Existeix el consum rebel?

Ja fa més d’un mes que el món gira i l’emprenedoria fa camí sense treure el cap en aquestes pàgines.

És el què te el bloguerisme precaritzat. Sense la motivació econòmica, o el mínim reconeixement, es fa esparç i sense dates fixes. I és que, com deia el gran Ferrone, guitarrista excels i pitjor persona, …

no estamos hechos a base de chips

Feta la irreverent introducció a l’apunt, penetrem en el moll de l’ós que m’ha retornat a disertar #desdelnúvol.

I és que un estudi recent ha identificat l’adveniment d’un nou nínxol de mercat i, ja sia la mare de l’estudi o els mitjans que se n’han fet ressó, han batejat a les personetes que s’hi inclouen com a consumidors rebels.

Jo vaig fer coneixença amb aquesta qüestió en l’edició que divendres passat L’Independent de Gràcia va treure al carrer. Mogut per la tafaneria he rascat un xic més sobre la cosa i després de veure’n informacions a diaris generalistes com La vanguardia i El Mundo, i premsa d’aquella només apta per a directius d’empreses, he acabat arrufant el nas sobre la figura del consumidor rebel. No pas perquè no existeixi, però si per la relació que, en totes les informacios es fa, marida els hàbits de consum amb la pèrdua de poder adquisitiu, la crisi econòmica i la irrupció mediàtica d’una força política en construcció.

No dubto que l’esdevenir economic hagi engruixit el número de consumidors crítics amb les multinacionals i els productes o serveis que encapçalen els rànquings econòmics de la societat capitalista de consum, però no crec que sia la disminució del poder adquisitiu, ni tan sols la percepció que això sia així, el què fa que algú opti per productes de segona mà o produccions alimentàries cooperatives, ecològiques o de proximitat.

En qualsevol cas, el fet que el Mikroskopia de MyWord, una empresa d’estudis de mercat regentada per una ex Presidenta del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), posi l’accent en aquestes qüestions, suposa un toc d’atenció a aquells que encara malden pel manteniment del capitalisme tal i com és ara i no perceben l’adveniment del postcapitalisme, el capitalisme 2.0 o l’etiqueta que se li vulgui posar i que fa forat, fins i tot, en un mercat tan tradicionalista com l’espanyol.

El consum rebel existeix. Existeix i impregna cada cop la decissió de consum de més persones, com una gota malaia que comença a normalitzar una altra manera de viure i de veure, una manera més humana de viure.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús