Per què parlen d’intel·ligència, quan volen parlar d’urbòtica?

Una ciutat brillant, una smart city, és aquella que no confon la qualitat de vida de les persones amb la tecnologia que s’hi pugui instal·lar. Un cas d’anàlisi pels amants de les interaccions entre la tecnologia i la societat.

La setmana passada, Barcelona va acollir un Congrés Internacional i una Exposició de serveis i productes d’un sector que cada cop pren més volada entre els responsables polítics del nostre entorn: les smart cities o ciutats brillants que, per qüestions que se m’escapen, solen anomenar-se “ciutats intel·ligents” en la nostra parla.

Smart city és un concepte de gestió de les ciutats que, en el món de màrqueting, suposa estar en la punta de llança de la gestió urbana, però que en el moll de l’ós de la gestió encara està en la verdor dels conceptes per definir: Què s’ha de potenciar, els serveis o les infraestructures? Cal centrar l’urbanisme i la gestió de les ciutats en l’atracció d’empreses? Són les ciutats intel·ligents disgregadores socials? Aquestes són algunes de les preguntes que esperen alguna resposta contundent i que malden per trobar-la en el subsòl tècnic que malviu sota la brillant moda urbanística.

De fet, ara com ara, quan es parla d’smart cities o qui ho fa no sap de què parla o parla directament d’urbòtica i, per tant, d’un concepte que entra plenament en la construcció infraestructural del cloud living, de la vida al núvol de la que parlàvem la setmana passada en aquest bloc, però en una dimensió que, conjuntament amb la domòtica i d’altres aplicacions similars, entra en la dimensió de la Internet de les coses, de l’automatització de processos i la generació de sistemes autogestionats que controlin el nostre entorn físic per a fer-lo, aparentment, més sostenible i adaptat a les necessitats dels ciutadans.

Entrem aquí en un món ennuvolat:  si les coses es comuniquen entre elles, si els serveis urbans milloren en base a automatismes, què passarà amb tota aquella gent que, per un motiu o altre, visqui encara desconnectada? Una smart city de debò s’ha de fer aquesta pregunta i contestar-la amb inversions educatives que empoderin – bonica paraula – a aquells col·lectius que, en les noves ciutats, no se senten integrats i defugen aquest nou món que està destinat a gestionar-les.

Per això trobo interessant que la Barcelona d’en Trias es presenti com a referent internacional en smart cities i que pensi en crear un Smart City Campus, perquè crec que no serà només una continuació del estar sempre a la moda – tan típic de la nostra capital -, sinó que suposarà inversió en aquelles persones que s’han vist excloses de la ciutat. Si, com assenyala Manu Fernández, comencem mirant-nos els carreres de la ciutat, la ciutat serà tan brillant com ens han anunciat. Si, en canvi,  ens la mirem com un jugador de SimCity, ens trobarem amb un bell museu d’urbòtica neo-liberal, o sia, al servei dels més privilegiats i de l’eixamplament de les diferències socials, amb les conseqüències que aquesta situació pugui portar.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús