Un pingüí m’ha esborrat un paràgraf! (petita experiència docent)

IMG_20141015_143407

Aspecte aula durant l’experiència

La docència a la universitat no pot viure d’esquenes al canvi constant en el que estem instal·lats en aquest inici de segle XXI. Als no pedagogs no ens toca elaborar metodologies en marcs mes o menys formals, però sí que podem experimentar en algunes de les nostres classes. De fet crec que tenim l’obligació d’experimentar (amb la mínima precaució de desplegar una xarxa de seguretat).

Ingredients

  • 60 alumnes d’Enginyeria del Software II (3er graduat en Enginyeria Informàtica, Universitat de Girona).
  • Capítol 2 del llibre en format electrònic (llicència d’ús lliure) Software Engineering, d’Ivan Marsic (Rutgers University).
  • Aula amb un portàtil, un projector i una pantalla de projecció.
  • Un document al Google Drive.
  • Ordinadors, tauletes o mòbils dels alumnes per consultar el llibre electrònic i modificar el document al Goodle Drive.
  • Pàgines impreses del capítol del llibre treballat (opcional).

Passos

  • Avisar als alumnes amb uns dies d’antelació que es llegeixin el capítol del llibre (deixat a l’aula virtual de l’assignatura).
  • Preparar un document al Google Drive amb l’estructura del que caldrà omplir (seccions i subseccions) i compartir-lo.
  • Penjar l’enllaç al document del Google Drive a l’aula virtual de l’assignatura.
  • Anar a classe i explicar (per sorpresa) el que farem: escriure un resum del capítol – suposadament – ja llegit tot editant col·lectivament el document a Google Drive. En aquest punt és quan la màgia apareix: instantàniament apareixen portàtils, tauletes, mòbils – de totes mides i colors – i còpies impreses del capítol del llibre i tothom comença a treballar. Petita reorganització de l’aula per tal que cada 2-3 alumnes tinguin un dispositiu per poder editar el document… i a treballar. El document a Google Drive és atacat  per uns 25 usuaris simultàniament i va creixent.
  • Un cop acabada la sessió tocarà la feina de repassar el que hauran fet, assegurar que hi ha el que hi ha d’haver (i que no hi ha masses coses accessòries) i posar-ho en comú entre tots en la propera sessió.

Xarxa de seguretat

  • El mateix capítol de llibre: si l’experiència fracassa, els alumnes tenen un lloc on està recollit tot el que es pretenia que aprenguessin en aquesta sessió.

230px-Gorfou_sauteur_-_Rockhopper_Penguin

Un pingüí m’ha esborrat un paràgraf! [1]

Al final, vist com ha anat la classe i comentant-ho amb els alumnes apareixen un parell de coses a millorar: avisar amb més temps als alumnes per llegir-se el llibre i compartir el document al Google Drive només amb usuaris identificats (permetent un millor control del que s’hi fa)… I una cosa que caldria millorar en el nostre sistema educatiu: per alguns alumnes de 3er d’enginyeria informàtica llegir un llibre en anglès és encara un petit repte. Jo estic content de com ha anat, a l’espera de la segona sessió de síntesi. Els alumnes diria que majoritàriament també els ha agradat. No és una cosa per fer a cada classe, però per alguns temes crec que pot funcionar molt bé. ah! I d’on surt el títol “Un pingüí m’ha esborrat un paràgraf! (Una petita experiència docent)”? Doncs de les icones d’animals que fa servir el Google Drive per distingir els diferents usuaris connectats (és l’expressió que ha fet servir un estudiant quan l’usuari identificat per un pingüí li ha esborrat una cosa que ell havia fet abans). —

[1] http://commons.wikimedia.org/wiki/File%3AGorfou_sauteur_-_Rockhopper_Penguin.jpg Photo © Samuel Blanc [CC-BY-SA-3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons from Wikimedia Commons

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús