Candidatura independentista unitària el 20N? No cal

Sembla que s’està consolidant un runrun de fons que demana una candidatura independentista unitària per les eleccions espanyoles del 20N. No cal que ens hi fem mal: la independència no serà mai una iniciativa del Congreso de los Diputados i, per tant, no cal fer invents estranys per mirar d’aconseguir un o dos diputats independentistes més.

  • La gent que vol la independència de Catalunya que s’oblidi de vots útils. De tots els partits que defensen el dret a l’autodeterminació que voti el més proper al seu model de societat. Pensant en la independència, el que ha comptarà serà la suma de vots obtinguts per tots aquests partits i no pel nombre de diputats que hagin obtingut. Sense oblidar que a tots aquests vots cal afegir-hi la incertesa provinent de partits més ambigus com és el cas de Convergència Democràtica de Catalunya (sobre tot si el seu segon a les llistes és de perfil independentista).
  • La independència s’obtindrà via un referèndum a Catalunya, amb centenars de milers de ciutadans que hi votaran a favor. Ciutadans que tindran ideologies molt diferents entre ells i que mai donarien el seu suport a una barreja de partits incompatibles ideològicament (sense anar massa lluny, mireu el que ha passat amb Solidaritat Catalana).
  • Recordem que en la segona onada del Baròmetre d’Opinió Pública (juny 2011, donant més d’un 55% de SÍ en un referèndum per la independència) el motiu principal per votar sí a la independència no era identitari; era pragmàtic tot pensant en l’autogestió de recursos i impostos . És tan important saber que un partit vol aquests recursos, com saber com els gestionaria. Estic convençut que una candidatura unitària tindria menys vots que la suma dels que obtindrien per separat.

Per tant, no gastem esforços en llistes unitàries excessivament transversals i artificials. Que els partits destinin els seus esforços en definir i explicar el seu model de societat … I els ciutadans ja decidirem quin ens agrada més.

Per la independència no compten els diputats a Madrid: compten els vots individuals en un futur referèndum.

7 comentaris

  • Mourinho

    29/08/2011 15:29

    Sólo en tu blog me hago llamar Mourinho, que lo sepas. Será por aquello de meterte el dedo en el ojo de vez en cuando.

    Respecto al tema que nos ocupa… con la que está cayendo… ¿hasta que punto se siente/vive como una prioridad la independencia? Quiero decir, ¿qué vota la gente, partidos que le solucionen su día a día, o los que les prometan una Catalunya lliure?

    Força al canut!

  • Jordi Regincós Isern

    29/08/2011 15:35

    Hola Mourinho (aka @x en twitter y cuando quieras substituyo la x por tu usuario ;-))
    Yo creo que la gente vota más por el modelo de sociedad que un partido propone y que la independencia cómo ideología no vende por ella misma. Ahora bién, para desarrollar el modelo de sociedad hacen falta, entre otras cosas, recursos. I por aquí es por donde va calando el componente idependentista. No se si me explico

  • Mourinho

    29/08/2011 16:41

    Sí que te explicas, pero no acabo de verlo claro. También es verdad que vivo en una región sin tradición independentista, por lo que no dejo de tener una visión exterior. Pero creo que el independentismo se agarra, principalmente, a la lengua e historia propia. Porque siendo como tú dices… qué diferencia habría con un regionalismo o incluso federalismo, que también quieren los recursos para ellos, y que sean repartidos por una administración más cercana a la central.

  • Susi

    29/08/2011 17:42

    Mourinho, existeix un independentisme identitari, basat en la llengua, cultura i història de Catalunya, i en el sentiment de ser un poble diferenciat de la resta d’Espanya. I darrerament també s’hi ha afegit un independentisme més pragmàtic, basat en la necessitat de gestionar els propis recursos davant la situació de dèficit fiscal en que ens trobem.
    Jordi, jo també penso que s’ha de votar el partit que proposi el model de societat que hom desitja. Però tal i com estan els ànims, em sembla que hi ha moltes ganes de plantar uns quants diputats independentistes en aquest congrés des d’on se’n toca tant el voraviu. Jo m’ho estic rumiant, vaja.

  • Jordi Regincós Isern

    29/08/2011 20:42

    Mourinho, crec que la Susi t’ha contestat prou bé i, sí, Susi, crec que ara toca tenir uns quants diputats independentistes a Madrid. Però m’estimo més que siguin un parell menys però d’ideologia coherent, que no un jardinet que s’esmicoli a les primeres de canvi.

    Gràcies als dos pels comentaris

  • Independència? Sí. Però mentrestant… – Ara.cat

    05/11/2011 20:40

    […] [2] Candidatura independentista unitària el 20N? No cal […]

  • Independentisme federal i socialment compromès – Ara.cat

    24/09/2012 11:50

    […] En el context de les darreres eleccions espanyoles del 20 novembre del 2011 vaig escriure un parell de posts al bloc en els que qüestionava l’utilitat d’una candidatura independentista unitària: “Independència? Sí. Però mentrestant…“  i “Candidatura independentista unitària el 20N? No cal“. […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús