Tossudament persistent

El passat cap de setmana, Granollers va acollir una nova edició dels Premis Blocs Catalunya. Uns guardons que, amb sis edicions a l’esquena, malden per donar veu i notorietat a la nodrida blogosfera catalana.

Despistat com sóc, vaig saber que era finalista d’aquest guardo per una piulada rebuda el mateix dia de la Gala del lliurament dels premis.

De bon principi, vaig quedar un xic desconcertat. Oi més en saber que era un dels 10 blocs de l’ARA que havien arribat en aquest estadi.

Seguidament però, em va fer il•lusió repetir l’experiència de l’any passat, tot sabent que em quedava altra cop a les portes del premi. És així com em vaig sentir un xic com aquell emprenedor que, fent la seva feina, la veu reconeguda socialment, però no encalça el lideratge del seu mercat.

I és que, si l’any passat, el vencedor, analitzava el món des de les dades obertes que les administracions ofereixen, enguany – a política, economia i societat – l’esclat sobiranista donava força a un bloc sobre Estats… o més ben dit, sobre aquells que en volen un.

Eus aquí doncs com l’emprenedoria col•laborativa i autogestionada quedava novament a les portes d’un reconeixement que, qui sap si, l’any vinent tornarà a repetir-se.

Tossut com un emprenedor amb el seu projecte, maldarem perquè així sia.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús