D’una candidatura independentista unitària a un únic partit independentista al parlament?

500px-Senyal_de_la_Generalitat_de_Catalunya.svg.pngAquest cap de setmana la CUP ha decidit presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya del 25  de novembre, i ho farà amb el nom de Candidatura d’Unitat Popular – Alternativa d’Esquerres. Per mi és una molt bona notícia que una formació més es presenti a les eleccions: com més ciutadans puguin fer seves propostes de partits, més s’enforteix la democràcia. Ara caldrà confirmar aquesta voluntat amb la recollida de les signatures que necessiten per poder-se presentar.

Si la CUP aconsegueix les signatures i s’acaba presentant (cosa que crec molt probable) això podria tenir un efecte curiós en la composició del nou parlament si tenim en compte que per la normativa electoral cal tenir al menys un 3% dels vots per poder entrar en el repartiment d’escons (que es fa aplicant la llei d’Hondt entre totes les forces polítiques que han tingut aquest mínim del 3% de vots).

A les darreres eleccions al parlament hi van haver dues forces polítiques que van superar per poc aquest 3%: Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s). Òbviament la CUP no traurà pas cap vot a C’s. Ara bé, tot i que CUP i SI tinguin plantejaments de models de societat diferents, per mi comparteixen una part dels possibles electors que donen prioritat absoluta a la independència. Si mirem els resultats de SI a les eleccions al parlament de fa dos anys, i les de SI i la CUP a les municipals de fa any i mig veiem que:

  • A les darreres eleccions al parlament del 2010, SI va treure al global de Catalunya un 3.29% dels vots. Per províncies (el que realment compta per distribuir escons) va ser 3.10% a Barcelona, 4,75% a Girona, 0,53% a Lleida i 1.07% a Tarragona. Justet a Barcelona, marge més ample a Girona i molt lluny a Lleida i Tarragona.
  • Mirant els resultats globals de Catalunya a les  municipals 2011 SI va treure un 1.12% dels vots, i la CUP va treure un 2.28%. Per províncies: 1.11% SI  i 2.43% CUP a Barcelona, 1.65% SI i 2,43% CUP a Girona,  0.53% SI i 1,17% CUP a Lleida i 1.03% SI i 1.53% CUP a Tarragona.

… i un 3% dels vots és molt o poc? Per exemple a Barcelona representaven uns 70.200 vots a les eleccions del 2010. En aquestes eleccions SI en va obtenir 72.693 (poc més de 2.500 més dels necessaris per passar el tall). Això amb una participació del 58.5%. Si, com és d’esperar, la participació augmenta aquest 25 de novembre, també serà més elevat aquest 3%.

Si una part (no massa gran) dels possibles votants de SI decideixen donar el seu vot a la CUP, ens podríem trobar, doncs, que l’aparició d’una força independentista en podria excloure una altra del nostre parlament… tot i no obtenir cap escó la nova força.

Evidentment la CUP també restarà alguns vots a ERC (pels mateixos arguments que els pot treure a SI), però en aquest cas representaria, en el pitjor dels casos, treure algun escó a ERC (i a l’independentisme), però no pas treure a ERC del parlament.

Per tant ens podríem trobar que no havent estat possible una candidatura independentista unitària al parlament al final només hi ha hagi una única força històricament independentista al Parlament: ERC. I això passaria si la CUP i SI no arribessin al tall del 3% a cap de les 4 circumscripcions electorals.

Passarà? Ho seguirem…

 

8 comentaris

  • Pau

    14/10/2012 14:30

    Caus en el mateix error que la resta d’analistes. La base electoral de la Cup és abstencionista.

  • Jordi Regincós Isern

    14/10/2012 16:18

    No dic pas el contrari Pau. Només dic que per mi CUP,SI i ERC comparteixen una part de potencials electors… i que només que una part d’aquests que van votar SI fa dos anys ara optin per CUP podrien deixar SI fora del parlament. Només dic això. Per mi és clar que la gran majoria de votants de la CUP fa dos anys es van abstenir… o encara no podien votar.

  • Oriol Andrés

    14/10/2012 16:44

    Només una observació. El 3% és el percentatge mínim per participar en la distribució d’escons i, efectivament, aconseguir un 3% a Barcelona ja atorga parlamentaris. En canvi, a Girona, Lleida i Tarragona, atès que hi ha menys escons a repartir, cal treure aproximadament un 4,5% (depenent de la resta de resultats) per treure almenys un parlamentari. O sigui, que el panorama descrit encara és pitjor, sobre tot per a SI.

  • Jordi

    14/10/2012 16:59

    Pel que fa als resultats de SI i de la CUP, fent més fina l’anàlisi, val la pena tenir present que en aquells municipis en que SI havia tingut bons resultats a les autonòmiques i a les municipals de fa any i mig hi van coincidir totes dues candidatures, per exemple a Berga, la CUP va capitalitzar la pràctica totalitat del vot independentista que no volia votar ERC.
    Si aquesta interpretació és bona diria que SI té mala peça al teler, perquè voldria dir que encara que la base de la CUP sigui abstencionista hi va haver força gent que dos anys enrere va votar SI principalment perquè no es presentava la CUP.

  • pau d salt

    14/10/2012 21:01

    Voldria afegir quelcom. Només es mira això en votants independentistes. També hi ha votantsd,esquerres que no son independentistes i votaran la CUP pel seu compromís social amb la gent del carrer perquè veuen que són els únics que realment es preocupen i estan alla amb qui els fa falta suport. Es sobretot aixo, aquesta altra manera de fer política, la que hauria de ser habitual de tots els grups polítics. Escoltem també el que diu la CUP: la transformacio es fa entre tots, no val votar CUP i esperar 4 anys més. Tots som CUP. Vaja i en part els dono suport perquè és gent normal amb inquietuts que treballa i fa política durant les poques hores lliures que els queda al cap del dia. Els desitjo tota la sort del món.

  • uricoll

    15/10/2012 12:11

    Sempre he sentit simpatia per la CUP, tant que fins i tot els vaig votar en les darreres municipals.

    També durant força temps he vist en López Tena com un actiu molt potent de l’independentisme català, un home intel·ligent i amb les idees clares a qui calia donar protagonisme per tal d’ajudar a avançar positivament cap al tant desitjat estat propi (a diferència de l’Uriel Bertran o el Toni Strubell, que sempre m’han semblat uns trepes oportunistes massa preocupats per alimentar el seu ego, i sense talla política).

    Tant uns com l’altre m’han decebut profundament.

    La CUP ja va començar a deixar clar l’11S que no té voluntat de sumar ni de mirar pel bé comú en el procés que estem fent com a país, quan va preferir “marcar paquet” convocant la seva pròpia marxa i donar l’esquena als centenars de milers de ciutadans que, allunyats de sigles i de partits polítics, van mobilitzar-se i organitzar-se des de totes les poblacions de Catalunya per tal de fer la manifestació més important de la nostra història.
    Ara, novament, prioritzen donar protagonisme al partit i marcar perfil propi abans que buscar complicitats amb d’altres formacions per tal de no perjudicar el procés amb una divisió del vot.

    López Tena també m’ha deixat clar aquests darrers dies que en realitat no difereix gaire dels seus companys de partit: prepotent, incapaç d’entendre’s amb ningú, més preocupat per posar-se medalles i fer-se autobombo que no pas pensar en el bé comú del país. Amb el seu discurs independentista excloent, cada vegada que obre la boca, en comptes de sumar, resta, divideix, i només aconsegueix més adeptes per a l’unionisme. Aquella intel·ligència política que li pressuposava devia ser fruit de la meva imaginació.

    Ens trobem en un moment històric, potser irrepetible. Estem davant les eleccions més transcendentals de la nostra història, i la CUP i SI demostren no tenir l’altura de mires necessària per encarar aquest procés que ens ha de dur al tant anhelat estat català.
    Per què no mirem per un moment cap Euskadi? Un cop més, els bascos ens estan ensenyant el camí, i d’aquí a una setmana aconseguiran que les dues primeres forces polítiques del parlament siguin formacions independentistes.

    Qualsevol persona amb dos dits de front que aspiri a veure una Catalunya independent sap que hem de seguir el mateix camí. Aquest cop no ens podem permetre errar el tret, hem d’anar directes a barraca i no ens podem enredar en discussions internes i divisions estúpides. Cal donar una imatge d’unitat i cohesió al món.
    Qualsevol independentista amb sentit comú sap que el proper dia 25 de novembre només té dues opcions de vot: o CIU o ERC. Dreta o esquerra. No n’hi ha més.

  • Pere Palet

    23/10/2012 15:13

    Qualsevol independentista amb sentit comú sap que el proper dia 25 de novembre només té dues opcions de vot: o CIU (amb dubtes sobre el grau d’Independència) o ERC.
    Dreta o esquerra.
    Prioritat en la gestió de privatització de recursos públics a favor d’uns quants o justícia social i igualtat d’oportunitats en favor de la dignitat de tots.

    Hi ha més… però és marejar la perdiu.

  • Pere Palet

    23/10/2012 15:22

    A mi el que em preocupa, en la línia d’aquest estudi (per les xifres que comenta el Jordi R. penso que SI clarament ho té fotut per entrar)…

    És que si cap dels 2 entra…. quants diputats perdrà a Erc en cas d’haver-los votat?

    Està clar que potser si que els que votin SI potser haguéssin estat més vots a Ciu (p.ex: Laportistes,…). I els de les CUP més abstencionistes….

    Però també està clar que en aqestes eleccions més plebiscitàries que no pas altra cosa…. en el fons les 2 opcions representen en clau nacional alternatives a Ciu (previsiblement guanyadora) i en la valoració d’aquesta alternativa potser que prenguin molts vots a Erc… i potser que els trobem a faltar per tenir la força de 4ó 5 escons més per arrossegar Ciu a no encantar-se al mig del Congost ni a anar-se’n pel pedregar…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús