Símils commutatius

El que m’ha motivat a escriure aquesta petita entrada al bloc ha estat aquest tweet matiner de la @mferres:

Els que ens dediquem a ensenyar (i els que ens dediquem a aprendre) utilitzem sovint els símils per ajudar a construir els models mentals de les coses noves: “això que encara desconec és similar a allò que ja conec i, per tant, és probable que es comporti així o aixà…”. És un bon recurs sempre que es faci servir amb seny i tinguem prou sentit crític per acotar l’abast de les nostres deduccions: si comparem naps amb cols per explicar l’absorció de nutrients del sòl (les cols són com els naps…), no deduïm també que es poden fer fàcilment farcellets de naps.

En matemàtiques direm que una operació binària té la propietat commutativa quan intercanviant els dos elements sobre els que opera el resultat és el mateix. Dues operacions commutatives bàsiques són la suma i el producte (recordeu la dita aquella de “l’ordre dels factors no altera el producte”): 4×8 = 8×4.

L’exemple de la màquina d’escriure m’ha recordat que ja fa molts anys – quan encara l’ofimàtica era un gran desconegut per molta gent – per explicar què era un processador de text sovint es feia servir el símil de la màquina d’escriure: “imagineu una màquina d’escriure que pogués…”. Tothom sabia què era una màquina d’escriure, pràcticament tothom n’havia fet servir, en coneixia el seu funcionament, les seves virtuts i limitacions i, per tant, la comparació era un bon punt de partida.

Amb pocs anys les màquines d’escriure han anat quedant arraconades i no trigarem masses anys en que per explicar què és (o era) una màquina d’escriure començarem dient “imagineu un processador de text que no pogués…”. Si penseu una mica, segur que trobareu molts altres casos en els que amb el pas del temps, commutem els dos termes del símil. Sovint, quan introduïm una tecnologia la podem explicar comparant-la amb l’antiga, ampliant-ne la descripció i, quan la tecnologia antiga ja està del tot superada, la podem explicar a les noves generacions comparant-la amb la nova, restringint-ne la descripció.

Però no oblidem que a vegades els conceptes i noms de temps passats segueixen vigents en les noves tecnologies. Per exemple, quan una persona “gran” pregunta per què hi ha un camp CC en el correu electrònic i li responem que són les inicials de “Carbon Copy” ho entenen fàcilment. Si t’ho pregunta un dels joves dels que parlava la @mferres has de continuar amb “… i les còpies en paper carbó servien per…”

Per cert, que penseu que pot suggerir aquesta imatge als nens d’avui en dia?

http://www.wikivia.org/

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús