Mare, tens fotos de quan eres petita?

800px-Floppy_disk_2009_G1.jpg- No, filla, els avis no feien còpies de seguretat.

És molt probable que converses així es vagin repetint a les cases dels nostres néts d’aquí 20 o 30 anys. Vivim en un món on l’enregistrament de les vivències que ajudaran als nostres records (fotos, vídeos, veu, textos) el fem, quasi exclusivament, en formats digitals. I això que ens dóna unes possibilitats impensables fa un parell de dècades, ens planteja una feina addicional a la que teníem fins ara: la preservació d’aquests enregistraments.

La preservació del material digital té, per mi, dos aspectes principals:

  • La vida limitada del dispositiu o del suport físic on els tinguem emmagatzemats: ordinadors, tables, mòbils,… duren relativament pocs anys, i els suports externs on els podem tenir (Cintes, CD, DVD, discs externs, llapis de memòria,…) també tenen una durada limitada i, en molts casos, desconeguda: quants anys durarà el que gravi en un CD?
  • L’obsolescència tecnològica dels suports d’emmagatzemament extern. Jo, per exemple, vaig començar en el món de la informàtica amb disquets de 8 polzades i cintes magnètiques. Llavors van venir els de 5 1/4, els de 3 i mig, els CDs, DVDs, ZIPs, blueray … De tots aquests, quants en podria llegir fàcilment avui en dia (suposant que s’hagués preservat el contingut que hi havíem enregistrat)?

Abans de la fotografia digital, feies les fotos, les portaves a revelar, miraves els negatius, en feies les còpies en paper que volies i allò ja quedava estable per molts i molts anys, consultable només obrint l’àlbum, el sobre o el calaix on les havies desat. Mica en mica van perdent color, però són allà i les pots mirar… I sempre podràs fer alguna cosa amb els negatius… si els has guardat, és clar.

Ara, fem les fotos amb les càmeres digitals i les tenim a la tarja de memòria de la càmera. Per poder-les veure  les baixem a l’ordinador (o endollem la càmera a un aparell de TV).  Ja tenim ja les fotos a dos llocs: a la tarja de la càmera i al disc dur de l’ordinador. A la càmera hi deixaran de ser al cap d’un temps, quan les esborrem per tenir lloc per poder fer fotos noves (podem tenir diverses targes i llavors duraran més temps, però acabaran esborrades). I a l’ordinador hi seran fins que l’ordinador o el disc dur s’espatllin.

No ens faci mandra dedicar un temps a fer còpies del nostre material digital. No és complicat. Aquí us poso algunes idees que fem servir a casa:

  • El que per mi és més fàcil i segur: escollir les fotos que més ens agraden i portar-les a revelar  a la botiga de fotografia de confiança (física o virtual). La qualitat i durabilitat probablement no serà la de l’antic revelat, però sempre serà molt millor que la que podem obtenir a casa amb una impressora.
  • Fer còpies en un disc extern endollat a l’ordinador. Això pot ser un procés quasi automàtic, amb eines que et permeten sincronitzar carpetes del disc dur de l’ordinador i del disc extern. A casa, que tenim els PCs en Ubuntu, fem servir el rsync. Una alternativa als discs externs són els serveis al núvol (tipus Dropbox). Van molt bé, però tinguem present que passem a dependre de tercers i que hi poden haver factors que facin que perdem les nostres dades. Recordeu – tot i que no és el mateix –  l’affaire megaupload?
  • Si tenim més d’un ordinador a casa, amb molt poc esforç també podem tenir còpia de les fotos a més d’un ordinador (amb la mateixa eina que fem servir per mantenir sincronitzat el contingut del disc extern)
  • Fer còpies en suports extraïbles (CDs, DVDs…). Encara que ara sembli llunyà, estem atents als canvis tecnològics per tal de passar-ho als nous formats que vagin apareixent. Tard o d’hora no hi haurà al mercat dispositius capaços de llegir CDs o DVDs (pensem que la idea és que els nostres néts ho puguin veure)
  • I tampoc és mala idea, si teniu realment molt interès en preservar-ho, que tingueu un segon disc extern en algun altre lloc (casa parents o amics, a la feina…) per si hi ha alguna desgràcia a la llar (robatori, petit incendi…) Segurament no hi tindreu el darrer que hagueu fet, però si que podríeu recuperar una part important dels vostres records digitals.

I quan l’ordinador s’espatlla o es fa vell i el canviem, ho copiem tot al nou des del lloc que ens sigui més fàcil i la vida continua. L’exemple l’he posat amb les fotografies, però és aplicable a totes les dades que tinguem a l’ordinador, evidentment.

En fi, ja sé que per molts tot això és una obvietat, però conec algunes cases que han perdut moltes fotos  per no haver-s’ho plantejat. I no hi ha pas molta feina si es té clar com fer-ho.


foto dels disquets de domini públic  http://en.wikipedia.org/wiki/File:Floppy_disk_2009_G1.jpg

1 comentari

  • Jordi Artalejo

    17/06/2012 17:00

    Estic d’acord amb el que dius. Jo afegiria una cosa més. Abans, si t’entraven a robar a casa, cap lladre li passava pel cap robar un àlbum de fotos. Ara tampoc interessen les fotos , però els ordinadors, els discs extraïbles, les càmeres de fotos, sí que són un dels objectius del lladres. Si et roben el mòbil o l’ordinador, no només perds les fotos, cada cop tenim la tendència de guardar-ho tot en aquests aparells, que cada cop són més cars i més llaminers pels que tenen els dits llargs.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús