Quant em costarà el proper curs si no aprovo?

commons.wikimedia.org (ref al final)

Un dels rituals de les èpoques d’exàmens a la universitat és el de la revisió de les proves. No qüestionaré aquí, ni molt menys, aquestes revisions (crec que són imprescindibles) però sí que voldria escriure quatre ratlles sobre una cosa que avui m’ha cridat l’atenció.

Tothom que ha passat per la universitat sap que de tant en tant hi ha acumulacions d’estudiants fent cua per revisar algun examen. Pel tipus d’assignatures que imparteixo i per com avaluo no acostumo a tenir masses sol·licituds de revisió però com que tinc per costum tenir la porta del despatx oberta si hi ha alguna acumulació de gent al passadís de tant en tant miro de parar l’orella per saber de què parlen (sempre és bo conèixer les inquietuds de la gent).

Fins ara quan la gent feia cua esperant el seu torn per la revisió senties a parlar de si la pregunta tal o qual era més o menys difícil, que si a fulanito o menganito li havien pujat (o baixat) mig punt després de la revisió, que si només vinc a veure on m’he equivocat pel proper examen, que si s’equivoca sovint al sumar les notes i cal revisar-ho tot, que si necessito dues dècimes per fer mitjana amb les pràctiques…  Però aquest curs s’ha incorporat un nou element a la conversa: el cost de la matrícula de l’assignatura suspesa el proper curs: és veritat que si no aprovem ens costarà no sé quants cents euros l’any vinent ?

I aquí m’han vingut al cap un parell de posts que havia escrit ja fa un temps per aquí. Aquest de fa una mica més d’un any: Paguen molt els estudiants universitaris?  (febrer 2012). I un altre fa pocs mesos  Cost estudis universitaris a Catalunya: una injustícia més (febrer 2013).

Sense entrar en els imports i percentatges concrets, la idea de l’escala de tarifes de la matrícula universitària a Catalunya em sembla  raonable: el cost del crèdit depèn dels ingressos de cada estudiant (7 trams) i s’encareix la matrícula de l’assignatura quan no s’aprova. És a dir: l’estat (Generalitat per ara) paga una part més gran del cost dels estudis a qui menys ingressos té i a qui va aprovant. I paga una part més petita del cost dels estudis a qui més ingressos té i a qui va suspenent assignatures. I em sembla bé que la gent incorpori el sobrecost que li representarà no superar una assignatura com un element més de motivació per esforçar-se per aprendre i, per tant, per aprovar.

Francament, tot i que té la seva importància, no em preocupa massa quin és el preu de cada crèdit. El que em preocupa és que hi pugui haver estudiants amb capacitat i ganes d’estudiar que puguin quedar fora de la universitat per motius econòmics. I aquí és a on hem de posar tots la banya. El preu és important, cert. Però tant o més que important que quant val el crèdit és quant ha de pagar cada estudiant per matricular-se a la universitat. Necessitem una política de beques potent… però és complicat establir una bona política de preus quan no es té capacitat per decidir i implementar una política de beques adaptada a la realitat social del país.

[1] Imatge extreta de http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Catalonia-bank_note-observe.jpg?uselang=ca . Llicència Creative Commons Reconeixement i Compartir Igual 3.0 No adaptada

 

1 comentari

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús