioritzar, i sembla que Noruega no s’ha contagiat del deliri de les infraestructures que ha enlluernat els polítics (i molts ciutadans) espanyols. Aquí es considera que són els conductors els que han d’ajudar a pagar les carreteres, que no són tan necessàries per al benestar general.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús