Rigau, contracta’m a mi!

Enmig del gegantí i godzil·lesc tornado de merda informativa que ens envolta des de fa temps, la setmana passada va destacar una notícia que em va cridar l’atenció. Que destaqués vol dir que es va retuitejar i compartir per Facebook durant un parell d’horetes, abans de desaparèixer com tantes d’altres com llàgrimes a la pluja (a la pluja de merda, s’entén).

Fa un parell de mesos el Departament d’Ensenyament va contractar un nou assessor en matèria de polítiques comparades (DOGC). Aquest assessor té les funcions de:

a) Establir criteris i indicadors d’avaluació dels diferents sistemes educatius establerts als països de l’entorn europeu.
b) Elaborar els informes que permetin valorar la possibilitat de posar en marxa nous items en el sistema educatiu propi.
c) Potenciar les relacions a nivell institucional entre les diferents administracions educatives de l’entorn europeu.
d) Gestionar i coordinar les actuacions que s’executin en l’àmbit de les directives europees en matèria d’ensenyament.

Naturalment vaig pensar: Josep, ets perfecte per al càrrec! Tinc sis anys d’experiència com a docent en un país europeu (i amb un sistema educatiu diferent), estudis pedagògics i em fascina el món de l’ensenyament. A banda que parlo cinc idiomes, tinc contactes en diferents països, i sempre se m’ha donat bé escriure informes i treballar amb grups multidisciplinars.

Com que no tinc constància que m’hagin trucat per oferir-me la feina, quan vaig llegir la notícia vaig pensar li haurien donat el càrrec a algú més ben preparat que jo. Meritocràcia noruega. Però no. L’agraciat és un noi de 24 anys amb dos mesos d’experiència laboral total (a la companyia d’assegurances Nationale Nederlanden!). Això sí, té dos factors imbatibles al CV: ser el president local de les joventuts de Convergència (JNC) a Girona, i fill de la vicerectora delegada d’Estudiants, Cooperació i Igualtat de la UdG, Maria Rosa Terradellas Piferrer, amiga de la consellera Irene Rigau.

Ara podria preguntar-me qui dels dos, ell o jo, faria millor aquesta feina (pagada amb 47.000 euros anuals, per cert). Però clar, jo no tinc carnet ni padrins, i això a la Catalunya actual és una sentència de pobresa o d’exili.

11 comentaris

  • Toni Fernandez

    11/07/2013 22:25

    Josep, després d’aquest article, segur que ja ets persona non-grata, en aquest país d’amiguismes i nepotisme descarats!

  • angelslj

    16/07/2013 9:42

    Josep, aquí hi han moltes coses a corretgir. Desitjo que aqueste dels amiguismes, tan en contre de l’esforç personal, sigui de les primeres.

  • Pilarolsa

    17/07/2013 13:00

    Ja se sap que els partits conservadors es resisteixen a abandonar antics costums. I aquests ens governen?! vergonya i ràbia!!

  • AMG

    17/07/2013 21:45

    No afluixis i mira de presentar un recurs a aquest acte de nepotisme. Podria ser que el Síndic de Greuges t’ajudi en els primers tràmits i que a través del micromecenatge puguis pagar les despeses d’una reclamació judicial. Ànims perquè s’actua amb abús d’autoritat impune no solament pels mals hàbits que ens fan espanyols, sinó perquè la gent no defensem els nostres interessos, o per fatalisme o per manca d’amor propi. També podria ser que els sindicats de mestres t’hi ajudin. Repeteixo: aprofita el blog i dona notícies de les reclamacions, de les reaccions que suscites i ves fins al final.

  • Josep Sala

    17/07/2013 22:34

    Moltes gràcies a tots pels comentaris!

    I AMG, el problema és que visc a 3000 km de Catalunya, o sigui que ho veig poc pràctic.

  • Lluís Bellera

    02/08/2013 0:41

    Josep, no et conec personalment, però t’he de dir que m’indigna que a casa nostra es continuï amb aquest tipus d’injustícies, corrupteles i tractes de favor. Et desitjo molta sort i et felicito pel teu article, i alhora felicito als ciutadans noruecs que tenen la sort de comptar amb un docent de la teva vàlua.

  • Marta

    03/08/2013 14:43

    És tal qual funciona la Generalitat. Ho he viscut i no valen els mèrits, l’experiència i el valor que pots aportar al projecte…El que pesa més és l'”enxufe” i el carnet de partit. Desbordant, la seva professionalitat…

    Casos com aquest son el pa de cada dia. Després et trobes amb tècnics que no saben ni escriure en català, personal a exteriors que no sap ni una llengua… No entenc com tenen els pebrots de parlar de transparència i feina ben feta, quan en temes tan seriosos tenen l’oportunitat d’agafar els millors professionals de la terra i actuen mirant a un altre costat. Tenen el concepte d’ètica i responsabilitat política força força alterat…

  • Pere

    04/08/2013 16:35

    No acabo d’entendre, llegint el teu text, si vas demanar la feina o no.

  • arcayne

    06/08/2013 8:07

    Un conseller és noemena a dit. Legalment no crec que hi hagi res a fer. Eticament ja és una altra cosa. Potser és un geni, com Mozart o tants d’altres ….?????

  • Jaumejoker

    17/08/2013 11:16

    el govern dels millors demostra els mecanismes per garantir-ne la qualitat: la sang convergent!
    El nepotisme i clientelisme de CiU faria envermellir a més d’un país africà. Malauradament és impossible d’extreure’l d’organitzacions gaire bé familiars controlades pels Pujol i els Duran durant més de 30 anys. És terrible q a més ara siguin imprescindibles per la independencia. De la mà de xoriços mai es va gaire lluny…

  • Frischmann

    23/08/2013 16:00

    Just ahir vaig publicar un tuit queixant-me del mateix. És un mal comú i hi ha molts casos de gent més que vàlida desaprofitada per no tenir padrins. També hi ha el cas contrari; ineptes detentant càrrecs que segurament no gestionaran bé.

    Fastigós i denigrant en general.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús