Emigrar a Noruega (3): aspectes pràctics

I per completar aquesta sèrie de tres articles, altres dades importants si teniu pensat emigrar a Noruega.

Els papers. Noruega no forma part de la UE però sí de l’espai Schengen. Per tant els europeus tenim llibertat per estar-nos fins a tres mesos al país com a turistes, i tampoc ens cal cap permís de treball per a buscar feina. Amb un contracte laboral s’obté automàticament el permís de residència, pas imprescindible per a poder-se empadronar i tenir el número d’identificació personal. Sense aquest número no es pot fer absolutament cap tràmit, com ara obrir un compte bancari, tenir metge de capçalera o adquirir una línia de mòbil.

Els impostos. Quan es comença a treballar cal demanar immeditament la skattekort o “targeta d’impostos”, que diu la retenció que s’aplicarà al sou. Sense ella el govern calcula automàticament un 50% per tant és fonamental obtenir-la. Els impostos no són tan alts com se sol dir, i per un sou normal el rang es troba entre un 28 i un 36%.

Els serveis socials. Noruega només admet dos tipus d’immigrants: els exiliats polítics i els treballadors qualificats (amb contracte de feina) de països occidentals. Per tant que ningú no vingui pensant que trobarà una xarxa d’assistència social en cas de necessitat, perquè aquesta simplement no existeix per als immigrants europeus o irregulars.

La societat. Anar a Noruega vol dir mudar-se a l’altre extrem d’Europa. I no parlo del clima, el paisatge o les hores de llum, que també són molt diferents. Em refereixo a la cultura i els valors. Aquí l’interès de la comunitat passa sempre per sobre l’individu, i no agrada que la gent se salti els mecanismes de funcionament social. Això pot ser ofegadors per alguns, que veuran atacada la seva llibertat personal, però no hi ha cap més camí per integrar-se o voler tenir una vida “com cal”.

Els tabús. Com tota cultura, els noruecs tenen els seus tabús. Dos temes dels quals costa parlar són la vergonyosa assimilació dels lapons i les borratxeres dels caps de setmana. Ara bé, el més important és recordar que són una gent profundament enamorada del seu país, i per tant tota crítica ha d’estar ben fonamentada.

Les expectatives. Aprendre una cultura nova vol temps, però el primer requisit és no buscar sempre allò que tenies a casa. Sí, el menjar és diferent, i anar de bars i restaurants és caríssim. Però en el primer cas cal entendre les limitacions geogràfiques, i en el segon que la vida social s’ha fet sempre a les cases. A més qualsevol persona que arribi amb aires de grandesa (pel fet de tenir títol, càrrec, etcètera) serà ràpidament baixat arran de terra pels seus coneguts.

La recepció. Els noruecs són una gent extremadament cordial i molt disposada a ajudar, especialment quan es nota un esforç per aprendre la seva llengua. En els darrers temps, però, als mitjans de comunicació hi ha aparegut estranyes notícies sobre espanyols que han acabat vivint als carrers de Bergen per manca de mitjans, i la ministra de treball ha indicat que els sud-europeus sense feina han de tornar al seu país. Simple política o penetrarà a la societat?

En resum. Noruega és un país admirable, molt avançat socialment, però amb condicionants que poden demanar un esforç extra d’adaptació. Potser és més fàcil anar al centre d’Europa, però a qui li agradi la natura, viure en una societat que funciona i gaudir dels petits plaers, les recompenses de Noruega són enormes.

2 comentaris

  • ianF

    11/12/2012 19:31

    Molt util aquesta info!, gracies Josep

  • Llorenç

    26/04/2013 12:09

    Estic llegint el teu blog des de la meva nova condicio de “nyflyttende i Norge” i trobo molt encertades les teves opinions.
    Felicitats.
    Vennlig hilsen

    Llorenç

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús