Mòbils a les aules? Sí, és clar

Els mòbils a les aules són una font de distracció (no ho discutiré pas) però a partir de certes edats, poden ser una molt bona eina.  Us n’explicaré un cas concret.

Captura a 2012-03-01 15:49:37.png

Context: Assignatura Organització de la Informació, optativa de tercer curs d’Enginyeria Industrial a la Universitat de Girona. Aquest any hem incorporat el twitter (amb el hashtag #OI2012UdG ) com una eina docent més (complementant l’aula, el llapis i paper, la pissarra i guix, el Moodle,…).

Activitat: Estem treballant el disseny d’esquemes Entitat/InterRelació (ER) i es tracta de dibuixar (amb llapis i paper) un diagrama ER d’un problema concret (els enunciats els teniu aquí).

Anys enrere el plantejament habitual era que algun dels alumnes, un cop la majoria tenien ja la solució prou avançada “sortís” a la pissarra a plantejar la seva solució (copiava el que tenia al paper i llavors entre companys i professor discutíem la solució proposada, en corregíem els eventuals errors i anàvem proposant variants).

Avui ho hem fet diferent: un cop he vist que la majoria el tenien ja prou madur, els hi he dit: “va, feu una foto de la solució amb el mòbil (o tablet) i pengeu-la al twitter” (val a dir que a les aules de la UdG tenim wifi i canó de projecció, com a quasi per tot arreu). Poc temps després, teníem ja al twitter alguna de les solucions que havien fet els alumnes, i cada un ha anat comentant la seva proposta (projectada a la pantalla de l’aula).

Avantatges:

  1. Eliminem la feina (que no aporta massa res en aquest cas) de copiar a la pissarra un esquema d’un paper, guanyant temps per poder discutir més d’una proposta de solució, anant-les comentant sobre la projecció de les fotos directament des del twitter.
  2. Tots els alumnes tenen al seu abast les propostes que han treballat els seus companys, ja sigui via twitter, ja sigui recollint els tweets mitjançant alguna eina com per exemple storify.

Inconvenients:

  1. Cal que un nombre significatiu d’alumnes disposin de telèfon mòbil amb accés a internet. Tot i que cada vegada són més les persones que en tenen, es pot resoldre aquest problema compartint algun mòbil per fer les fotos i penjar-les.
  2. Es perd la part de construir el problema des de zero a la pissarra (però això ja ho havíem treballat en una altra sessió, i els alumnes ho han treballat mentre resolien el problema amb “paper i llapis”).

Resumint: Mòbils a les aules? Sí, és clar. I portàtils, i tablets. I llibres, carpetes, llibretes, papers, bolígrafs, llapis…I, sobre tot, ganes de treballar i aprendre.

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús