Campana o banyera de Gauss?

IMG_20130606_102800.JPGFa un temps vaig coincidir amb qui havia sigut professora meva de matemàtiques a l’institut (ja fa uns 30 anys!) i fent-la petar em va dir una frase que em va quedar gravada: “és que Jordi, quan estudiàveu vosaltres més o menys els resultats de les classes coincidien amb una campana de Gauss… però és que ara tinc una banyera”. No explicaré aquí què és una campana de Gauss perquè crec que és un dels conceptes de l’estadística que la gent té assimilat (si més no intuïtivament i per més detalls sempre teniu la wikipèdia)

“… i jo entenia que una part important de la meva feina – va contiuar la meva professora de matemàtiques – era  estirar la part central de la gràfica cap a la dreta, entenent que els dos extrems (molt bones notes o notes molt dolentes) necessitaven una atenció ad-hoc que no sempre podíem donar.”

I això és ben trist. El que em venia a dir era que observant els resultats de les avaluacions, els bons estudiants i mals estudiants (enteneu bons i mals només aplicat a les notes obtingudes i no com a valoració personal dels estudiants) seguien existint  però que  la part central estava desapareixent, de forma que alguns passaven cap a la dreta (amb una mica d’esforç) mentre que masses passaven cap a l’esquerra. A més, va afegir ella, com que per mantenir alguns alumnes a la part dreta calia rebaixar una mica el nivell d’exigència, els millors estudiants també anaven desmotivant-se.

I aquí tenim un problema: no servirà de res invertir en grans programes per captar i retenir el talent si no tenim un país amb ciutadans ben formats (no només pensant en el mercat de treball). No tothom podrà ser emprenedor (paraula ja banal). No tothom podrà liderar empreses petites, mitjanes o grans. No tothom podrà fer doctorats o cursar segons quins estudis universitaris… Però tothom té habilitats per fer una cosa o altra. El país només tirarà endavant si posem també recursos per tal que la banyera es torni a convertir en una campana de Gauss… Cal invertir a l’escola, a l’ESO, al batxillerat i, sobre tot, a cicles formatius de grau mig i superior. Cal invertir, també, en la universitat (i no només en la part de recerca).

Resumint: invertim en programes d’excel·lència (CERCA, ICREA, màsters i doctorats potents…) que permetin posar Catalunya en el mapa internacional de països punters… però invertim també per evitar una nova rasa en la formació dels ciutadans. Cuidem amb molt d’afecte la primària, l’ESO, el batxillerat i cicles formatius i els graus universitaris. I cuidar vol dir, entre altres coses, invertir-hi  recursos suficients.

 

 

2 comentaris

  • Mercè Català

    07/06/2013 7:54

    Estic totalment d’acord perquè un país tiri endavant no només calen 4 ó 5 bons investigadors, és imprescindible que els joves estiguin ben formats i preparats per que demà seran els adults que hauran d’ocupar tota mena de llocs de treball i si no estan ben formats hi haurà un buit qualitatiu important. Aquesta societat no es pot permetre tenir un gruix e joves que tenen treballs a llegir i escriure.

  • DJ

    07/06/2013 15:04

    Gràcies per posar nom a un fenomen que fa temps que vaig observant. Jo ho explicava dient que ens hem quedat sense la corba normal.
    El drama és que recuperar la campana implica que han de passar uns quants anys a partir del moment que tinguem endreçat el sistema educatiu sencer (ves a saber quan passarà això). Mentrestant, ens dedicarem a fabricar generacions perdudes. Com a país, sortir de la crisi financera serà fàcil en comparació amb la sortida de la crisi de competitivitat…. ens falta la condició necessària, una bona massa crítica de talent.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús