A Noruega, un altre model d’immigració

El reportatge de Salvados titulat Soy inmigrante (24/2/2013) va ser molt interessant perquè, tot i no dir-ho explícitament, va contraposar els models espanyol i noruec d’immigració. Dos sistemes totalment diferents per les circumstàncies dels països i la voluntat dels seus dirigents.

Tres grups d’immigrants

A Noruega hi ha actualment 655.000 persones amb rerefons d’immigrant, sigui perquè han migrat ells mateixos o perquè els seus dos pares són foranis. Això és un 13,1% de la població. Un 45% d’aquests tenen (o tenim) origen europeu, i les nacionalitats més nombroses són Polònia, Suècia, Alemanya i Lituània. A grans trets hi ha tres grans grups d’immigrants:

1. Treballadors del sector de la construcció i de serveis, generalment procedents de Polònia i dels països bàltics, tot i que darrerament també arriben molts joves suecs. Normalment no vénen amb les seves famílies sinó que treballen uns anys per fer-se un capital, o bé hi són per temporades. Tenen les seves xarxes laborals muntades.

2. Treballadors molt qualificats del món occidental, com ara enginyers, investigadors, metges, etcètera, que vénen a cobrir les enormes mancances de personal en aquests sectors.

3. Demandants d’asil polítics, procedents de països en conflicte.

Mentre que el grup 3 s’ha reduït els darrers anys per un canvi de política (el 2012 només van ser 6100 persones), han augmentat moltíssim els que els noruecs anomenen “immigrants econòmics”, sobretot procedents de la UE.

Un model restrictiu

Els ciutadans que arriben com a exiliats polítics accedeixen a un sistema social molt desenvolupat fer afavorir la seva integració: dos anys d’habitatge gratuït, un salari a canvi d’acudir a les classes de llengua i cultura noruega, etcètera.

Ara bé, el país no disposa de cap xarxa d’atenció per als immigrants econòmics que arriben en una situació precària, i no hi ha cap mena d’ajut públic, ni estatal ni municipal. Tampoc es dóna accés a la sanitat, a l’educació o als serveis socials fins que la persona ha accedit al mercat de treball i comença a pagar impostos. És a dir, si no aportes res al sistema, aquest tampoc no et donarà res. De fet sense permís de residència és impossible empadronar-se, i el permís s’aconsegueix amb un contracte laboral o demostrant tenir uns 12000 euros l’any per mantenir-se. Finalment el sistema jurídic noruec no inclou la regularització per arrelament, per més anys que es passin al país.

D’aquí per tant la precària situació dels nous immigrants dels països en crisi (com Espanya). Arriben amb pocs recursos, totes les portes de l’estat se’ls tanquen, i han de dependre d’algunes ONG. I si Espanya no els ha fet la targeta sanitària europea, ni tan sols tenen dret a anar al metge.

Conclusions

Ara que alguns drets dels immigrants s’estan posant en dubte a Espanya, és curiós comprovar que a les socialdemocràcies escandinaves aquests drets no han existit mai. Això és resultat de les polítiques dels partits d’esquerres, que a banda de voler mantenir l’equilibri del sistema, sempre han temut que una entrada massiva d’immigrants provoqués un dumping social que perjudiqués els treballadors autòctons.

Potser els espanyols del programa Salvados pensaven que Noruega els donaria unes facilitats legals i uns drets que han vist aconseguir als immigrants al seu país. Un gran error provocat per la manca d’informació, perquè el model nòrdic és totalment diferent.

2 comentaris

  • Andreu Ibars i Teixidó

    18/03/2013 13:31

    M’agrada observar que a Noruega hi ha una política d’immigració que és coherent. A Espanya és molt clar que es tracta d’una política immigratòria incoherent. De més a més, plantejar una actitud política com la que s’ha desenvolupat a Noruega és , per ara , tabú. Tots els països han de tenir una política immigratòria que no condueixi al caos social, i a l’empobriment de la població autòctona.

  • Marc

    01/04/2013 8:31

    A Noruega és el país on hi ha la taxa de violacions més alta de violacions, totes d’elles a mans d’immigrants. Que vols que et digui, no son un exemple a seguir.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús