Avui PAU i demà glòria


IMG_2523.JPG
Comencen avui els primers exàmens de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). Com ens informa la Generalitat, més de 30.000 persones (nois i noies la majoria) faran les PAU aquest any. Unes proves que l’any passat van superar prop del 95% . És a dir: amb el batxillerat aprovat, has de tenir molt mal dia (nervis, malaltia, situacions personals complicades…) per no superar les proves.

Jo li canviaria el nom: de PAU a PTC (Proves per Triar Carrera). És per això pel que serveixen realment les PAU des da fa ja forces anys. Com que ens hem cregut tots plegats que tothom té dret a anar a la universitat, les PAU s’han anant convertint en el temps en un simple, feixuc (i potser fins i tot injust) mètode per ordenar la gent que vol anar a la universitat. I compte amb el mite: la nota de tall no existeix a priori. La nota de tall és només informativa i correspon a la nota que ha obtingut l’últim estudiant que ha estat admès a cada estudi: no hi ha nota de tall; hi ha un nombre de places màxim per cada estudi i cada universitat.

Tothom té dret a anar a la universitat? Per mi no. Ningú amb capacitat i ganes de treballar ha de quedar fora de la universitat per motius econòmics. El sistema ha de garantir que tothom amb capacitat i ganes de treballar pugui exercir el seu dret a estudiar una carrera universitària. Però això no vol dir que tothom hagi de poder anar a la universitat. Si acceptem sense cap problema que només una part de la gent pot córrer els 100 metres llisos amb menys d’ 11 segons (atletes amb aptituds físiques i amb un bon entrenament), per què no acceptem també que en aptituds intel·lectuals som diferents tots plegats?

No cal confondre un títol universitari amb tenir accés al coneixement i a la cultura. El sistema ha de garantir l’accés al coneixement i a la cultura per tothom, amb un ensenyament bàsic obligatori, i amb una oferta de recursos i formació al llarg de la vida per tal que tothom pugui anar aprenent i formant-se al seu ritme. Igual que construïm instal·lacions esportives diverses, recuperem camins per passejar, córrer o anar en bicicleta… caldria facilitar l’accés a tots els ciutadans a la cultura i al coneixement: dotant amb més recursos a les biblioteques físiques o virtuals, obrint (com ja s’està fent) part de l’oferta acadèmica i el fons bibliogràfic de les universitats a tothom, difonent l’oferta de recursos d’ensenyament lliures que es poden trobar per la xarxa (és espectacular), potenciant cicles de conferències i xerrades per barris i pobles…

Però sobre tot no ens oblidem de donar prestigi als Cicles Formatius de Grau Mig (CFGM) i de Grau Superior (CFGS). Pels que venim de l’època de l’EGB sembla que encara es vegi la formació professional com una cosa menor (els que valien anaven a BUP i els que no a l’FP). Cal trencar aquesta inèrcia tan perjudicial pel país. Llegia no fa gaires dies que les empreses semblava que s’implicaven en els Cicles Formatius (aquí en teniu un exemple de col·laboració PIMEC i Departament d’Ensenyament). I això és una molt bona notícia.

I posats a demanar, per què no posem alguns Cicles Formatiu de Grau Superior a  les Universitats? Cal tenir present que la via d’accés natural als CFGS és el batxillerat (la mateixa que per accedir a la universitat). Si aconseguim donar prestigi als CFGS, una de les conseqüències de l’increment d’estudiants als cicles formatius seria, probablement, una reducció en el nombre d’estudiants als graus… i impartint CFGS a les universitats permetria aprofitar “l’excedent” de recursos sense haver-los de traslladar a altres llocs (cosa que pot ser relativament senzilla si pensem només en el personal i hi ha voluntat política, però difícil si pensem en les infraestructures).

Resumint: amb una societat formada per graduats i gent amb ESO no anirem endavant. Necessitem de tot: gent amb ESO, amb batxillerat, amb Cicles Formatius de Grau Mig, amb Cicles Formatius de Grau Superior, Graduats, amb màster i amb doctorats… I que tothom, tothom, tingui accés a la cultura i al coneixement.

Ah! I molta sort per tots els que avui comenceu les PAU a l’hora de poder escollir la carrera desitjada… sense oblidar que la sort es deixa estimar molt per la feina feta.

Foto: Biblioteca Campus de Montilivi de la Universitat de Girona. Extreta de La UdG en Imatges (llicència CC BY-NC-ND)

2 comentaris

  • Nona

    12/06/2012 12:14

    Em sembla un idea brillant posar els cicles de grau superior a la Universitat! Seria una bona manera de reforçar positivament l’imaginari col·lectiu d’aquests estudis i garantir-ne, encara més, una bona qualitat.

  • Avui PAU i demà glòria | @jordir

    12/06/2012 12:29

    […] http://blogspersonals.ara.cat/desdelmontgri/2012/06/12/avui-pau-i-dema-gloria/ Comencen avui els primers exàmens de lesProves d’Accés a la Universitat (PAU). Com ens informa la Generalitat, més de 30.000 persones (nois i noies la majoria) faran les PAU aquest any. Unes proves que l’any passat van superar prop del 95% . És a dir: amb el batxillerat aprovat, has de tenir molt mal dia (nervis, malaltia, situacions personals complicades…) per no superar les proves.[…] […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús