Arxiu de la categoria ‘Característiques de l’emprenedor’

La guitarra

dimecres, 24/04/2013

Una de les possibilitats d’emprendre i sortir-te’n és fent de la teva dèria, ofici.

I aquest escrit parla d’algú que, fent-t’ho d’aquesta manera, ha trobat una passió que transmet arreu de l’Estat des del seu remenut local de Gràcia.

El negoci en qüestió és ubicat en un d’els carrers més curts i menys mediàtics de l’ex-vila més coneguda de la plana. Si Gràcia té renom i fama, el carrer Badia no el coneixen ni els seus  veïns. I és per això que, si hom fa com un servidor i, hi passa a mitja tarda, sentirà com canta una guitarra en mans d’un mestre que la sap tocar d’allò més bé.

El cas és que TubeSound és taller i és botiga i que el sonat dels instruments que la gestiona és com un luthier del segle XXI, sempre amatent a les necessitats d’un client que pot requerir-ne els serveis a peu d’escenari i en qualsevol hora de la jornada.

En conclusió: Que, si el music hero de la setmana passada, et va despertar el cuquet emprenedor, no te n’estiguis: cerca la teva afició i gaudeix amb la creació d’un negoci d’alta volada.

Etiquetes: , , , , , , , , ,
Publicat a Característiques de l'emprenedor, Talent | Deixa-hi un comentari »

Vols jugar amb mi?

dimecres, 17/04/2013

Quan deixem de jugar, deixem de ser infants.
Quan deixem de ser infants, deixem d’aprendre.
Quan deixem d’aprendre, deixem d’emprendre.

I és aquest el principal motiu d’aquest apunt sobre videojocs i emprenedoria. Un apunt que bascula entre dos webs clàssics, però encara vigents i suficients per esdevenir actualitat i noticia.

El primer dels enllaços ens porta a gestionar un grup de música des dels seus orígens fins a esdevenir allò que el nostre esdevenir emprenedor ens permeti. I és que Music hero, creació de la Junta de Andalucia per a nanos de 12 a 17 anys, es pot jugar des de casa o a l’aula, de manera individual o col·lectiva, relaxadament o competitivament. En el web de la iniciativa pública es fixen les normes per a treure’n el màxim suc educatiu.

Jo l’estic tastant en la seva versió de Facebook, però ara com ara només vaig assajant i posant paciència al projecte. Espero poder desenvolupar d’altres habilitats més divertides i també necessàries per emprendre. Oi més, perquè el joc i l’avorriment no lliguen, si el què es vol és que l’usuari aprengui. I és que sense diversió, la ment no s’obra i sense ment oberta, com es pot aprendre?

La segona de les adreces, un clàssic més clàssic que el clàssic que acabo de presentar, no és un joc en concret i, de fet, supera de llarg l’àmbit emprenedor. I és que social impact games és un repositori de jocs socials, és a dir, de jocs que a més de divertits i entretinguts, aprofiten per a
denunciar o posar l’accent en aspectes del nostre benvolgut món real. Com no pot ser d’altra manera doncs, disposa d’una bona relació de jocs relacionats amb el món de l’empresa.

Ens posem a jugar i millorar les nostres habilitats emprenedores?

Etiquetes: , , ,
Publicat a Característiques de l'emprenedor, Recursos per a emprenedors i empreses, Talent | Deixa-hi un comentari »

El manifest anti-emprenedor: una nova mostra de desperta emprenedoria?

dimecres, 13/03/2013

Als que ens mirem la realitat #desdelnuvol, ens agrada ficar el nas per tot arreu i, fent de la tafaneria ofici, arribar a contactar amb projectes globals de l’alçada d’AdBusters, el quarter general dels agitadors culturals, una d’aquelles iniciatives emprenedores que mostren les miseries del consumisme i del capitalisme utilitzant el mateix arsenal comunicatiu dels seus fautors i defensors.

Aquesta setmana, els contrapublicistes d’aquest col•lectiu han presenta la seva darrera contraproposta a les modes del mercat actual: El  anti-preneur manifesto, un document emprenedor de l’alçada d’altres declaracions de principis que han fet fortuna un cop sorgides de la contracultura alternativa i creativa mundial.

I és que el manifest anti-emprenedor ve a despullar la moda de les etiquetes per a tocar el moll de l’os de quzlsevol persona que vulgui valdre’s per ella mateixa, de l’emptenedor aventurer que va a contracorrent tot dient:

“Jo vull ser un conservador de mi mateix, un anti-emprenedor, una persona.

Disponibilitat il · limitada. No calen seguidors. Només amics.”

I és que avui en dia qualsevol persona que es vulgui rica i plena ha de tenir molt clar que només l’autenticitat, el ser com un és, el deixar-se de càrrecs, etiquetes i definicions, pot ser el tret diferencial i únic per a emprendre com Déu mana i sense falses especulacions.

Etiquetes: , , , , , ,
Publicat a Característiques de l'emprenedor | Deixa-hi un comentari »

Correm, correm, que el món s’acaba!!!

dimecres, 27/02/2013

En aquesta hivernal on som establerts des de fa unes setmanes, no hi pot faltar una altra reflexió més pròpia de qui toca de peus a terra que no pas de qui es mira el món #desdelnúvol: em refereixo a la velocitat que han près les comunicacions i, a través d’elles, tots nosaltres.

Avui en dia, la informació és una arma que, per a ser poderosa, ja no pot guardar-se com s’ha fet sempre. Avui, la informació, per a esdevenir poderosa, ha de difondre’s i multiplicar-se en una munió de detalls i dades. Comunicar-se és poder, ésser un punt neuràlgic capaç de destriar, dirigir, ordenar i distribuir dades és un fonament bàsic per a obtenir reputació i, per tant, ésser tingut en compte i sobreviure en el món d’ara.

Qui no entén, per posar un exemple de malatissa actualitat, que el telèfon ha deixat de ser un aparell per parlar per a convertir-se en una centraleta de captació i distribució de dades, dificilment sobreviurà a la realitat urbanitzada actual.

Una realitat construïda damunt bosses immenses d’inhumanitat, però que, fins i tot els seguidors de la lentitud, els de l’slow movement, aprofiten per a comunicar els seus espais de relaxant descans.

Per tant, si vols ser emprenedor, si vols bellugar-te amb èxit en aquest miratge occidental, has de ser més ràpid que el pensament, has de deixar de preguntar-te sobre allò que necessites, però que pot entrebancar-te, i has d’ésser més veloç que qualsevol dels altres participants en aquesta, com em va dir un dia un bon amic, carrera de rates.

Etiquetes: , , , , , ,
Publicat a Característiques de l'emprenedor, Organització | Deixa-hi un comentari »

El valor de la innocència

dimecres, 21/11/2012

“Els nens havien personalitzat completament l’escriptori, de manera que la tauleta de cada nen es veia diferent. Havíem instal·lat programari per evitar que ho fessin. I el fet de què trobessin una manera d’evitar aquesta restricció és clarament el tipus de creativitat, el tipus de curiositat i descobriment que creiem que és essencial per a l’aprenentatge”

Ed McNierney, cap de tecnologia de la OLPC.

 

Darrerament, m’han arribat un bon grapat d’inputs d’allò que ja vaig viure per partida doble a Mauritàni i Uganda. I és que l’Àfrica és un gegant adormit. Un gegant adormit i de potencial minoritzat sota l’esclop d’una globalització que els ha reservat, si més no fins ara, el paper més galdós de leconomia mundial.

Però l’Àfrica és farcida de gent preparada per desenvolupar tot l’enginy que, els occidentals – massa tecnologitzats i allunyats de les nostres arrels humanes –, hem perdut en poc més de 200 anys d’industrialització.

Els mercats de Kampala o Nouakchott són espais de comerç informal, de negociació constant, mercats de productes que no tenen res a envejar als nostres mercats financers en quan a dinamisme. Però, la informalitat que si respira, ens transporta a un estadi paral·lel de l’evolució dels intercanvis comercials. La mateixa que fa que qualsevol nòmada del Sàhara disposi de telèfon mòbil o que en una haima del Sahel ens trobem un carregador solar de bateries.

Justament, una de les informacions que m’han animat a escriure aquest apunt parla de l’economia informal que es viu en aquests paratges i que, segons aquesta noticia, està fent de Kenya un referent en innovació i mobilitat.

L’altra informació que m’ha portat a donar un tomb pel continent minoritzat m’ha recordat la curiositat i l’esperit juganer dels nens ugandeses. La  noticia però ens parla de xiquets etíops que, sense coneixements teòrics suficients, són capaços de customitzar-se, tot trencant les barreres per a fer-ho possible, unes tauletes que els havien cedit per a educar-se.

Quan parlem d’aprenentatge, sobretot en entorns emprenedors i empresarials, ràpidament pensem en hores de formació, en aules, en experts, en… i això ens està fent perdre la espontaneïtat de la descoberta, d’una descoberta que, com ens mostren els veïns del sud, és molt més rellevant i enriquidora que la nostra por a equivocar-nos.

Fem doncs l’africà? Ens llevem d’una vegada les pors? Ens atrevim a tafanejar, descobrir, errar-la, desaprendre i aprendre des de la innocència que encara tenim en els replecs més ocults del nostre benvolgut passat?

Etiquetes: , , , , , , , , , , , ,
Publicat a Característiques de l'emprenedor, Innovació, Talent | Deixa-hi un comentari »

Multiplícalos por 1000: una faula sobre el #talent en equips d’alt rendiment!

dimecres, 7/11/2012

Crec que llegeixo massa. He arribat a aquesta conclusió en revisar els tres darrers apunts #desdelnuvol publicats, incloent-hi aquest. Tres apunts, tres llibres! Hauré de deixar les lectures o acabaré malament. N’estic segur.

En aquest cas el llibre m’arriba a través del Facebook, tot i que ja el vaig llegir en la primera edició, la de Sant Jordi d’enguany. Ara es presenta revisat i ampliat amb gotes de màgia que el fan més atractiu encara.

No es tracta d’un d’aquests anuncis que, des que ha sortit a borsa la xarxa social, sovintegen en qualsevol mur dels usuaris, no. El llibre m’ha arribat per la via directe del seu autor: un emprenedor tan inquiet com per compaginar la direcció d’una innovadora oficina de farmàcia amb la direcció d’un dels equips de hockey sobre patins més mariners d’aquest país.

El relat s’inicia quan un dels seus jugadors noqueja a l’entrenador amb un cop de pilota al cap. Llavors, com si d’un Mister Scrooge o un Dante es tractés, el protagonista – encarregat de gestionar equips d’alt rendiment – és guiat per un vell amic d’infantesa a les terres on moren els seus mites, les seves pors i els seus paradigmes de gestió. Per a dir-ho de manera breu: al seu infern particular.

D’una manera relaxada i amena, l’autor va baixant pels diversos estadis d’aquest infern per a  desvetllar-nos els principals mites de la gestió d’equips d’alt rendiment i mostrar-nos els errors amagats en aquesta mitologia tan personal com universal.

El resultat és un llibre amè i de lectura agradable tan per a entrenadors esportius com per a empresaris o líders d’equips de treball de qualsevol raça, pelatge o condició. A recordar que parlem d’un comerciant i no pas d’un d’aquests grans prohoms de les indústries multinacionals. Cal dir-ho com un plus a favor dels equips d’alt rendiment dinàmics i adaptables que sovintegen en l’esport i el comerç a la menuda.

En definitiva, una lectura que no hauria de faltar en la biblioteca particular de qualsevol persona amb ínfules de governança, fins i tot per aquells que ens acontentem en governar-nos a nosaltres mateixos en un món difús i mudable com el nostre.

Etiquetes: , , , , , , , ,
Publicat a Característiques de l'emprenedor, Recursos per a emprenedors i empreses, Talent | Deixa-hi un comentari »

Avui parlem d’en Lluís, un botiguer… tradicional?

dimecres, 17/10/2012

Si has tafanejat la meva carta de presentació, hauràs vist que sóc fill d’una botiguera que feia les comandes a través d’un fòtil telemàtic força innovador per als temps que corrien.

Suposo que aquest fet, em fa sentir una especial curiositat per les innovacions en el món del comerç minorista, dels botiguers de tota la vida, dels comerciants emprenedors que, davant les dificultats d’un negoci salvatge com aquest, planten cara i es trenquen les banyes per a trobar sortides sorprenents i gairebé màgiques als reptes sectorials.

I, recentment, he tingut el plaer de coincidir amb un ferreter de Montmeló que ha trencat la barrera local per generar un negoci glocal des del centre d’aquesta població vallesana.

La seva ferreteria, avui per avui amb una desena de treballadors contractats, ha trencat la barrera de l’espai – temps amb l’ús d’Internet i amb una botiga – pendent de visitar – on les tradicionals prestatgeries s’han mudat en modernes andròmines de comunicació i interacció amb el client, fet que li ha valgut el reconeixement internacional i una nodrida cartera de clients d’arreu del món.

El nostre home no s’ha quedat aquí però. Al renovellat negoci familiar, hi ha sumat uns quants projectes de notable vàlua pel sector del retail, com PilloUno.com, amb l’oferta de la setmana; #PipiuNet, el punt de trobada de les persones relacionades amb el món digital, el màrqueting i el social media; Formación 2.0, el fill d’un projecte tan curiós com el de la seva ferreteria; o el més petit de tots, un centre de treball col·laboratiu en el mateix espai on hi ha la innovadora ferreteria montmelonina.

En Lluís és un d’aquests inquiets i emprenedors botiguers que volten el món aprenent i mostrant a d’altres botiguers allò que la seva tafanera experiència li ha ensenyat. I, per això, li dedico aquest #desdelnuvol tan comercial.

Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , ,
Publicat a Característiques de l'emprenedor, Cooperació, Glocalització, Innovació, models de negoci, Sectors econòmics, Talent | 1 comentari »

Ja saps quin és el teu superpoder?

dimecres, 4/01/2012

“un superheroi és aquell que sent una crida per una nova aventura, deixa el conegut pel desconegut, supera proves que li permeten crèixer i tornar a la llar, si més no metafòricament, amb noves riqueses (de saviesa).”- Tom i Matt Morris (2010) Los superhéroes y la filosofia. Ed. Blackie Books

Demà passat és el dia de Reis, un bon dia per creure en superherois tan poderosos com per recórrer el món sencer en una sola nit per omplir-lo de regals. I això, només ho poden fer els súperherois. Però, ja saps que tu també pots ser un superheroi? I que hi ha gent que t’ensenya a treure el superheroi que portes dintre?

Encara que no ho sembli, parlo d’emprenedors, d’una comunitat d’emprenedors que està arribant a Barcelona pel barri de Gràcia, a través dels Talleres de superhéroes, una iniciativa que van presentar a finals del 2011 a Barcelona i que proposa la realització de tallers en casals, centres cívics i qualsevol indret de la ciutat on es vulgui capacitar als ciutadans en llurs sorprenents habilitats. Paral·lelament, a les muntanyes de Lleó tenen la seva seu els membres del  Komando Molekulon.

La idea original, i la gent que ho ha importat a Barcelona -amb independència de la facció del Bierzo – provenen de Lima, la capital del Perú, un lloc on la Escuela Peruana de Superhéroes ja porta un temps desenvolupant tallers i casals d’estiu per a una quitxalla que aprèn a fer-se gran amb el gaudi d’estar jugant, alhora que, al seu voltant, van generant una Comunidad Mundial de Superhéroes amb dos pols d’actuació principals, la suara esmentada Lima i la ciutat de Buenos Aires.

La Comunidad es defineix com “un grup dedicat a fer tasques socials a través de l’art i la pedagogia. Sota pseudònims de superherois creats originalment des de l’experiència individual de cada participant, generem projectes que aporten imaginació, diversió i, sobre tot, una consciència crítica davant del món on vivim”.

Els Tallers de Barcelona potser són un xic més modestos, ja que el seu objectiu rau únicament en fer passar una bona estona als participants, mentre aprenen d’ells mateixos i de les seves pròpies capacitats i discapacitats.

O sia que, sino saps encara quin superheori ets, en un d’aquests tallers t’ajudena  descobrir les teves armes d’atac i defensa i a descobrir-te aquella part superheròica que tots portem de sèrie perquè …

ACTUALITZACIÓ A 26 DE GENER DE 2012:
Hazlo Tú Mism@ by Piñata Punyeta és l’enllaç per apuntar-te als cursos de Gràcia.

Etiquetes: , , , , ,
Publicat a Característiques de l'emprenedor, Talent | 1 comentari »

Què es millor: una web o internet?

dimecres, 7/09/2011

Torno de vacances amb la pregunta que em feia un emprenedor, mentre la llum més bonica de l’albada acoloria els arbres, les cabanes i la sorra vermella de la pista que ens conduïa a les Murchison Falls, un dels indrets més bonics i sorprenents del cor de l’Àfrica més africana.

Quan hom viatja per Uganda, se li desfan tots els tòpics que pot haver conservat de l’Àfrica que es veu des d’Europa. Es troba amb un país multicultural, però sobretot, amb una terra de veritables emprenedors. I no em refereixo a la munió de venedors de carrer que, el govern de Kampala, vol expulsar de la capital, empès pel potent lobby dels botiguers locals. Aquesta batalla, tan propera i tan llunyana a la vegada, és ben oberta hores d’ara, però no és l’objectiu d’aquest apunt. Si la vols seguir ho pots fer a través del Daily Monitor, el diari que, em va semblar, més imparcial dels que s’escriuen per aquells paratges.

L’innocent emprenedor que protagonitza aquestes ratlles encara no té 30 anys, però té dona i filla. Dona , filla i una visió empresarial que l’ha fet veure el potencial del turisme a les vores del Parc Nacional esmentat en el primer paràgraf.

La innocència no és enemiga de l’esperit emprenedor i, aquest treballador d’una de les empreses d’autobusos que comuniquen Masindi amb el món, havia sentit a parlar d’una eina misteriosa que comunica amb possibles clients. Què hi fa que, un cop demanat el correu electrònic, l’Aquilis – aquest és el seu nom -, et doni el correu postal! Què hi fa que no sàpiga ben bé què és internet! Què hi fa, si sap per a què li pot ser útil!

A Masindi, l’antiga capital de Bunyoro, els turistes hi han arribat, tradicionalment, amb els serveis adquirits a Kampala – la capital d’Uganda -, o caient en les xarxes d’una mena de divinitat que, amb oficina pròpia a la ciutat, t’ofereix el producte que ell té, sense cap voluntat d’adaptar-lo a les teves necessitats. Ara, però, l’Aquilis et permet negociar els serveis que tu vols, te’ls empaqueta, i et fa un pressupost ajustat i a l’abast de qualsevol butxaca.

Després d’un dia memorable al seu costat, em vaig comprometre a portar-lo a Internet  i, aquestes quatre ratlles, són una primera aproximació a un model d’emprenedor que, al cor de l’Àfrica, ha trobat un forat de mercat on guanyar-se millor la vida i oferir, com dic, una experiència inolvidable.

Targeta de visita:
Nom: Aquilis
Lloc: Masindi – Murchison Falls
Idiomes: Anglès, runyoro, luganda i swahili
Telèfon: 0772541877
Serveis: Game drives i acompanyament dins del Parc Nacional de les Murchison Falls.

Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , ,
Publicat a Característiques de l'emprenedor, Emprenedoria social, Glocalització, Innovació, Talent | Deixa-hi un comentari »

L’ #emprenedor, el darrer reducte de la Utopia

dimecres, 13/07/2011

“Utopia (evoca) dues paraules gregues: eutopia, és a dir bon lloc; i outopia, que significa enlloc” Zygmunt Bauman (2007) Temps líquids. Viure en una època d’incertesa

Des d’un temps ençà, m’he aficionat a la lectura d’un d’aquests sociòlegs de referència i prestigi mundial. El seu nom és Zygmunt Bauman i la font de la seva fama, més enllà d’una vida més pròpia de la ficció que no pas del món real, li ha proporcionat la conceptualització del terme modernitat líquida i d’un tou de derivats que ajuden a explicar-nos el món on som allotjats. La idea de fons, resumida en la seva essència nuclear, ve a dir que, avui en dia, tothom corre i les relacions – econòmiques, socials, polítiques, … – són tan efímeres i modulables com l’aigua de la mar.

Doncs bé, en una de les seves obres més encertades – Temps líquids. Viure en una època d’incertesa – mostra com el concepte d’utopia ha estat substituït pel concepte de fugida endavant. Ara, si una situació no ens agrada, si no ens hi sentim segurs, no ens plantegem de millorar-la – en el sentit de fer-la més agraïda per a nosaltres -, sinó que en fugim, i en cerquem un substitutiu que, massa sovint, és un fòtil adquirit a les rebaixes i que tampoc ens acaba de solucionar la necessitat.

Hores d’ara ja et deus estar preguntant on carai vull anar a parar. I la resposta vindrà després de dir-te que la següent obra que va escriure aquest pensador porta per nom Vida de consum, i parla d’un canvi social que, segons paraules del mateix Zygmunt, està fent que, davant d’una necessitat, la gent no generi, no creï, no produeixi, sinó que consumeixi … o, per dir-ho en la bella metàfora final dels Temps líquids, no faci d’acurat jardiner, sinó que retorni al cavernícola estatge de caçador compulsiu.

I a qui és on volia arribar: Un emprenedor no és un individu que segueix la moda de crear el seu negoci. Si aquest és el cas, l’emprenedor està seguint, ja de sortida, el camí del fracàs, el camí del caçador que consumeix espai i recursos, sense pensar més enllà del consum immediat. Ser emprenedor demana un xic d’utopia, demana d’una voluntat ferma d’aplicar un canvi real en una necessitat social. Tenir el dibuix de l’Itaca personal, o col·lectiva, dins del cap, convertir-la en una breu visió, i començar, tot seguit, a navegar per les esbravades mars de la modernitat líquida, amb la finalitat de portar la utopia a la realitat, una realitat que, per la força de la idea, l’emprenedor haurà modificat. Però que, per influència de la realitat sobre la idea, sempre serà imperfecte i caldrà millorar.

Etiquetes: , , , , , , ,
Publicat a Característiques de l'emprenedor, Talent | Deixa-hi un comentari »