La vida al núvol és qüestió de confiança

Aquesta setmana he rellegit un apunt que tenia guardat al meu nuvolet particular i m’ha semblat que podia ser un bon lloc on ancorar aquest #desdelnuvol d’avui.

De fet, la ullada li he fet arran d’una conversa virtual entre dos lectors del meu bloc personal al voltant de l’ús de les eines informàtiques per a millorar la participació ciutadana. L’un, que signava cop a #Op20n, confiava plenament en les virtuts d’Internet per a millorar la nostra democràcia, mentre que l’altre, que signava com a JRRiudoms, en desconfiava plenament:

“no’m fio de les màquines, ni d’una suposada “democràcia on-line”

Qui dels dos tenia raó, si és que algun dels dos en tenia?

Avui no parlarem pas de política, sinó de confiança, de confiança i de cloud living. I, per fer-ho, m’he buscat un bon punt de partida: l’esmentat apunt d’en  Jesús Revuelta, director creatiu de DobleYou, una agència de comunicació integrada que s’ha fet un bon lloc en l’starsystem dels qui fan llaminers els productes de cara al seu possible consumidor.

Tot plegat, doncs, ve de la capacitat que tinguem tots plegats de compartir i fer-nos confiança per a viure al núvol. Concepte que en Jesús defineix en els següents termes:

Cloudliving és una vida P2P, una xarxa persona a persona, i no només ordinador a ordinador. Una vida on es té tot el què es necessita i, si no es necessita, es puja al núvol per a què un altre ho aprofiti, optimitzant així l’ús dels recursos existents.”

Partint d’aquesta definició, el director creatiu presenta un collage de recursos que ens permeten viure al núvol, des del ja clàssic  couchsurfing per viatjar al preu més ajustat possible, fins al més actual préstec P2P o entre particulars on es deixen diners entre desconeguts.

Deixaries la teva casa, el teu cotxe o diners a un desconegut?
Com ens donen confiança els que ens ho proposen?

Com diu en Jesús, tota relació de confiança està basada en l’afecte o en el coneixement. I jo hi afegiria, que també s’aconsegueix amb totes dues alhora. Per això, els intermediaris de la vida al núvol juguen a construir una malla d’afectes i coneixements tan sòlida que els dona una imatge gairebé física del negoci i, de rebot, de la gent que s’hi enxarxa.

Saber que, en una comunitat, hi ha un bon gruix de gent interaccionant sense problemes, que el servei que es dóna el recomanen els seus usuaris- sobre tot si són amics teus – o trobar algun sistema que asseguri de manera fidedigna algun possible imprevist – tot i que l’acceptació d’imprevistos pot lesionar la confiança –  són algunes de les vies utilitzades per generar models de confiança suficientment sòlids com per a utilitzar aquests serveis i treure’n profit. Oi més quan, molt sovint, aquests intermediaris cerquen bons arbres (inversors, diaris, agències de promoció econòmica, etc.) que els facin confiança. Però… ara que hi penso…

… Això no és el mateix que fem en la vida presencial?

1 comentari

  • El #recommerce serà tendència al 2012? – Ara.cat

    01/02/2012 9:10

    […] que aprofundim en d’altres experiències d’aquesta pluja de Cloud Living a viles i ciutats? Etiquetes Bernardo Gutiérrez, bernardosampa, Carlos Guardian, cloud living, […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús