Free as in free speech, not as in free beer

Free as in free speech, not as in free beer” aquesta expressió és la que sol utilitzar Richard Stallman¹ per destacar que  la característica principal del programari lliure és la llibertat que dóna, no la seva gratuïtat (recordem que en anglès free vol dir tant “lliure” com “de franc”)… i encara que algú ho pugui veure com un contrasentit, el programari lliure es pot vendre sense cap restricció legal. Això sí: un cop tu l’has comprat, tens tot el dret per distribuir-lo a qui vulguis de franc respectant la llicència de programari lliure. El model de negoci està en el servei i no en els programes.

Neutralitat de la xarxa.pngAixò ho comento perquè s’ha instal·lat en la societat la percepció que a internet tot ha de ser de franc, fins i tot cada vegada hi ha més gent que reclama que el servei de wifi hauria de ser universal i gratuït. I per mi això és un error. Una cosa és la llibertat i la possibilitat d’accedir fàcilment a la informació i als continguts, i una altra és el fet de fer-ho sense cap cost. Per què no reclamem també que el telèfon sigui gratuït, o l’electricitat, o el gas? En el cas d’accés a internet, el concepte clau en infrastructures no és si cal pagar o no per fer-la servir; el concepte clau és la neutralitat de la xarxa: que no es pugui restringir o prioritzar qui i com hi accedeix i quin contingut hi transita.

I una altra cosa és l’accés a la informació utilitzant internet. Hauríem de distingir dos tipus d’informació: a) la informació i dades que es generen des de les administracions públiques o utilitzant recursos públics i b) la resta. Pels primers, l’accés hauria de ser completament obert i gratuït (Dades Obertes, Coneixement Obert,…). Pels segons, qui ho genera ha de poder decidir si ho deixa a la xarxa a l’abast de tothom (amb possibles restriccions i utilitzant llicències com el Creative Commons) o ho deixa amb un accés més restringit, i si vol cobrar o no per tal que la gent hi tingui accés. Els creadors de continguts viuen d’això i és del tot lícit que vulguin cobrar alguna cosa a les persones que en disfrutem (ja sigui música, video, fotografies, llibres, còmics, etc.) Si quan comprem un cotxe tots tenim clar que haurem d’anar comprant gasolina, per què quan ens comprem un mp3/4 o un e-book, no tenim clar que també haurem comprar música/llibres? (tret  que ens baixem continguts distribuïts fent servir llicències lliures). Amb internet els autors tenen la possibilitat d’oferir el que fan amb molts menys intermediaris i costos de distribució i, per tant, a un preu molt més assequible pel consumidor. El que és injust són coses com el cànon digital que gravava de forma indiscriminada els dispositius capaços d’emmagatzemar informació digital.

Per acabar, i tornant al principi, els esforços els hem de destinar a mantenir la llibertat (free speech), no a reclamar la gratuïtat (free beer).


1 Richard Stallman és el pare del projecte GNU i el principal impulsor a principis dels anys 80 de tot el moviment pel programari lliure, sota el paraigua de la Free Software Foundation (FSF)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús