Del temps real al temps de veritat

320px-Hourglass_Lisboa_Tomb.JPG

² Jamcelsus at lb.wikipedia

Estar on-line llegint el que es cou en les xarxes socials et permet saber quines són les notícies que al cap d’una estona apareixeran als mitjans digitals, una selecció de les quals et trobaràs a les edicions en paper (o a les edicions senceres en PDF) dels diaris de l’endemà. Pots saber instantàniament el que diuen que passa. Et permet, de fet, creure que vius “en temps real“… Però et fa perdre el sentit del “temps de veritat”¹.

Seguir o explicar el que passa de forma instantània  et fa perdre de vista el context i elimina la reflexió. A les xarxes socials tens a l’abast milions d’opinions (molt difícil de debatre per les limitacions de les eines) i de petits bocins d’interpretació de la realitat dels quals només una petita porció aporten informació contrastable. La resta, aporten vivències personals i, sovint, desinformació; desinformació generada de forma conscient o inconscient… I en els mitjans digitals has de deixar passar una bona estona per tal que les notícies de darrera hora vagin consolidant-se i esdevinguin elements d’informació ben travats. Les xarxes socials tenen molts avantatges, però extreure’n informació objectiva i contrastada et demana un gran esforç. Estem renunciant a la qualitat i objectivitat a canvi d’immediatesa i parcialitat? Crec que això, a la llarga, no serà bo.

Estar on-line fa anys que ens aporta un munt de coses positives. A finals dels 80 del segle passat, quan vaig incorporar-me al món virtualment real (o realment virtual) d’internet ho vaig fer per poder-me connectar a ordinadors remots, intercanviar correus electrònics o participar en grups de notícies (els news que avui en dia ja quasi han desaparegut). Poc després, a principis dels 90, va aparèixer l’embrió de la World Wide Web (la teranyina d’abast mundial que tantes coses ha canviat) i ha anat evolucionat cap a l’anomenada web 2.0 que ens ofereix unes eines que permeten estendre les nostres xarxes socials a uns límits inimaginables fa un parell de dècades, i on hem passat de consumir informació a construir-la col·laborant uns amb els altres.

Això ens està portant a un canvi de paradigme en la forma en que ens comuniquem i ens informem, eliminant mica en mica els nuclis d’edició i difusió de notícies propers als poders i anant cap a una societat més en xarxa. Però estem incorporant a aquest procés de canvi aquesta idea d’una immediatesa en la informació que, per mi, és del tot prescindible.

Tret d’algunes situacions d’emergències, no cal saber immediatament el que està passant. N’hi ha prou en saber el que està passant. No cal viure en temps real. No cal renunciar a tot el que internet ens aporta i hi aportem, però no cal viure on-line

__

¹ “temps de veritat” no té, per mi, cap definició precisa més enllà de voler indicar un temps sense restriccions a priori, amb contraposició a les existents en el concepte de “temps real” usat en informàtica.

² Crèdits imatge: This file is licensed under the Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Luxembourg license. Attribution: Jamcelsus at lb.wikipedia. Imatge extreta de commons.wikimedi.org

1 comentari

  • Del temps real al temps de veritat | @jordir

    03/07/2012 11:58

    […] http://blogspersonals.ara.cat/desdelmontgri/2012/07/03/del-temps-real-al-temps-de-veritat/ “Estar on-line llegint el que es cou en les xarxes socials et permet saber quines són les notícies que al cap d’una estona apareixeran als mitjans digitals, una selecció de les quals et trobaràs a les edicions en paper (o a les edicions senceres en PDF) dels diaris de l’endemà. Pots saber instantàniament el que diuen que passa. Et permet, de fet, creure que vius “en temps real“… Però et fa perdre el sentit del “temps de veritat” […]“ […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús