El tancament de CAPs a les nits i el comerç electrònic…

Agafem un GIS/SIG (Sistema d’Informació Geogràfica) amb tots els CAPs i hospitals adequadament marcats. Afegim-hi informació sobre els usuaris dels serveis d’urgències per franges horàries i el cost de mantenir aquests serveis oberts.  No ens oblidem de tota la informació sobre nuclis de població, ubicació de les centrals d’ambulàncies i d’altres transport sanitaris i tota la xarxa viària per calcular temps de transport, el risc de les complicacions per trigar X minuts més a arribar a un servei d’urgències i els costos afegits pels nous trasllats… I ja podem aplicar els algorismes d’optimització a l’estil: ‘de quins CAPs podem prescindir “garantint” que els malalts estiguin a menys d’Y minuts d’un servei d’urgència’. Sembla fàcil, no?

És evident que concentrant podem optimitzar recursos, però cal trobar l’equilibri: Algú s’imagina, per exemple, que la majoria del comerç fos electrònic (màxima centralització en l’oferta), amb tot de furgonetes portant a les nostres llars el que fins ara anàvem a la botiga/centre comercial a comprar? O algú s’imagina que tot el comerç passés per grans superfícies? O algú s’imagina que tot el comerç passés només per petites botigues de poble o barri?

Segurament durant les darreres dècades, pensant que erem rics, ens hem dotat d’uns serveis que ara no podem mantenir (serveis proporcionats per l’estat, per la Generalitat i pels ajuntaments). Òbviament la gent de poble no podem pretendre tenir els mateixos serveis (sanitaris i de qualsevol mena) que els habitants de les grans ciutats, però un té la sensació que hi hauria altres formes de reduir la despesa en les administracions abans de tancar serveis d’urgències a la nit. Quin és el cost de no atendre a temps una persona?

Fa falta un debat seriós sobre quins serveis cal donar als ciutadans (Amb menys farem més i millor… i què més!). Però no des d’una perspectiva “quines cosetes retallo de les que ja tinc” sinó des d’una perspectiva “quins serveis vull oferir, i com ho faig per oferir-los“. Sinó ho fem així tota resposta es reduirà  “si no retallo les urgències, digueu-me quines altres coses retallem”. Hi serem a temps pel 2012? i pel 2013?…

I no oblidem que disposant de dades precises i de bones eines informàtiques podem optimitzar molts serveis públics… però compte a l’hora d’indicar els paràmetres a optimitzar: no tots poden ser econòmics. Si fos així, no ens farien falta polítics; en tindríem prou amb gestors.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús