Arxiu del mes: octubre 2012

Les dades fiscals dels noruecs, en línia

divendres, 26/10/2012

Com passa cada any, i seguint el mandat del Parlament, divendres passat es van fer públiques les dades fiscals de 2011 de tots els majors d’edat residents a Noruega. Entrant a la web d’Hisenda es pot consultar la informació de què va guanyar l’any passat (inntekt), quants diners té (formue), i quants impostos va pagar (skatt) el primer ministre, el teu veí de dalt o el secretari municipal del teu poble. A més es poden fer cerques per municipis, codis postals, etcètera.

El dissabte els diaris anaven plens amb dossiers especials sobre el tema, i llistes amb els més rics del país, allò que cobren els famosos, etcètera. Aquí teniu algunes de les dades més curioses:

  • El més ric de noruega per quart any consecutiu és Johan Henrik Andresen, que té uns 1.500 milions d’euros. Andresen és propietari d’una companyia d’inversions que té l’origen en una fàbrica de tabacs muntada al segle XIX. La primera dona de la llista es troba a la posició vuitena.
  • Aproximadament una desena part dels noruecs té més d’un milió de corones (uns 134.000 euros). El municipi amb més percentatge de milionaris és Bærum, prop d’Oslo, amb un 20% de la població per sobre d’aquesta quantitat.
  • Tot i que la parella reial, el príncep hereu i la seva dona queden exclosos del procés, sí podem consultar les dades de l’altra filla dels reis, la princesa Marta Lluïsa i el seu Marit Ari Behn. Ella no va tenir cap ingrés i ell s’ha quedat a zero de patrimoni, potser per la hipoteca de la seva nova casa a Londres, on han anat a viure.
  • El primer ministre Jens Stoltenberg va cobrar uns 187.000 euros l’any passat. En canvi el president de Statoil, la companyia petrolífera estatal, 1,70 milions. Els dos van pagar 82.000 i 769.000 euros en l’impost de la renda respectivament.
  • Durant anys el més ric de Trondheim i de tot el centre de Noruega havia estat Odd Reitan, amo dels supermercats Rema 1000 i d’un conglomerat d’empreses immobiliàries. Enguany però ha estat superat per un noi de 19 anys que el juny passat encara anava a l’institut: l’hereu de l’imperi de piscifactories Salma, a qui els pares han transferit part de la fortuna.
  • En canvi els que més han guanyat a Trondheim, més de 7 milions de corones el 2011, són els dos directius d’una empresa tecnològica incorporada a la nord-americana Atmel, i que es dedica a desenvolupar microxips i pantalles tàctils.
  • L’escriptor que més ingressos va tenir va ser Jo Nesbø, conegut per la seva sèrie del detectiu Harry Hole, i que va guanyar més de 3 milions. El segueixen Frode Øverli, dibuixant del còmic Pondus, i dues altres autores de novel·la negra, Anne Holt i Karin Fossum.

I finalment, qui és el noruec que paga més impostos de tot el país? És un senyor de 89 anys de nom Olav Thon i professió promotor immobiliari, i que entre l’impost de la renda i el del patrimoni va pagar uns 19 milions d’euros. És tant important la seva aportació a les finances del seu petit municipi, que l’alcalde el truca cada any abans de fer el pressupost per veure com li ha anat. Thon, però, diu que paga els seus impostos amb alegria.

Un institut de Noruega

divendres, 19/10/2012

L’institut on treballo des de 2009 es diu Byåsen Videregående Skole. Byåsen és el nom d’un dels barris de Trondheim, a l’oest de la ciutat, i videregående skole indica que es tracta d’un centre on s’imparteix la secundaria post-obligatòria. És un edifici nou, del 2004, construït en uns antics terrenys militars. També és el més gran de tota la regió, amb una superfície d’uns 28.000 m2, tot i que al seu interior hi ha la biblioteca del barri i una part està llogada a un gimnàs privat. El pressupost del 2010 va ser d’uns 93 milions de corones, al canvi uns 12,5 milions d’euros, inclosos els sous dels treballadors.

L’institut acull aproximadament un miler d’alumnes, dels quals 450 són de batxillerat (ciències i lletres) i la resta de quatre branques de formació professional: restauració, mecànica, salut i comunicació. Els nois i noies comencen amb 16 anys i pleguen al cap de 2 cursos si fan FP i de 3 si escullen el batxillerat (és a dir, un més que a Espanya). A Noruega s’accedeix a l’ensenyament post-obligatori amb la nota de la secundària, i com que hi ha moltes més sol·licituds que places, el nivell dels estudiants sol ser bo. Tot i això és una escola molt de barri, i els alumnes se solen conèixer des de la llar d’infants o l’escola primària.

Tenir unes instal·lacions per sobre la mitjana és un focus gran d’atracció, i un dels millors elements són les zones comunes on els alumnes hi poden estudiar, menjar o descansar (els sofàs són molt populars fins a les 10 del matí). Com veureu a les fotos tot està basat en la fusta, el metall i el vidre, i els mobles es van triar segons el criteri d’un decorador. I sí, hi ha taquilles com a les sèries americanes.

Els mestres tampoc ens podem queixar, tots tenim un espai de treball individual en uns despatxos força amplis. En cadascun d’ells hi som uns 8 o 10 mestres, que sempre tenim tendència a acumular-hi llibres, papers, cafeteres, teteres, fotos, estocs de menjar per a casos d’emergència, etcètera.

L’horari de l’institut coincideix amb la jornada laboral estàndard de Noruega: les classes comencen cada dia a les 8 del matí i es poden allargar fins a les 4 de la tarda, tot i que en funció del dia i del curs els alumnes poden plegar a la 1 o a les 2. De 11:10 a 11:50 tothom fa la pausa per dinar. Naturalment treballadors i alumnes podem entrar al centre les 24 hores amb una targeta d’accés. Les hores lectives són de 45 minuts, sovint amb una pausa de 10 entre elles, i la majoria de classes són d’hora i mitja.

A principi de curs els alumnes reben de forma gratuïta els llibres de text d’aquell any (que han de tornar en bon estat), una petita assignació econòmica per comprar llapissos, llibretes, etcètera, i en el cas dels de primer any, un portàtil que tindran durant la seva estada al centre. Això no vol dir que tot l’ensenyament es faci via ordinador, sinó que és cada mestre qui decideix com fa servir la tecnologia a classe, i en cap cas s’han abandonat els llibres en format paper.

Entre les instal·lacions del centre hi destaquen la sala d’esports, un gran auditori d’unes 300 places, dos auditoris més petits (un d’ells perfecte per a veure-hi pel·lícules), sales insonoritzades per als de comunicació, diversos laboratoris i la biblioteca. Els d’FP disposen d’un enorme taller mecànic per a les seves pràctiques, i on fins i tot és possible portar-hi el cotxe per tal que te’l reparin a preus rebaixats (si deixes que els estudiants te’l potinegin, és clar). Finalment és bàsica la cantina, que serveix entrepans, un bufet d’amanides espectaculars i un plat del dia… que com que sovint és preparat pels alumnes de restauració, a vegades et fa sentir com un conillet d’índies.

Però no tot al meu institut són flors i violes. El director que va innaugurar el centre, i que es va jubilar aquest febrer, sempre va prioritzar més la promoció i el lluïment que no pas la docència. Això ha provocat força problemes organitzatius, que certes seccions no funcionin gaire bé, i que a vegades els mestres ens hàgim trobat massa separats de la direcció. A veure si el nou director aconsegueix canviar la dinàmica, tot i que és difícil en un centre tan gran. Això sí, en el darrer any ens ha visitat el príncep Haakon, l’ambaixador dels EUA, diversos escriptors noruecs, i el proper dilluns ve el ministre de desenvolupament.

Al final però l’institut el formen els seus treballadors, i a Byåsen en som uns 220, no tots a jornada completa. El primer dia després de les vacances sempre fem una reunió tots plegats: direcció, professorat, personal de la neteja, administració, conserges, informàtics i encarregats de la cantina; i després ens fan una foto de conjunt. El que més m’agrada d’aquesta foto és el seu esperit típicament noruec: sí, deixem que el director i el sots-director es posin a primera fila al centre, però tota la resta estem situats d’una manera anàrquica i sense distincions de categoria o suposada importància.

El repte immediat de Byåsen és què fer quan ben aviat s’obrin els dos instituts que s’estan construint a Trondheim, i el nostre perdi l’estatus de ser el més nou i espectacular. Caldrà per tant atreure els alumnes amb una oferta pedagògica encara més potent, que si bé és molt bona en ciències naturals, actualment està una mica coixa en ciències socials i humanitats. Veurem què ens portarà el futur, però estic segur que ens en sortirem prou bé.