El plaer que em va robar la Renfe

Sempre que viatjo en tren per Noruega faig el mateix error. Carrego la maleta plena de llibres pensant que el trajecte es farà llarg, i al final acabo badant tota l’estona per la finestra. Els paisatges del meu país adoptiu són espectaculars, i el tren és una manera fantàstica de descobrir-los.

Durant aquests anys he fet sovint la Dovrebanen (línia de Dovre), que connecta Trondheim amb Oslo i s’enfila fins a 1024 m d’alçada abans de baixar cap al llac Mjøsa, el més gran del país i que banya la ciutat de Hamar. O de Trondheim cap al nord, resseguint el Trondheimfjord arran d’aigua fins al seu extrem, a la vila d’Steinkjer. O cap a l’est, passant per l’angosta vall del riu Stjørdal i saltant finalment cap a Suècia.

Els paisatges són completament diferents en funció de l’època de l’any. A l’estiu tot és verd, lluminós, amb les granges plenes de xais i cavalls i uns rius que porten l’aigua amb força. A l’hivern la neu ho cobreix tot, la penombra s’estén, i els llacs només es distingeixen per l’absència de vegetació. A tot arreu es comprova que els noruecs viuen en els llocs més inversemblants, i que hi ha cases i petits pobles totalment allunyats dels nuclis principals. Als viatges llargs, les petites aturades durant el trajecte permeten admirar el bon estat de les estacions i parlar amb els altres viatgers que han sortit a estirar les cames o a fumar una cigarreta.

Un servei cada cop més popular és el nattog, el tren nocturn, molt competitiu amb l’avió si cal ser a primera hora en una altra ciutat. El tren disposa d’unes cabines modernes i completament equipades, on es pot passar la nit amb tota comoditat, i d’un vagó restaurant on es pot fer un ressopó.

I això que la infrastructura noruega és força deficient, i li cal una renovació completa. Gairebé cap tram està desdoblat, i moltes línies ni tan sols estan electrificades. A més hi ha massa incidents com allaus o innundacions que aturen el servei. Per sort la companyia ferroviària ho compensa amb una gran puntualitat, uns revisors servicials, uns maquinistes que avisen immediatament per megafonia si hi ha una mínima incidència, i uns caps d’estació molt amables.

Viatjar en tren és un plaer, i ja és trist que hagi hagut d’emigrar per gaudir-ne.

1 comentari

  • ianF

    04/06/2013 23:37

    Deunidor Josep! Tillykke!
    Moltes vegades he somniat que tornaria a Norge, on vaig passar un hivern amb els meus pares quan era petit. Eran unes vacances d’esqui i crec que nomes tenia 3 anys. A prop de Bergen era recordo, o mes bé, la meva mare em recordava. Mes tard de nen l’imaginació meva m’hi posava en ple carrer principal de Longyearbyen en Svalbard havent vist unes fotos en blanc i negre dels anys 70 de l’arxipelag arctic.. Molt lluny de Bergen, es curios com m’ha quedat aquesta sensació d’haver arrivat a l’ultima estació arctica on encara l’activitat humana es possible!
    Avui buscant feina i enfortits pel repte termic, l’aventura esdevé plausible.
    L’atractiu economic noruec es inegable i compensa obstacles com el llarg hivern i la llengua. Facil no ho es peró d’entrar i viure-hi.
    De tota forma Noruega te un futur economic tant brillant que molts “turistes” es quedaran per cercar feina com sigui.
    A tots els valents, sort, salut i moltes sopes!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús