Ruixim català

Sovint utilitzem la metàfora de la gota malaia per referir-nos a les actituds d’aquells que busquen aconseguir el seu objectiu a base d’anar repetint, de forma regular i incansable, petits gestos aparentment inofensius (és una expressió ben assimilada i que ja ha perdut, diria jo i per això la utilitzo, la connotació de sistema de tortura).

Aquest diumenge hi ha eleccions al congrés i al senat d’Espanya. No es vota si volem ser independents o no però  sí que es vota el color que tindrà el parlament espanyol. I per mi és molt important que des de Catalunya hi aportem riquesa cromàtica. Fent cas a les enquestes i al run-run de fons és evident que cap dels partits catalans tindrà res a dir a l’hora de decidir quin serà el proper govern d’Espanya. I també és evident que una opció independentista catalana sempre estarà en clara minoria a Madrid (encara que tots els 47 diputats catalans fossin independentistes no serien ni el 14% del Congrés dels Diputats). Però això no és motiu per inhibir-se de les eleccions espanyoles, com escrivia fa uns dies aquí [1].

Aquest diumenge cal fer un pas endavant. Cal afegir-se als que fa temps que, com  gotes malaies, treballen per la independència de Catalunya tot reclamant el dret a l’autoderminació del poble català. Per això he donat el meu suport a Catalunya Sí  (plataforma d’independents que recolzen la candidatura encapçalada per Alfred Bosch i Moisès Broggi). Per això, cal que siguem centenars de milers de gotes malaies: cal que siguem el  ruixim català.

Referències:

[1] Independència? Sí. Però mentrestant…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús