Arxiu del mes: juliol 2013

Rigau, contracta’m a mi!

dimarts , 9/07/2013

Enmig del gegantí i godzil·lesc tornado de merda informativa que ens envolta des de fa temps, la setmana passada va destacar una notícia que em va cridar l’atenció. Que destaqués vol dir que es va retuitejar i compartir per Facebook durant un parell d’horetes, abans de desaparèixer com tantes d’altres com llàgrimes a la pluja (a la pluja de merda, s’entén).

Fa un parell de mesos el Departament d’Ensenyament va contractar un nou assessor en matèria de polítiques comparades (DOGC). Aquest assessor té les funcions de:

a) Establir criteris i indicadors d’avaluació dels diferents sistemes educatius establerts als països de l’entorn europeu.
b) Elaborar els informes que permetin valorar la possibilitat de posar en marxa nous items en el sistema educatiu propi.
c) Potenciar les relacions a nivell institucional entre les diferents administracions educatives de l’entorn europeu.
d) Gestionar i coordinar les actuacions que s’executin en l’àmbit de les directives europees en matèria d’ensenyament.

Naturalment vaig pensar: Josep, ets perfecte per al càrrec! Tinc sis anys d’experiència com a docent en un país europeu (i amb un sistema educatiu diferent), estudis pedagògics i em fascina el món de l’ensenyament. A banda que parlo cinc idiomes, tinc contactes en diferents països, i sempre se m’ha donat bé escriure informes i treballar amb grups multidisciplinars.

Com que no tinc constància que m’hagin trucat per oferir-me la feina, quan vaig llegir la notícia vaig pensar li haurien donat el càrrec a algú més ben preparat que jo. Meritocràcia noruega. Però no. L’agraciat és un noi de 24 anys amb dos mesos d’experiència laboral total (a la companyia d’assegurances Nationale Nederlanden!). Això sí, té dos factors imbatibles al CV: ser el president local de les joventuts de Convergència (JNC) a Girona, i fill de la vicerectora delegada d’Estudiants, Cooperació i Igualtat de la UdG, Maria Rosa Terradellas Piferrer, amiga de la consellera Irene Rigau.

Ara podria preguntar-me qui dels dos, ell o jo, faria millor aquesta feina (pagada amb 47.000 euros anuals, per cert). Però clar, jo no tinc carnet ni padrins, i això a la Catalunya actual és una sentència de pobresa o d’exili.