Amb menys farem més i millor… i què més!

No esteu una mica cansats d’aquesta cantarella del “Amb menys farem més i millor“. Cada vegada que sento a un electe pronunciar-la penso: o està tractant als seus antecessors en el càrrec d’ineptes (en molts casos ell mateix) o està mentint directament: amb menys diners no farem més ni ho farem millor.

Als ciutadans se’ns retallen (i se’ns retallaran) serveis per totes bandes. Però, tota la maquinària política i administrativa  té voluntat de repensar-se globalment? Té sentit que tinguem al menys 6 capes d’institucions polítiques? Municipi, Consell Comarcal, Diputació, Catalunya, Espanya i Unió Europea? (I dic al menys 6 perquè en alguns llocs hi caldria afegir encara alguna capa “submunicipal” o una altra de “supramunicipal”).  Suposo que la justificació a aquesta disbauixa és que tot s’ha anat construint de forma incremental, i mai no hi ha hagut temps o voluntat de replantejar-ho tot. Ara, aprofitant un dels altres tòpics que diu que les crisis s’han de veure com oportunitats, seria un bon moment per fer-ho.

En la vessant política, amb tres capes (o tres i mitja) en tindríem prou: una de local (similar als municipis d’ara, amb algun component supramunicipal), una de nacional (Catalunya) i una de més alt nivell (Unió Europea). És a dir: una pel govern de proximitat als ciutadans, una altra per donar coherència a una àrea geogràfica més gran i una altra per les decisions continentals de gran abast. Tot això, buscant aquell equilibri tan complicat entre la simplificació i el manteniment de les identitats, especialment en el món local. L’estructura actual de municipis i els serveis que han de prestar no és sostenible. És imprescindible separar la identitat de la gestió. La gestió ha de ser, en molts casos, supramunicipal; i aquesta seria la mitja capa que citava al principi del paràgraf.

I en una altra vessant hi ha el de les administracions públiques. Es podria partir de l’establiment d’un catàleg de serveis als ciutadans (que s’haurien de definir des de les institucions). Així, cada servei estaria convenientment assignat a una institució responsable, i amb les condicions en que s’hauria de prestar als ciutadans. A partir d’aquest catàleg, implantar cada  servei passaria a ser una qüestió tècnica, podent-se prestar des d’organitzacions públiques, privades o en un model mixte (com passa ja ara amb l’escola o l’atenció sanitària). Aquí és on hi hauria el debat polític de veritat.

L’administració pública té encara camí per córrer per ser globalment molt més eficaç i eficient… Però mai “amb menys farem més”; en tot cas “amb menys, caldrà fer tot el possible per no recular gaire”. La despesa pública la reduirem aprimant serveis, però també  replantejant les administracions públiques.

3 comentaris

  • Jordi Reynés López

    16/08/2011 17:16

    Jordi, m’agrada el teu escrit. Amb matisos, però en essència el trobo molt encertat.

  • jregincos

    16/08/2011 18:44

    els matisos són la salsa de la vida, Jordi. M’agrada que ho compartim

  • Mourinho

    24/08/2011 14:17

    Creo q si consiguieramos… o consiguieráis… sin ánimo de meter a nadie el dedo en el ojo… 3 niveles de Administración, sería cuestión de tiempo que volverán a surgir nuevos niveles intermedios. Creo q forma parte de la naturaleza humana…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús