Opinió

torxa olímpica (Barcelona 92)

En Pep Marí és un psicòleg esportiu que treballa al CAR de Sant Cugat. Ja fa temps el vaig sentir en una conferència sobre el paper dels pares en l’activitat esportiva dels fills on feia una classificació dels pares en quatre grans grups:

• Pares desinteressats
• Pares entrenadors
• Pares assistència tècnica en carretera (pares RACC)
• Pares ben orientats psicològicament

El podeu sentir en una conferència aquí i en teniu un petit escrit aquí.

Aquest cap de setmana s’han fet els campionats de Catalunya Infantil de BTT a Ullà, organitzats pel club local (Futuresport) i  ens  ha tocat, com a pares d’una ciclista del club, formar part de l’organització. És un menja hores però, com a bons pares RACC,  ho fem de bon grat per col·laborar amb les activitats dels fills.

Allà he redescobert un cinquè tipus de pares: els pares rucs. Pares que projecten la seva frustració de no haver arribat lluny en el seu esport cap als seus fills. Pares que insulten els seus fills si no rendeixen el que ells creuen que han de rendir. Pares que es queixen dels que van més lents per una zona complicada del circuit perquè no deixen passar els seu fills predestinats a guanyar la cursa. Pares que en comptes d’un “vinga, vinga que vas bé!” fan un “vinga, vinga, matxaca’ls, collons!“. Pares que en comptes d’anar animant a tots els nens que passen (i amb més èmfasi als seus, només faltaria!) es passen la cursa corrent (i molestant) pel circuit per anar cridant de ben a prop als seus fills.  Pares que fan que els seus fills acabin plorant per no haver sigut capaços de ser fidels al seu destí i guanyar la cursa. Pares que perden el seny i es discuteixen amb altres pares, organització i àrbitres per qualsevol collonada… I tot això en categories que porten l’adjectiu de “formació”.

Afortunadament els pares rucs són una minoria, fàcilment identificable, i que fan creuar mirades còmplices entre els testimonis de les seves performances.

Nota final: il·lustro aquest petit escrit amb l’exemple d’aquest campionat de BTT, però de pares rucs en trobareu a tots els esports: només cal observar una mica.

Estem a meitat de la jornada de Vaga General i ja hi ha tot un ball de dades i indicadors per mesurar-ne el seu impacte. Per mi és difícil, per no dir impossible, establir un conjunt d’indicadors objectius i fiables que permetin poder fer-nos una idea de les conseqüències de la vaga general:

• Serà impossible saber el nombre de treballadors que l’han fet realment. Només ho sabríem si les empreses haguessin d’informar del nombre de treballadors als que es descomptarà un dia de nòmina (cosa que no passa, si no ho tinc malentès)
• Suposant que es poguessin saber el nombre de treballadors als que es descomptarà el dia de nòmina, caldria saber si els que han hagut de treballar pels serveis mínims haurien fet vaga, o si tots aquells als que avui s’ha donat festa n’haguessin fet…
• El nombre de persones que surtin a manifestar-se també serà impossible de saber (és coneguda la disparitat de criteris a l’hora de comptar manifestants per part d’organitzadors i per part dels policies).
• Tampoc sabrem l’impacte real de pèrdues provocades a les empreses (potser en tindrem estimacions).
• Potser sabrem amb més precisió, malauradament, l’import dels desperfectes provocats per les persones que, aprofitant la convocatòria de vaga, han aprofitat per deixar a anar les seves ganes de fer mal…

Un dels indicadors mesurable objectivament és la demanda d’energia elèctrica  (si voleu un indicador més del segle XX que del XXI, certament). És evident que no es pot fer una correlació entre la disminució de la demanda d’energia elèctrica i el seguiment o impacte de la vaga (el consum elèctric no és homogeni per sectors econòmics, i la majoria dels treballadors no estan en sectors amb grans consums). Però tot i això crec que és un dels indicadors a incloure a les anàlisis que caldrà fer.

Les dades de demanda  són consultables, en temps real, al web de Red Eléctrica de España. Us poso tot seguit les dades entre la mitjanit i les 2 del migdia d’avui  (les disponibles en franges de 2 hores quan estic escrivint aquest petit post). A la taula següent, la columna Real correspon a la demanda real en MW a tot Espanya. La columna “1 setmana” correspon a la demanda real de dijous passat:

Es veu que la disminució de la demanda ha oscil·lat  (entre mitjanit i les 2 del migdia) entre un 14% (a les 2)  i un 25% (a les 8). I si voleu incloure-hi factors climàtics, es pot comparar amb la previsió de demanda que la mateixa Red Eléctrica de España fa a priori a partir de les demandes d’energia històriques, dades climàtiques, activitat econòmica… Fent servir aquesta mesura, les dades són les següents:

i aquí, l’oscil·lació és entre un 11% (a les 2)  i un 24% (a les 8).

Com deia abans, d’això no es pot pas concloure que el seguiment de la vaga ha estat de fins un 25%, ni en podem treure cap mesura concreta de l’impacte en l’economia… Però pel que sí ens pot servir, és per comparar-la amb vagues anteriors properes. Per exemple, les dades corresponents a la vaga del 29 de setembre del 2010 serien les següents (aquí sí que disposem de tot el dia):

i

Si comparem les franjes horàries del 29 de setembre del 2010 amb les d’avui, veiem que el % de reducció d’electricitat és lleugerament inferior el 2010 fins a les 8, i que de llavors fins a les 14 (a l’hora d’escriure aquest post) és pràcticament igual.

Concloent: no pretenc pas fer una valoració ni del seguiment ni de l’impacte de la vaga (ja ho faran els que disposin de totes les dades durant tots els propers dies). Simplement pretenia aportar un granet de sorra als complicats anàlisis que requereixen una situació complexa com la que vivim a principis d’aquest segle XXI… I acostumen-nos a demanar i consultar les dades que acompanyen les informacions. Això és també Open Data.

El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya ha publicat avui les dades de la primera onada del Baròmetre d’Opinió Pública (BOP) d’aquest 2012. Aquest és ja el tercer BOP que inclou una pregunta explícita sobre la intenció directa de vot en l’hipotètic cas de celebració d’un referèndum per la independència de Catalunya.

Seguint la línia de publicar les dades sense “cuina”, el CEO posa l’abast de tothom un document amb milers de dades que poden ser analitzades per tothom, i que podeu trobar aquí directament.

Continuant el que vaig començar en el meu post del 25/10/2011 “Referendum per la independència: 60% Sí… Però, i el 20N?” recullo tot seguit l’evolució de les respostes a la pregunta

“ I més concretament, si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?”

En intenció directa de vot, els totals de respostes recollides en les tres enquestes mostra un salt a favor de la independència després a la tardor del 2011. Salt que es consolida en l’enquesta d’aquest febrer.

En la taula anterior apareix la dada que han recollit els mitjans sobre que un 44.62% dels catalans votarien sí en un referèndum per la independència. Però cal recordar que un referèndum el resultat no és el vot directe, sinó el % de vots que ha rebut cada una de les opcions (és a dir, les abstencions no compten en el resultat final). Si només mirem els Sí i els No tindríem que els partidaris de la independència arribarien a un 64.4% :

Cal, però, estimar el vot blanc (que aquest sí que és vàlid i té impacte en el resultat final). Si considerem com a vots blancs els de la gent que respon que “No Sap” o “No Contesta”, el resultat seria que la independència guanyaria amb quasi un 60% dels vots emesos.

És evident, però,  que aquests percentatges no es corresponen a la suma dels vots que obtenen a les eleccions les opcions polítiques que es pronuncien explícitament a favor de la independència. D’on surten tots aquests sís? Doncs la majoria, de votants de Convergència i Unió (un 55% dels seus votants diuen que votarien sí, i només un 18% diuen que votarien no):

Mirant aquestes dues taules hi ha coses curioses, com per exemple que entre els que recorden haver votat el PP, el % que votaria a favor de la independència ha passat en 8 mesos d’un 4.8% a un 9.0%, o que a ICV_EUiA quasi la meitat dels votants votarien sí a la independència…

No poso més dades ni comento res més. Us recomano que us mireu els documents del CEO i que feu les vostres pròpies anàlisi. Només recordar que el 2006 la UE per tal de reconèixer Montenegro va posar el mínim a un 55% de vots afirmatius (Montenegro és independent amb un 55.5% de vots afirmatius i una participació del 86.5%)… No n’estem tan lluny, veritat?

Resumint: van passant els mesos i l’enquesta del BOP segueix mostrant un suport majoritari en vot directe a la Independència de Catalunya. Suport que arribaria a un 60% en la hipotètica celebració d’un referèndum, amb una abstenció d’un 24%. Cap a on es decanti aquesta abstenció pot ser decisiu en el resultat final del referèndum. Estic convençut, que una part important aniria cap al Sí.

A la Ley Orgánica 2/2006 de 6 mayo de Educación (LOE) hi trobem en relació a la ESO (pàgina 17169)

“Artículo 23. Objetivos.
La educación secundaria obligatoria contribuirá a desarrollar en los alumnos y las alumnas las capacidades
que les permitan:
a) Asumir responsablemente sus deberes, conocer y ejercer sus derechos en el respeto a los demás, practicar la tolerancia, la cooperación y la solidaridad entre las personas y grupos, ejercitarse en el diálogo afianzando los derechos humanos como valores comunes de una sociedad plural y prepararse para el ejercicio de la ciudadanía democrática.”

Ho he buscat, suposant que hi hauria una cosa d’aquest estil a la llei d’educació, mentre anava seguint per twitter (#IESLluisVives) el que ha passat aquesta tarda (i els dies previs) a València, al voltant de l’IES Lluis Vives.

Creiu-me que els estudiants valencians estan rebent, en primer persona, una lliço magistral del que consta al final del punt a d’aquest article 23: ‘”preparar-se per l’exercici de la ciutadania democràtica“. Sort.