La política que va trucar un policia

Aquests dies una ministra noruega s’ha vist involucrada en un escàndol i ha aparegut a les portades de tots els diaris del país. Inga Marte Thorkildsen (nascuda el 1976) és, des de març d’enguany, la ministra per a la infància, la igualtat i la inclusió social al govern tripartit de Jens Stoltenberg. La ministra és coneguda pel seu treball en temes d’infància, i va ser una de les impulsores de les barnehuset, uns centres on els menors amb problemes familiars poden rebre assistència psicològica, mèdica i de suport.

Els fets van tenir lloc l’estiu passat, quan era diputada a les corts noruegues en representació de l’SV, el partit ecosocialista. Thorkildsen va rebre una trucada de la seva mare. Una amiga (de la mare) li havia explicat un cas de possibles abusos sexuals a menors en una família propera, i que la policia havia desestimat després de les investigacions oportunes. Thorkildsen va trucar l’inspector que havia portat l’afer, es va presentar com a diputada i va exigir que es reobrís el cas. El policia es va negar a donar-li cap informació i va avisar els seus superiors sobre l’intent d’interferir en les investigacions.

El debat s’ha centrat en la separació de poders entre els legisladors, encarregats d’aprovar les lleis, i la policia, a qui li toca garantir-ne l’aplicació. Ningú no dubta de les bones intencions de la ministra, però es considera que els polítics no haurien d’implicar-se en casos concrets relacionats amb temes en què han legislat. Una comentarista del diari Dagbladet escriu: “Si el polític trenca la separació de poders, i interfereix en un afer tan complex com és un cas criminal, hi ha el risc que provoqui decisions incorrectes que poden tenir greus conseqüències per a la vida i la salut de les persones”.

Thorkildsen, criticada pels partits de l’oposició, ha admès que es va equivocar i que no va actuar correctament com a política, però que la seva consciència no li va deixar cap més opció. De moment tot sembla indicar que continuarà al govern, perquè el primer ministre Stoltenberg coneixia l’afer quan la va nomenar.

En qualsevol cas, un debat molt interessant propi d’una societat democràtica madura.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús