Independència? Sí. Però mentrestant…

Catalunya acabarà essent un estat. N’estic completament segur. Trigarem més o menys a assolir-ho, però ho aconseguirem.

Hi ha molta gent que ho desitja. I és gent molt diversa ideològicament parlant. Per veure-ho n’hi ha prou fent una lectura dels documents de la segona i tercera onada del Baròmetre d’Opinió Pública (BOP) [1] del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)de la Generalitat de Catalunya. Per exemple, a la 3a onada del BOP es recollia que en un hipotètic referèndum per la independència de Catalunya, el SÍ tenia una intenció directa de vot del 45.4% (que es podia enfilar a un 60% de SÍ tenint en compte l’abstenció) [1]. Però aquesta 3a onada també reflectia el perfil “polític” dels que votarien sí en aquest suposat referèndum (pàgina 181) a partir del record de vot de les darreres autonòmiques. Els percentages són els següents:

SI: 95.1%
ERC: 94.5%
CiU: 56.4%
ICV: 48.1%
PSC: 27%
PP: 8%
C’s: 0%

Els percentatges de SI i ERC estan en la línia d’aquests partits, però fixem-nos que més de la meitat dels enquestats que recorden haver votat CiU diuen que votarien afirmativament en el referèndum per la independència. Quasi la meitat dels d’ICV també ho farien. Una mica més de la quarta part dels del PSC  també s’afegirien al sí en aquesta hipotètica consulta, i només un 8% dels votants del PP ho recolzarien. Dels votants de Ciutadans, cap donaria recolzament a la independència (les dades només tenen en compte els partits amb representació parlamentària).

I per què poso aquestes dades? Doncs per ressaltar la que l’independentisme és totalment transversal. Arguments com aquests els posava ja sobre la pantalla en un post de finals d’agost en el que qüestionava la necessitat d’organitzar una candidatura independentista única per les eleccions d’aques novembre [2].

Per mi l’indendentismes no és una opció ideològica. L’independentisme no és de dretes ni d’esquerres. És tenir ganes que els catalans tinguem la capacitat de decidir què volem ser. És tenir ganes de portar el país endavant. I és, sobre tot, una opció de responsabilitat.

No acabo d’entendre les posicions maximalistes (totalment legítimes) que plantegen independència o res. Estic convençut que arribarem a ser un estat, però mentre no hi arribem, seguirem essent dirigits pel govern de la Generalitat, pel govern d’Espanya i per les institucions europees (per citar només les institucions democràtiques). I és important el color que tinguin aquests governs.

Per tot això crec que és bo que el 20 de novembre anem tots a votar. Tots plegats hem d’incidir en el color del Congreso de los Diputados. I oblidem-nos de vots útils: cada vot és un vot completament útil.

I tinguem present que els vots nuls probablement quedin tots diluïts entre els sobres amb més d’una papereta, les estampetes de sants, els sobres amb una foto d’un xoriço i altres clàssics de les jornades electorals. Si volem que els resultats del 20 de novembre reflecteixin l’independentisme, anem a votar. I votem el partit amb la ideologia més propera a la nostra,  i que aposti per treballar per la independència de Catalunya. Això, en el meu cas, ho compleix la candidatura ERC/Reagrupament/Catalunya Sí

 

[1] Referendum per la independència: 60% Sí… Però, i el 20N?

[2] Candidatura independentista unitària el 20N? No cal

 

 

 

2 comentaris

  • Ruixim català – Ara.cat

    18/11/2011 12:17

    […] [1] Independència? Sí. Però mentrestant… Tweet function sh_list() { var obj = document.getElementById('sh_popup'); if(obj.style.display == "none") { obj.style.display = "block"; } else { obj.style.display = "none"; } } Comparteix Envia a un amic Imprimeix […]

  • Independentisme federal i socialment compromès – Ara.cat

    24/09/2012 11:47

    […] en els que qüestionava l’utilitat d’una candidatura independentista unitària: “Independència? Sí. Però mentrestant…“  i “Candidatura independentista unitària el 20N? No […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús