Fem la Masia dels Emprenedors

“El localisme no és sinó el guant que ens posem per abastar l’univers”
W. B. Yeats

 

Començo aquest apunt sota la influència del Relat d’en Manel Manchón i del Polièdric d’en Marcel Prunera a l’araemprenem del dissabte 26 de març i amb l’Inventant el futur que va emetre tv3 més o menys per les mateixes dates. Per fer un xic de memòria, doncs ja han passat uns dies, només cal assenyalar que, ambdues peces, posaven l’accent en la capacitat d’atracció emprenedora de la ciutat de Barcelona, però no només de la ciutat, sinó també del país que ha donat fesomia i caràcter a la seva capital. Mentre el reportatge ens mostrava els joves genis que actuen de punta de llança inspiradora a tota aquesta història.

I és que el tarannà i el clima de casa nostra, ens permeten assegurar que Catalunya és el Silicon Valley d’Europa i Barcelona el seu particular San Francisco. O, per dir-ho en paraules i tòpics més nostrats, som els més europeus dels espanyols, però és que, a més a més, per tradició i cultura, també som els més anglosaxons dels europeus continentals (potser rivalitzant amb els holandesos i els escandinaus – partida guanyada, nosaltres tenim el sol -).

Un parèntesi explicatiu abans de seguir el relat: Si recordeu l’apunt de la setmana passada, ser anglosaxó és posar l’accent en la llibertat com a valor generador d’igualtat i fraternitat. La llibertat de l’individu per aportar-se a la comunitat. Una comunitat de persones iguals en la llibertat de fer i aportar. Tanquem el parèntesi i desenvolupem la idea amb una pilota als peus.

Poca gent dubta que, hores d’ara, el Futbol Club Barcelona és un referent mundial i, com l’Espanyol entre els clubs més modestos o l’USAP en el món del rugbi, ho és per la seva capacitat de generar ofici entre nanos que, tenint les característiques adequades, aprenen i desenvolupen les seves dots esportives a les pedreres d’aquests tres clubs ben catalans. Uns clubs que tenen el tarannà de l’àrea que els ha parit i l’influència de gent forana que, desplaçada a casa nostra, s’ha barrejat amb els locals per a fer una feina que és l’admiració de l’esport internacional.

He sortit un xic del núvol, però no pas gaire, ja que dins del meu núvol, les inquietuds emprenedores hi són constant. La gent té ganes de moure’s, de participar, de crear i compartir, i Barcelona té tot el potencial per a què aquests brots verds – per utilitzar un concepte que feia fortuna no fa pas gaire en els passadissos de Govern  – rebin l’aigua i els adobs necessaris per créixer i fructificar.

Com deia en Marcel Prunera, potser n’hi ha que marxin – molts jugadors de la pedrera han fet fortuna en altres camps -, però sempre recordaran amb carinyu el lloc on es van fer grans i, sabent que hi ha bona gespa, ens recomanaran.

La Masia emprenedora, nom que donaria a l’ecosistema que s’està generant, no l’han de crear els poders públics, ni tampoc els privats. Cal una actuació conjunta que ens permeti anar avançant: eliminar barreres, generar eines, sumar-se a propostes, difondre el potencial i, sobretot, no defallir en l’aventura d’aprofitar la marca Barcelona per crear i compartir, compartir des d’una forja – i tornem a l’apunt de la setmana passada – de solitaris emprenedors que, des del seu lloc de treball – siguin autònoms o laborals – remin tots a una, per aconseguir aprofitar la crisi per millorar la societat.

Incís final:
Crisi: Paraula d’origen grec, derivada de “separar, jutjar, decidir”, que indica un canvi brusc d’una situació, d’un estat existent. Aquest incís final tan sols té raó de ser per dir que, certament estem en un moment de canvi, però que, dels nostres judicis i decisions, en depèn un futur més agraït o menys amb les nostres il·lusions. Ens hi posem?
Tanquem l’incís final

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús