Un portàtil per cada nen i nena

Dilluns vinent comencen les classes a les escoles i instituts de casa nostra.

A finals del curs passat un dels temes estrella va ser el canvi de plantejament del govern de la Generalitat en el procés d’incorporació de les TIC a les escoles i instituts, qüestionant frotalment el projecte 1×1 que pretenia, entre altres coses, que cada nen i nena (noi i noia) dels nostres instituts tingués un ordinador com una eina més d’aprenentatge.

Relacionat amb això voldria escriure quatre ratlles sobre una iniciativa llençada el 2005 per Nigroponte anomenda One Laptop Per Child (OLPC)

foto aula OLPC

Aula OLPC 2

imatges de http://one.laptop.org (reproduides segons llicència CC-attribution)

L’OLPC pretenia el 2005 la fabricació de portàtils de baix cost [1] (menys de 100$) per poder-los introduir en les escoles de països en vies de desenvolupament. Entre el 2007 i el 2010 ha aconseguit distribuir prop de 2 milions d’aquests portàtils, comprats la majoria per governs d’aquests països, amb alguns intents de campanyes de compres per part de particulars. La distribució en el món d’aquests portàtils la podeu veure en aquesta pàgina: http://one.laptop.org/map.

Hi ha hagut polèmiques sobre si els portàrils de l’OLPC es podien vendre o no als països industrialitzats, sobre si en el fons era un projecte humanitari o comercial, sobre la no incorporació de productes Microsoft per no haver de fer els ordinadors més potents (i més cars) o sobre una eventual competència deslleial als fabricants clàssics. Però sigui com sigui, iniciatives com aquestes són bones; són un sotrac pel sistema i generen dinàmiques positives per tots plegats.

I tornant al principi: hi ha un gran contrast entre les històries explicades per les fotos que il·lustren la utilització d’aquestes eines (http://one.laptop.org/stories)  i l’estèril debat a casa nostra sobre els portàtils a l’escola.

És clar que és imprescindible que cada nen i nena dels nostres instituts tingui el “seu” ordinador (portàtil, netbook, tablet…) en propietat o en préstec. I és clar que és imprescindible incorporar tot el potencial de les eines i continguts digitals a les aules. I no és un problema d’aptitud dels docents. L’aptitud es soluciona amb una bona formació i alfabetització digital. El problema, en tot cas, és d’actitud i de resistència al canvi d’una part dels docents… i també dels governants, de les famílies, del món editorial…

Només una actitud oberta als canvis permetrà una incorporació natural i no dogmàtica dels nous recursos digitals a les aules, aprofitant-ne totes les seves potencialitats, i sense renunciar a tot el que s’estava fent ara i que funcionava bé.


[1] Detalls tècnics dels portàtils OLPC

Tècnicament els ordinadors actuals d’aquest programa (model XO-1.5) tenen un processador a 1GHz, amb 1 GB de RAM i 4GB de memòria flash (que fa el paper de disc dur). Porten una pantalla de 7.5″ amb una resolució de 1200×900 píxels. Tenen connectivitat wifi i conenctors USB i un lector de targes MMC/SD entre altres coses. El programari es basa en un sistema operatiu Linux, tot i que intenten “amagar” el sistema operatiu i donar molta importància a les eines ediucatives. Si voleu conèixer les especificacions detallades, les teniu aquí:  maquinari programari… I tot això per un preu que ara el 2011 no supera els 200$ per unitat.

2 comentaris

  • Jordi Sogas

    14/09/2011 22:35

    200€, quin robatori.

  • Jordi Regincós Isern

    14/09/2011 22:43

    Jordi, 200$, uns 150€ . Certament no hi ha molta diferència amb segons quins dispositius que puguis trobar al mercat, tot i que és de mal comparar per l’especificitat d’aquest producte.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús