De vaga

Des d’aquesta mitjanit el meu sindicat s’ha afegit a la vaga general del sector públic que s’està vivint a Noruega, i per tant jo també estic de vaga.

El motiu de la protesta, la més general al país des de 1984, és l’augment dels salaris, que els sindicats volen que estiguin d’acord amb l’increment de la indústria (un 4% aproximadament), mentre que el govern ofereix un punt per sota.

Noruega té una gran tradició sindical basada en les associacions professionals (o gremis). Aquestes s’han anat unint en quatre grans agrupacions que en total apleguen 1,5 milions d’afiliats. La més gran és LO (Landsorganisasjonen i Norge), establerta el 1899, i que inclou alguns dels sindicats més grans: el de la indústria, el del comerç, etcètera. Jo sóc membre de LO a través de l’Skolenes Landsforbund, que representa alguns mestres i el personal no pedagògic de les escoles. Bona part dels treballadors públics, entre ells la majoria de mestres, la policia, les infermeres, els capellans o els inspectors d’hisenda, formen part d’Unio, la segona agrupació més gran.

Unio va començar la vaga dijous passat, però en canvi LO va donar un termini més llarg i s’hi afegeix avui. El meu institut no només té mestres d’aquestes dues agrupacions sinó també d’una tercera, Akademikerne, que no fa vaga. Per tant els alumnes van una mica bojos intentant saber quins professors treballen i quins no.

La vaga és indefinida, i té conseqüències per als ciutadans: moltes llars d’infants i escoles estan completament tancades, no es recullen les escombraries a moltes ciutats, no és possible renovar-se el passaport, etcètera. La darrera vaga del sector públic va tenir lloc el 2010 i va durar dues setmanes senceres.

Tot això es pot mantenir per una gran diferència amb el sindicalisme espanyol: aquí els sindicats compensen el sou als treballadors que fan vaga. Un cop s’acabi la protesta rebré els diners que hauria guanyat aquests dies, calculat a partir del sou net (excloses hores extres, bonificacions, etcètera) i per tant lliure d’impostos. Naturalment aquests recursos provenen de les quotes dels afiliats, que sol ser un 1,5% del salari.

Avui a les 12 es tornen a reunir els negociadors a Oslo, seguirem informant.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús