Representativitat en dipòsit: explorem-ho?

Necessitem un sistema de governança basat en una democràcia representativa? Per mi hi ha dues raons que ho han justificat fins ara: la impossibilitat de reunir centenars de milers o milions de persones per debatre i votar propostes i la manca de coneixements (i cultura democràtica) de molta part de la població sobre els temes que s’haurien de debatre i aprovar.

Ara que sembla que s’estigui plantejant seriosament la reforma de la llei electoral al nostre país, em permeto fer aquesta reflexió. Ja avanço que la proposta que esboço tot seguit és volgudament maximalista i que caldria moderar-la per portar-la a la pràctica (com comento al final de tot). Es tracta de posar sobre la taula una altra via per incorporar la ciutadania en el procés de presa de decissions, més enllà de la proposta d’Iniciatives Legislatives Populars, o de mecanismes equivalents.

Aprofitant les possibilitats que ens dóna les tecnologies informàtiques estic conveçut que podem enriquir el funcionament del nostre sistema democràctic actual. I ho podem fer incorporant al funcionament del Parlament una dosi  important de democràcia participativa fent servir les eines que ens ofereix ja ara el web 2.0 i la signatura digital.

Com podem aplicar la tecnologia per tendir cap a una democràcia més participativa? D’una banda, i gràcies a internet, ja no cal trobar-se presencialment per debatre i votar: ens podem trobar en espais virtuals per fer-ho sense cap problema. Per altra banda, cada vegada la gent està més formada i té més facilitat per consultar informació a través d’internet. Potenciar projectes com el de l’OpenData ajudaria certament a què tots plegats, disposant de més informació, anéssim enriquint el nostre coneixement de tot l’entorn i de com aquest va evolucionant.

I no estic pensant en fòrums anònims on es pot dir de tot i no passa res. Estic pensant en espais virtuals públics on els ciutadans, convenientment identificats, podem debatre i votar quan toqui.  Per identificar-se ja fa uns quants anys que el DNI electrònic porta incorporats certificats electrònics que permeten identificar-se digitalment… i també des de la Generalitat s’han impulsat sistemes de signatura electrònica alternatius. Oblidem-nos del fiasco de la consulta popular de La Diagonal a Barcelona l’any passat. Amb voluntat de canvi, segur que trobaríem formes de fer-ho sòlides i robustes, totalment transparents i amb totes les garanties que necessita un sistema democràtic per ser creïble.

Proposo eliminar el Parlament? No! de cap manera. En molts temes cal un coneixement i una experiència que no està a l’abast de tots els ciutadans… i segur que hi hauria una part important de la ciutadania que per un motiu o altre preferiria escollir els seus representants cada cop que es convoquessin eleccions, i que fossin ells els que legislessin i governessin.

El que proposo és incorporar al funcionament de les institucions un concepte que podríem anomenar “representativitat en dipòsit“. La idea és que cada 4 anys s’escollissin com fins ara (o amb les variants que es vulguin) els representants a les institucions corresponents, però canviant la manera de tramitar i votar els temes en  aquestes institucions: els debats i les votacions s’obririen a tots els ciutadans que ho desitgessin.

Com? Conceptualment és simple: tots els ciutadans amb dret a vot podrien participar en els debats i exercir el seu dret a vot en els punts que es tractessin al Parlament. Això es podria fer des de qualsevol aparell que permetés identificar-se amb el DNI electrònic o equivalent (ordinadors, mòbils, tablets, dispositius ad-hoc instal·lats en ajuntaments, centres cívics…). El recompte de vots funcionaria de la següent forma: el Parlament tindria, d’entrada, el 100% dels vots. I d’aquest 100% es restaria el percentatge de ciutadans que hagin votat (d’aquí el nom de “representativitat en dipòsit”). Si vota un 10% dels ciutadans, els vots emesos pels diputats representaran un 90%. La fòrmula no la poso aquí, però no té cap dificultat: es tracta de ponderar els sí, no i blancs del Parlament i els dels ciutadans i sumar-ho tot. Això donaria molt més joc a l’hora de buscar consensos entre els grups del Parlament, doncs si hi hagués una implicació important de la ciutadania, no es tindria mai la certesa de tenir una majoria parlamentària suficient a priori.

Sóc conscient, però, que té alguns punts febles. D’entrada, la manca de cultura democràtica en la nostra societat i el desinterès actual en projectes col·lectius. Tampoc es pot menysprear la possible creació de grups d’opinió organitzats que podrien canviar orientacions d’algunes votacions… però això passaria al principi: a mig termini encara ajudaria a mobilitzar més a la gent. I finalment tampoc podem passar per alt el canvi cultural  que representaria pels electes, que haurien de  renunciar a part de la seva representativitat en benefici de la ciutadania. Ara ja no passarien comptes cada 4 anys; els passarien a cada votació.

La societat probablement encara no estigui madura per un canvi d’aquest abast, però es podria incloure una llavor en la nova llei electoral: Senyores i senyors legisladors: per què en la nova llei electoral no es preveu incloure aquesta “representativitat en dipòsit” en el tràmit i votació de les Iniciatives Legislatives Populars?

—-
Nota final: La idea es basa en un post que vaig llegir fa uns dies, però que no he sigut capaç de trobar per referenciar-lo (em va aparèixer al meu TL de twitter dins un tweet que no he pogut trobar)… si algun dels despistats que arriben fins aquí el coneix, que me’l passi i l’inclouré en el post.

1 comentari

  • El vot útil… o sistema electoral inútil – Ara.cat

    18/10/2011 11:53

    […] i ganes, segur que trobaríem formes de fer-ho. Vegeu per exemple aquesta proposta de “representativitat en dipòsit” que feia fa uns […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús