Segur que retallem on toca?

euro.png Un dels efectes perversos de les retallades al sistema públic universitari és l’acomiadament massiu de professors associats a temps parcial, aquells professionals que, impartint assignatures especialitzades, aportaven als nostres estudiants una visió diferent, fruit del coneixement i savoire faire acumulat en l’exercici de la seva professió.

Escric aquest petit post motivat pel correu electrònic que ens ha fet arribar un d’aquests associats a temps parcial del nostre departament, que el curs vinent ja no el tindrem a la universitat. Reprodueixo (amb la seva autorització) el seu missatge:

“Benvolguts, Benvolgudes,

Aquests serà l’últim curs que donaré classes a la UdG després de més de vint-i-cinc anys,  Voldria agrair-vos haver treballat amb vosaltres, la vostra amabilitat i que tot hagi sigut sempre molt fàcil.

Tanmateix, no puc deixar d’estar emprenyat. Mai m’hagués pensat que deixaria la Udg perquè l’estat ens  ha arruïnat. Perquè aquesta democràcia de baixa qualitat, que ens imposen,  impedeix atraure talent a la política i els electors no poden  destriar el gra de la palla. Com va dir Jordi Graupera a la Vanguardia l’altre dia [1]: “Perquè l’estat, les institucions espanyoles inverteixen grans esforços en compensar les seves carències identitàries. És la seva construcció nacional. I té un cost elevadíssim no només perquè construeixin  infraestructures que són de luxe, sinó perquè com que no responen a cap criteri econòmic racional acaben limitant les possibilitats de créixer”.

L’estat Espanyol s’ha fumat, en aquesta lloable tasca,  120 mil milions d’ajuda europea (l’equivalent a tres plans Marshall),  uns altres  120 mil milions del plans de Zapatero  i els 100 mil milions del recat de dissabte. A part del 16 mil milions d’euros anuals del dèficit fiscal català.

De debò ens hem d’empassar que la crisi ve dels jubilats que gasten massa medicaments, que hi ha massa associats a la Udg, que el president Pujol té un xofer, que els president de la Diputació guanya 120 mil euros l’any (tot i que potser és massa) o que la Generalitat té una oficina a Manhatan (tampoc se si fa falta).  Feu números, són xifres de magnituds diferents. És com, si un milionari és volgués arruïnar menjant galetes maria.

Perdoneu al ruixat, però un en vint-i-cinc anys ja me’l podeu perdonar.”

Sóc conscient que la figura del professor associat a temps parcial s’ha fet servir, massa sovint, per tapar forats i contractar a baix cost hores de docència… Però, afortunadament, no sempre ha estat així i els associats a temps parcial enriquien, i molt, les plantilles dels departaments universitaris. Perdre la visió externa que aportaven aquestes persones amb molts anys d’experiència fora de la universitat ens farà més mal que bé.

Un altre cop, amb menys no farem més. Amb menys, els que quedem farem tot el que podrem. Però segur que, sumant-ho tot, no farem pas més.

[1] article de Jordi Graupera que citava el nostre company: http://jordigraupera.cat/?p=764

imatge de l’euro de domini públic, obtinguda a http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Euro_Construction.svg?uselang=ca

1 comentari

  • Segur que retallem on toca? | @jordir

    12/06/2012 12:11

    […] http://blogspersonals.ara.cat/desdelmontgri/2012/06/11/segur-que-retallem-on-toca/ Un dels efectes perversos de les retallades al sistema públic universitari és l’acomiadament massiu de professors associats a temps parcial, aquells professionals que, impartint assignatures especialitzades, aportaven als nostres estudiants una visió diferent, fruit del coneixement i savoire faire acumulat en l’exercici de la seva professió.[…] […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús