En educació, Catalunya no serà mai Finlàndia

A diferència del que passa a Noruega, l’educació té una presència molt escassa als mitjans de comunicació catalans i espanyols. Fins i tot quan surten els habituals resultats desastrosos de les proves internacionals, la notícia es comenta durant 24 hores i prou. Per això són interessants alguns reportatges de programes com 30 minuts (17/4/2011), Singulars (5/12/2012) o Salvados (3/2/2013). Tots ells agafen el model d’èxit de Finlàndia per comparar-lo amb la situació de casa nostra, i per sort no es limiten al funcionament del sistema educatiu sinó que l’emmarquen dins el conjunt de la societat.

Quines són les diferències entre la situació nòrdica (aquí també hi incloc Noruega) i l’espanyola? N’hi ha moltíssimes, però en trobaria cinc de principals:

  1. La conciliació familar és possible al nord d’Europa, amb llargs permisos de maternitat i paternitat, facilitat per demanar la reducció de jornada, un horari compartit d’escola i feina (de 8 a 16), etcètera. D’aquesta manera pares i fills poden establir una relació diferent.
  2. Hi ha un domini total de l’escola pública, i es garanteix la gratuïtat de tots els aspectes de l’educació (material, menjar, etc). A la vegada però no es permet la lliure elecció de centre, per evitar segregacions.
  3. L’escola està més descentralitzada, centres i mestres tenen més llibertat davant dels plans educatius de l’administració central. No hi ha unes oposicions generals, sinó que són els directors els qui contracten el seu equp docent. A més les escoles de primària i secundària obligatòria pertanyen als ajuntaments.
  4. Es posa un gran èmfasi en la formació dels mestres, en especial els de primària. A més aquesta etapa educativa s’agafa com a primordial, mentre que a Espanya sempre hi ha tendència a reformar la secundària.
  5. En general l’educació i el coneixement tenen un enorme prestigi social, i es consideren fonamentals tant per l’individu com per a la societat. L’ensenyament és una qüestió d’estat al marge de la batalla política.

Podrem tenir algun dia un model així a casa nostra? Ho dubto. Des de la nefasta LOGSE dels anys noranta s’han fet tot tipus de reformes legislatives que han impedit l’estabilitat; s’ha fomentat l’escola privada i concertada, segregant els alumnes per classe social i origen; i darrerament s’han retallat de forma brutal els recursos. Però per què passa tot això?

És ben fàcil. L’objectiu final dels sistemes educatius nòrdics és assegurar la igualtat d’oportunitats dels alumnes, i reduir diferències socials. Al marge que els pares siguin rics o pobres, universitaris o obrers, esportistes o alcohòlics, es vol que els fills puguin desenvolupar de la mateixa manera les seves capacitats, i accedir a la universitat, la formació professional o el mercat de treball en condicions similars.

En canvi la casta extractiva espanyola vol mantenir les diferències socials per conservar els seus privilegis, i això ho projecta en l’educació: només aquells que tinguin un origen determinat i vagin a les escoles adequades podran accedir als llocs de poder, i molt pocs podran millorar la situació heretada dels pares. Això explica també que a vegades es projectin fatalismes (les coses no poden canviar, el país és així) que són falsos.

No ho dubteu, mentre aquesta casta existeixi mai no serem Finlàndia.

3 comentaris

  • Joan Soldevila

    05/02/2013 10:13

    Potser el prestigi del mestre i professor en aquell país és millor que el nostre, però tanmateix no tot ha de ser flors i violes. NO dius res que a Finlàndia el sistema educatiu ha durat més de 30 anys!!. No dius res de l’immigració en aquells països, perquè Finlàndia era un país d’emigració fins els anys 60. No dius res del veïnatge soviètic (he, he), que els va posar entre l’espasa i la paret durant molts anys. No dius res del bagatge cultural que tenen on aquelles persones que es volien casar havien de saber llegirt i escriure per transmetre l’essència del país, cosa quye aquí baix això no passava, etc

  • Tom Niemi

    05/02/2013 21:36

    Joan Soldevila : A països nòrdics tenim més o menys mateixa sistema d’educació i diferències són mínims, això d’immigració no pinta de res perquè a Suècia tenen mooooooooolta immigració. Sobre article i com un finlandès puc dir que article té molta raó, es curt i per això està clar que no explica tot. Valors d’igualtats són més importats d’una societat, es pot existir rics sense cap problema però que no es pot existir són persones que no té mateixos oportunitats que tothom ( igualtat ).

  • Comparació entre el sistema d’ensenyament finlandès i el sistema d’ensenyament català « LA EDUCACIÓN PRIMARIA

    02/12/2013 16:40

    […] pedagògics que realitzen els candidats per poder accedir a la facultat d’educació. A Finlàndia imparteixen més de 1.400 hores a Catalunya, el tràmit consta d’ entre 100 i 130 […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús