Megadownload

Aquests dies hi ha hagut una empresa que ha estat notícia: Megaupload. I ho ha estat perquè l’FBI ha decidir tancar aquest servei de compartició d’arxius a internet.

He vist apassionades defenses de megaupload girant al voltant de la llibertat i del dret d’accés a la cultura, complementades pel dret a fer servei un servei pel qual havies pagat (això últim només aplicable als usuaris “de pagament”). No dubto que una part important dels usuaris de megaupload el feien servir per compartir material propi, però parant una mica l’orella aquests dies, la majoria de converses no anaven pas en la línia del “i com ho farem ara per compartir fitxers?“, sinó que anaven més en la línia de “i com ho farem ara per baixar-nos pel·lícules/sèries/… ?

Com a defensor del programari lliure (i del coneixement lliure en general) no comparteixo aquesta visió de què tot ha de ser de franc a internet. Com deia gràficament Stallman (un dels pares del programari lliure) “Free software as in ‘free speech’, not as in ‘free beer’ “. Els creadors han de ser lliures de distribuir la seva feina de la forma que ells vulguin. Els creadors han de poder decidir si volen que la gent pugui tenir accés a la seva obra de franc o pagant, o si la volen distribuir fent servir llicències lliures o llicències privatives. Per mi el més important és que la distribució es faci utilitzant llicències lliures (tipus Creative Commons , o més específiques pel món del programari com GPL) que no si he de pagar o no per tenir-ho.

L’objectiu no és que tots tinguem dret a tenir-ho tot de franc. L’objectiu és que cada vegada més empreses i creadors incorporin models de distribució de les seves obres amb llicències lliures… I si algú vol fer pagar per poder accedir a còpies de la seva obra, que tingui tota la llibertat de fer-ho i que pugui defensar el seu dret. I els consumidors ja decidirem si allò pel que ens fan pagar val la pena o no.

… i sobre els webs d’intercanvi de fitxers: per mi són totalment imprescindibles en la nostra societat i, tot i no ser cap expert en dret, les veig totalment legals com a eines (una altra cosa és l’ús que en puguin fer els seus usuaris). Ara bé, si una empresa en concret basa el seu creixement fomentant intercanvis de material pel qual no es tenen els drets de distribució, això ja és una altra història. Tocarà als experts decidir si aquest era el cas de magaupload (segons l’FBI) o no.

Resumint: coneixement lliure sí; de franc no necessàriament,  posant mecanismes per tal que ningú quedi exclòs per motius econòmics. Un exemple que fa segles que està inventant: les biblioteques. I no oblidem que el que hi ha en joc és la llibertat a internet; no si  puc baixar-me o no la darrera temporada de Mad men.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús