Independentisme federal i socialment compromès

500px-Senyal_de_la_Generalitat_de_Catalunya.svg.pngEscric aquest petit post només per ordenar una mica les meves idees. Ni sóc politòleg ni ho pretenc ser i, per tant, agafeu-ho només com un pensar en veu alta d’un ciutadà al que li agradaria rebre opinions per anar modulant la seva percepció del que està passant

Independentisme o federalisme?

Conec molts pocs independentistes que no siguin federalistes: es vol una Catalunya que estigui dins una Unió Europea al costat dels altres estats i no pel fet d’estar dins d’un estat membre . El debat no és independentisme vs federalisme, sinó quina és l’estructura a la que ens agradaria que Catalunya es pogués federar: pels independentistes és la Unió Europea, pels no independentistes, aquesta és Espanya. Un altre tema completament diferent és si Espanya acceptaria convertir-se en una estructura federal…

Candidatura independentista unitària o no?

Després del clam ciutadà de l’11 de setembre de 2012 i tot el que ha anat passant durant aquests 12 (només dotze) dies sembla clar que anem cap a unes eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. Hi ha qui proposa organitzar una candidatura unitària amb totes les forces que defensen el sobiranisme i el dret a l’autodeterminació.

En el context de les darreres eleccions espanyoles del 20 novembre del 2011 vaig escriure un parell de posts al bloc en els que qüestionava l’utilitat d’una candidatura independentista unitària: “Independència? Sí. Però mentrestant…”  i “Candidatura independentista unitària el 20N? No cal“.

Ara, però, crec que una candidatura independentista unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya permetria donar el missatge que cap força política vol aprofitar, de forma partidista, la força de la manifestació de la Diada. Això sí: em semblaria bé sempre que es plantegés un mandat molt acotat en el temps i amb un únic objectiu: engegar els procediments formals per tal que Catalunya pogués esdevenir un estat sobirà (amb la mateixa sobirania, entenem-nos, que la resta d’estats membres de la Unió Europea). Suposo que això passaria per la convocatòria d’un referèndum clar (respondre sí o no a una pregunta gens ambigua, sense fer trampes amb 3 o més opcions on cap guanyaria de forma prou clara) seguit d’unes eleccions a un parlament constituent.

No em semblaria bé una candidatura independentista unitària si les eleccions es plantegessin com la definició d’un parlament català constituent. El color d’un Parlament constituent ha de sortir de la voluntat popular i no d’uns percentates de representativitat de cada partit pactats prèviament entre ells.

Debat sobiranista condicionat al debat social?

Jo els veig com dos debats conceptualment ben separats, tot i que es poden tenir en paral·lel, òbviament. He sentit arguments tipus “si la Catalunya independent ha de ser governada pels que hi ha ara no val la pena fer el camí”, o “no podem separar el debat per la independència del debat de polítiques socials”.  Una cosa és el nivell de sobirania que volem per Catalunya (tema que hauria de ser ideològicament ben transversal) i una altra de ben diferent és com organitzem el país un cop siguem independents. I haurien de correspondre a dos processos electorals clarament separats en el temps: primer un només en clau de sobirania i llavors si escau (espero que sí) un altre de constituent. I és en aquest darrer on caldria tenir el debat sobre el model d’estat i que tots els ciutadans i poguéssim dir la nostra.

Certament estem vivint uns dies ben interessants…Com ho veieu?

Imatge  “Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg” de  Joan M. Borràs (ebrenc) i extreta de http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Senyal_de_la_Generalitat_de_Catalunya.svg . Llicència Creative Commons Attribution-Share Alike 2.5 Generic

1 comentari

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús