Quan l’ordenament jurídic i la societat estan en plans paral·les…

Aquest dijous i donant el cop d’ull habitual d’havent dinat a twitter, m’ha cridat l’atenció el hashtag #TablaSinde que anava agafant volada dins els Trending Topics espanyols (i mundials). Ningú sabia què era #TablaSinde tret del seu impulsor: David Bravo (@dbravo a twitter) que ho explicava en un parell de tweets sobre les dues del migdia.

M’ha intrigat i he volgut escriure aquesta entrada sobre la marxa (breu crònica de mitja horeta) a veure què passa amb aquest experiment que proposava en David Bravo.

Són quasi les quatre i twitter bull de missatges amb #TablaSinde. Les quatre i comença aquest experiment: es tracta de crear una pàgina de descàrregues legal, partint de la idea que una pàgina d’enllaços no és il·legal. I @dbravo proposa fer-ho en el temps que duri la seva conferència i amb la col·laboració de tothom que vulgui. Cal, simplement, anar omplint un full de càlcul de Google Documents, posant-hi el títol de la pel·lícula i l’enllaç des d’on es pot descarregar.

Pocs  minuts després, desenes d’enllaços omplen ja aquest full de càlcul. A un quart de cinc ja s’han hagut de crear deu còpies del full perquè s’havien  col·lapsat pel gran nombre d’usuaris modificant-los concurrentment (una de les conclusions col·laterals d’aquest experiment és que Google Docs pateix si molts usuaris fan modificacions concurrents a un mateix document). Aquest era l’aspecte d’un d’aquests fulls de càlcul.

Són ja dos quarts de cinc i tot i que és difícil comptar-ho perquè hi ha duplicats,  ja hi ha centenars d’enllaços des d’on baixar les pel·lícules (només en el primer mirror ja n’hi ha prop de 400)… i tot això sense haver fet res il·legal! S’haurà de veure com acaba l’experiment (en aquests processos col·laboratius no és difícil que aparexin persones destructives) però m’ha semblat que era un experiment que mereixia ser comentant.,,

En fi, clarament, l’ordenament jurídic no s’adiu amb la societat que se suposa que ha regular: una persona amb les idees clares (David Bravo), una eina ben simple (Google Docs) i la col·laboració de centenars de persones ho han demostrat aquesta tarda

Nota final: no defenso la distribució de còpies il·legals de bens culturals (crec que sempre cal respectar les llicències que els autors escullen per distribuir les seves creacions). Simplement volia destacar l’asincronia entre els nostres legisladors i la nostra societat.

 

 

2 comentaris

  • Mourinho (@ligimeno)

    15/09/2011 18:22

    El negocio basado en la venta de copias está muerto hace mucho tiempo, a pesar de lo cual, todavía hay unos pocos que se ponen las botas d’aquesta manera. Hay que crear valor añadido y pedir dinero por algo que la gente esté dispuesta a pagar. Parece perogrullo, veritá?

  • Jordi Regincós Isern

    15/09/2011 18:29

    @ligimeno, demasiadas veces las perogrulladas, por elementales, son ignoradas. Empezó el cambio con LP a CD y la revolución con el MP3. Han seguido los videos con VHS a DVD primero y a MPG y variantes despues… Y la que viene encima a las editoriales. Deberían contratar a Pero Grullo para su departamento de estrategia.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús