A Noruega, un govern blau-blau

Noruega tindrà aviat el govern més conservador des de la postguerra, i serà un govern en minoria. A les eleccions del mes passat va quedar clar que el tripartit de centre-esquerra (roig-verd) va perdre la seva hegemonia davant dels quatre partits de dreta, i que Erna Solberg, del Partit Conservador (el segon més votat) serà la nova primera ministra.

Ara bé, el resultat de les converses posteriors van tenir el resultat menys desitjat per Solberg: els dos partits de centre-dreta, els liberals i els cristiano-demòcrates, han preferit no entrar al govern i donar només suports negociats des del Parlament; i per tant l’únic soci estable dels conservadors serà el populista Partit del Progrés. Des de la Segona Guerra mundial tots els governs de dreta havien incorporat el centre, que se sol identificar amb el groc. Aquest cop, però, serà el blau el color que dominarà (i d’aquí que al bipartit ja se l’anomeni blå-blå).

Líders del bloc de centre-dreta: Trine Skei Grande (liberals), Knut Arild Hareide (cristiano-demòcrates), Erna Solberg (conservadors) i Siv Jensen (populistes). Només les dues darreres seran al govern.

A les negociacions a quatre els populistes han hagut de renunciar a la majoria de propostes més conegudes: eliminació dels peatges, liberalització de la venda d’alcohol i major ús del fons del petroli. Per tant l’únic camp en què demostraran la seva força és la immigració, però tot plegat serà més aviat simbòlic. Tal com vaig explicar en un altre article, Noruega ja és un país molt tancat als immigrants extracomunitaris, i només hi entren uns pocs milers de refugiats cada any. L’esforç dels populistes anirà dirigida probablement cap a la integració més “forçada” dels nouvinguts i l’expulsió dels delinqüents de fora.

Per tal de garantir la investidura i una estabilitat inicial, els partits minoritaris han aconseguit coses. Els liberals, que són un partit ambientalista de dretes (?), han arrencat el compromís que no es començarà a explotar el petroli de les illes Lofoten. I els cristiano-demòcrates podran dir que l’assignatura de religió de les escoles incrementarà el percentatge dedicat al cristianisme fins un 55%.

Gestos de cara a l’electorat a banda, el bloc de dreta té clares les prioritats i vol implantar un programa neoliberal: eliminació de l’impost de successions, reducció d’altres impostos com el de patrimoni, una gran inversió en autovies, entrada del sector privat en la sanitat i l’educació, obertura de comerços els diumenges, etcètera. La mateixa política que es va començar a aplicar a Suècia fa vuit anys, amb unes conseqüències socials nefastes per als joves i els més desafavorits.

Ara bé, Solberg ho té molt complicat. Cada cop que els conservadors vulguin aprovar una llei, primer l’hauran de radicalitzar dins del govern per pactar-la amb els populistes, però acte seguit l’hauran de centrar si volen que s’aprovi al Parlament. Què faran els partits minoritaris a mitja legislatura, entraran finalment a la coalició o es negaran a donar-hi més suport? Ens esperen probablement quatre anys moguts.

2 comentaris

  • Jordi Nonell Remedios

    07/11/2013 23:16

    Uns amics i jo em de fer un treball de ciències socials que consisteix en entrevistar persones que hanmarxat de Catalunya per buscar feina.
    Si es pogués ens agradaria entrevistar-vos. Moltes gràcies.

  • Jordi Nonell Remedios

    07/11/2013 23:18

    Uns amics i jo em de fer un treball de ciències socials que consisteix en entrevistar persones que hanmarxat de Catalunya per buscar feina.
    Si es pogués ens agradaria entrevistar-te. Moltes gràcies.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús