Les trampes de la propietat intel•lectual: Cas pràctic

Fa cosa de 15 dies, m’arribava un avís de YouTube on em deien el següent:

Es posible que el contenido o la licencia de tu vídeo Tal Cual pertenezcan a Entidad Gestora de Derechos.

No es necesario que realices ninguna acción; sin embargo, si estás interesado en saber cómo afecta esto a tu vídeo, visita la sección Coincidencias de ID de contenido de tu cuenta para obtener más información.

El missatge em va estranyar, car l’Entitat referenciada té la seu a San Francisco i la música del vídeo és d’un grup català d’arrel tradicional. Per això em vaig decidir a contactar amb el representant del grup a través del correu electrònic.

No van trigar pas massa a respondre’m que agraïen la difusió de la peça, que no tenien ni idea de qui era l’entitat en qüestió, i em van passar el correu del compositor que havia fet els arranjaments de la tonada popular.

Què vaig fer? Doncs enviar-li un missatge. Oi més, coneixent-lo d’una col•laboració anual mútua per una festa d’arrel tradicional

La resposta començava així:

Ostres Lluís….. ara si que flipo … ni idea de qui és la Nom de l’Entitat de Gestió de Drets

I seguia agraint-me la difusió de la peça, donant-me tota llibertat per a mantenir-la al vídeo que va originar aquest joc i demanant-me que, si en treia l’entrellat, l’informés de com acabava tot.

I així ho he fet.
Resulta que la peça va ser reproduïda en un recull de cançons tradicionals editat per una reconeguda discogràfica catalana. Empresa que, posteriorment a l’edició del CD, va arribar a un acord amb els de San Francisco. Un acord que posa tot el seu catàleg sota el paraigua de drets d’aquesta multinacional.

Fins aquí, res a dir. Bé, si. Se’m va formular com una pregunta dins del cap: Cobren els autors de la peça, drets d’autoria sobre les vendes o reproduccions de la mateixa?

La resposta del pare de la cosa fou:

es ven complicat això. A mi ningú m’ha dit que ens pagarien algun dret d’autor i he sentit en diversos llocs la nostra música … jejejeje

El més curiós és que en un CD posterior, vam treballar millor tot aquest tema i ens van fer pagar drets d’autor a la SGAE, però ningú no ens ha dit mai res… nosaltres tampoc no els hem emprenyat mai, es ben bé que s’hi ha de ser a sobre…

I ho reblava amb una pregunta encara més sucosa que la meva:

nosaltres no som l’únic grup que fa un treball amateur… que se’n fan de tantes pedretes?

I aquesta interrogació em dóna peu a plantejarla necessitat d’una reforma integral de la propietat intel•lectual i els drets d’autor. Si més no, perquè les pedretes rebin alguna compensació que, ara com ara, se’ls queda un gruix d’intermediaris entre un servidor i el seu autor o, si ho volen, puguin gestionar la seva autoria independentment del suport en el que la música arribi a l’afició.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús