Emigrar a Noruega (1): la feina

Cada cop hi ha més gent que, pels motius de sobra coneguts, es posa en contacte amb mi i em demana consell sobre una possible emigració a Noruega. Per això he decidit fer una petita sèrie de tres articles sobre aquest tema, i començar responent la pregunta més repetida: és possible trobar-hi feina?

El mercat laboral noruec

Noruega té ara mateix una economia forta i un índex d’atur de només el 3,1% (dada de l’agost de 2012), i per tant necessita mà d’obra exterior. Això no vol dir però que la demanda sigui igual en tots els sectors.

En primer lloc a Noruega li calen molts enginyers, perquè tot i que el país ha apostat per la tecnologia i el coneixement, els que surten cada any de les universitats no cobreixen ni de bon tros les necessitats de la indústria. En general és el camp on menys fa falta saber anglès, i el millor és tenir experiència en el món del petroli i el gas o l’electrònica. Per als acabats de gradurar amb un molt bon expedient acadèmic recomano començar sol·licitant fer el doctorat, que és un trampolí magnífic i a sobre està ben pagat.

L’altre sector important són els serveis públics. Hi ha empreses que estan reclutant infermers a altres països per cobrir les places, i com que estem en ple baby boom (la fertilitat ha pujat a 2 fills per dona) calen molts assistents de llar d’infants. Aquells que tenen titulació en educació infantil estan buscadíssims, perquè ara mateix la meitat dels treballadors de guarderies no tenen la formació adequada.

En canvi la construcció, la mecànica i la indústria alimentària estan ocupades des de fa anys per polonesos i lituans, que ja tenen les seves xarxes de contractació en origen. Així mateix les feines poc qualificades (restauració, neteja) són cosa dels estudiants de batxillerat i universitaris, dels immigrants extracomunitaris que tenen dret d’asil, i irònicament de joves suecs que busquen un sou més elevat.

On i quan buscar feina

El gran dubte a l’hora de buscar feina a Noruega és si fer-ho des de Catalunya o venir a provar sort. La primera opció és la més segura, però sincerament, aquí el tracte personal és molt important. Si s’opta per emigrar primer cal tenir un bon coixí econòmic, perquè els processos de selecció se solen allargar uns quants mesos i la vida és cara. Jo recomano comptar com a mínim amb 6000 euros, i això tirant baix. El millor seria tenir algun conegut o un vincle (haver-hi estat d’Erasmus, per exemple), i així començar a teixir una xarxa social.

Als noruecs no els agraden massa els “immigrants econòmics”, i per això alguns comencen a veure amb recel l’arribada de gent del sud d’Europa (que a més no poden controlar pels tractats europeus). Per això recomano sempre mostrar un gran interès pel país i la seva cultura, més que no pas intentar fer llàstima amb la situació personal.

La web www.finn.no/jobb centralitza la majoria d’ofertes de feina del país. En el moment que escric això hi ha unes 1600 ofertes en el sector del petroli, gas i marítim, 1200 en enginyeria, 1000 en construcció i mecànica, 950 en tecnologies de la comunicació i unes 270 en restauració. Algunes ja es publiquen directament en anglès. L’opció de contactar amb les empreses de treball temporal està tancada pels que no tenen el número d’identificació noruec.

Per a la majoria de feines, però, cal un element clau: la llengua. I d’això en parlaré a la segona entrega.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús