Arxiu de la categoria ‘Emprenedoria social’
dimecres, 6/02/2013
… però amb millors companys de viatge …
… potser.
Llegint ahir el diari, em vaig trobar amb dues informacions relacionades amb el món de la formació i/o educació que comencen a despuntar d’un temps ençà. Potser, tal i com assenyalen els més experimentats en les xarxes, es tracta d’una moda sense un model de negoci clar. Potser, com indiquen els més novells del núvol, és una revolució que obrirà les universitats al gran públic.
En qualsevol cas, els suggerents titulars de les dues informacions. A saber, “Les universitats catalanes posen un peu en la nova educació ‘online’” i “La revolució arriba a les universitats”, emmarquen força bé la cosa i em permeten tenir una regressió al 1999.
Aquell any deixava el món de la dinamització comercial i m’endinsava al planeta Barcelona Activa i, dins d’aquest planeta, al primer viver virtual d’empreses d’Europa: un espai de referència on, i ara rematem la cosa, existia l’Escola Virtual d’Emprenedors, una experiència pionera de formació que, si sortim del sistema universitari que sembla ser la clau de volta del MOOC que ve d’Amèrica, compartia característiques amb aquest nou sistema de cursos massius oberts online.
En aquell moment, ens vam trobar, entre d’altres, amb un handicap que possiblement ja s’hagi resolt hores d’ara, tot i que la visió des del núvol em fa pensar que no és així. I és que m’ensumo que els MOOCs aquests són un xic com els óssos del Pirineu, és a dir, que els estem introduint sense haver solucionat les mancances en la cadena tròfica dels mateixos. I és que ens estem plantejant de fer formació superior a la xarxa quan encara no hem solucionat l’accés a les eines digitals dels possibles alumnes d’aquesta formació. Ni l’accés ni les capacitats formatives dels usuaris potencials que, si hem de fer cas al Senyor Friedman, poden venir de qualsevol racó del planeta i de qualsevol nivell socioeconòmic.
Els MOOC universitaris poden estar molt bé, però no seria millor de començar a millorar l’accés bàsic al coneixement? Deixar-se de reformes educatives i potenciar la capacitació digital i l’esperit crític?
Sinó ho fem així, ens podem trobar amb unes minoritàries classes altes molt formades i globals i un lumpen massiu i mesell allunyat dels més bàsics coneixements i de la més incipient capacitat crítica.
Etiquetes: critica, Escola Virtual d'Emprenedors, esperança, MOOC
Publicat a Emprenedoria social, Glocalització, Talent | Deixa-hi un comentari »
dimecres, 16/01/2013
No sé si és l’esperit obrer que recorre el barri des de temps immemorials o el punt de càlida humanitat que, com a Gràcia o Sants, és difícil de doblegar i reviu constantment als seus il•lusos enterradors. Però el cas és que, al costat de la nova ciutat digital, la imaginació, la cooperació i la fraternitat s’hi fan un forat i consoliden experiències comunitàries que, en alguns casos, ja porten 20 anys de vida. D’algunes d’elles (negocis amb accent local com el Cau del Poblenou, ja n’hem parlat #desdelnuvol. D’altres, com el que ens ocupa i presento avui, m’ha vingut ha trobar a través del Setmanari Directa, i, tot i viure al Sol de la Barceloneta, il·lumina el veí Poblenou amb els seus projectes comunitaris.
Parlo de la Fundació Desenvolupament Comunitari (la FDC) que, en el seu web, es defineix com a
“entitat d’economia social i solidària creada l’any 1993 que treballa en la recerca i experimentació d’eines de transformació social a través del diàleg.
Amb un equip transdiciplinar, acompanyem a professionals de l’àmbit públic i privat, polítics, organitzacions de base, ciutadania no organitzada i altres agents socials al territori, en el treball comú, en la gestió del conflicte i en el foment de la convivència.”
Tot un referent que avui mateix s’aplega al Luz de Gas i, de la mà d’un soci de renom internacional, el jazzista Ignasi Terraza, aprofita per fer allò que sap fer: fer de l’aniversari, economia solidaria i social.
Per molts anys!
Etiquetes: capitalisme 2.0, compartir, emprenedoria social, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, modernitat líquida, revolució social, social enterpreneurship, win-win
Publicat a Cooperació, Emprenedoria social, Glocalització | 1 comentari »
dimecres, 9/01/2013
Dilluns vaig tornar a la feina després d’un mes i escaig de baixa de paternitat. Una baixa no gaire comuna per aquestes terres, però que demostra que encara hi ha un xic d’humanitat dins del competitiu món de les empreses i les administracions públiques de la pell de brau.
Per recuperar un xic el to i prendre la mesura de les noves obligacions que han coincidit amb el canvi personal, tenia programades algunes trobades amb proveïdors de formació empresarial i, aquest apunt beu directament d’una de les informacions rebudes i que m’han semblat prou interessants per a fer-ne esment: l’associació +responsables.
L’Associació +Responsables és una iniciativa d’ Ingenieria Social, una empresa de l’economia social que s’ha fixat el modest objectiu de canviar el món de bo i de veres, tot portant la Responsabilitat Social Corporativa a qualsevol empresa.
No sé ben bé per què, però m’ensumo que algunes de les seves iniciatives, tindran un espai en aquesta visió de la realitat emprenedora #desdelnúvol @ARAemprenem.
Etiquetes: capitalisme 2.0, emprenedoria social, guanyar-guanyar, responsabilitat social corporativa, rsc, rse, social enterpreneurship
Publicat a Emprenedoria social, Innovació | 1 comentari »
dimecres, 19/12/2012
Arran de la recuperació d’un dels espais més emblemàtics del barri del Poblenou, em capbusso digitalment en els pioners del cooperativisme i l’economia solidària a casa nostra.
I és que, la Flor de Maig (document .pdf), fou això: una gran cooperativa que va néixer al servei de la comunitat local, però que va esdevenir un veritable gegant de serveis per a la ciutat de Barcelona. Del seu extrem creixement però en vingueren les desavinences i, tot i l’ “expropiació” del concepte cooperatiu i dels seus bens per part del nou Estat nascut de la Guerra Civil, la cooperativa ja era ferida de mort en plena República. Podríem assegurar que va morir d’èxit extrem en un temps il·lusionants per a les classes populars.
Aquest passat cap de setmana es va escenificar la obertura de l’espai de La Flor de Maig al barri. Jo no hi vaig poder anar i vaig seguir-la #desdelnuvol, però el fet fa la cosa: El Poblenou està recuperant un espai comunitari i social arrelat en les fondalades del segle XIX, però amb la capçada al segle XXI i més enllà.
Les cooperatives – de producció, de crèdit o de consum, que en són les principals – són una digna alternativa per a organitzar, ordenar i humanitzar un sistema de producció i consum, tot millorant-ne els principis i utilitzant l’intercanvi i l’ajuda mútua com a manera d’aprofitar els recursos disponibles sense perdre qualitat de vida.
Iniciatives com la que ha obert aquest apunt –l’Ateneu Flor de Maig-, la de les Mamas graciosas, un sistema autogestionat de compartició de talents de mames i papes al barri de Gràcia, o la de l’Ateneu Popular de Vallcarca, un espai que acull un bon grapat d’iniciatives cooperatives i solidàries, ajuden a veure que, més enllà dels principis macroeconòmics dominants, hi ha un món de petites accions quotidianes que rutllen amb pocs diners i molta humanitat.
Et crida el sector de l’ajuda mútua?
En coneixes algun altre cas?
Les aportacions, a risc de no rebre resposta, són benvingudes.
Etiquetes: Ateneu Popular de Vallcarca, autogestió, capitalisme 2.0, compartir, cooperatives, coopetir, creació, creativitat, crowdsourcing, decreixement, economia solidaria, emprenedoria social, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, innovació, La Flor de Maig, mamamas graciosas, modernitat líquida, prosumidor, revolució social, social enterpreneurship, talent, xarxes, Yoga con Gracia
Publicat a Cooperació, Emprenedoria social, Glocalització, models de negoci, Organització, Talent | Deixa-hi un comentari »
dimecres, 11/07/2012
Com no podia ser d’altra manera, és en Kiko Amat, el de La Escuela Moderna i Bendito Atraso, qui m’ensenya el camí d’un futbol molt allunyat de la Roja, del Barça i del Madrid, per citar les tres icones del futbol modern.
És en Kiko Amat qui em mostra que els Buendia, Agapito i Cosialls never walk alone en la seva manera de veure el futbol i de transmetre-la – i parlo de l’experiència Buendia, la del Atlético Diagonal – a la quitxalla dels barris del Poblenou, Sagrada Família i los Triangulos barcelonins.
Aquest apunt doncs va per ells i els que, com ells, inculquen valors des de la base de l’esport en qualsevol de les seves diciplines. Però no parlaré pas dels emprenedors que han parit les escoles de futbol, sinó d’una altra mena d’emprenedors que, en barris populars d’arreu, estan retornant l’esperança en un esport que s’ha deixat entabanar pels diners i els egos massa inflats.
Coneixia el cas del AFC Wimbledon, l’escissió de l’històric – i ja desaparegut – Wimbledon F.C.; i del més recent, pero més sonat, United de Manchester, l’escissió del Manchester United que van protagonitzar un grup d’aficionats emprenyats amb els rumors de compra del club vermell. Ara els Red Rebels disposen d’un club sense afany de lucre i amb plena democràcia interna on cada aficionat té una acció del seu equip (sense possibilitat de tenir-ne més) i que ha pujat quatre categories des de la seva fundació l’any 2005.
Desconeixia però l’existència d’experiències més enllà de les illes britàniques. i, en Kiko Amat – “novel·lista accidental, periodista cultural sense carrera, anglòfil militant i apassionat fan del pop” -, em presenta el cas del benjamí entre els Clubs d’Accionariat Popular de la Península: els xixonesos de la U. C. Ceares, a través d’un impagable Reciclaje al Cultura/s de La Vanguardia.
El Ceares segueix així l’estela del CAP Ciudad de Murcia, el degà de l’accionariat popular, després de viure els efectes del futbol modern en pròpia pell; obrint així una escletxa de gestió que ja funciona en un bon grapat de clubs britànics. Clubs que demostren que el futbol és pels emprenedors units i que pot ser molt més que un grapat de monedes sense sentiments.
Retornem a l’essència del futbol: Aquella que, si més no a mi, em pot retornar a sentir allò que ens van ensenyar els Buendias, Cosialls i Agapitos als nanos de genolls pelats i mirada innocent dels barris obrers i menestrals de la Barcelona dels 80. Keep the faith!
Etiquetes: accionariat popular, capitalisme 2.0, ceares, ciudad de murcia, compartir, coopetir, creativitat, crisi, emprenedoria, emprenedors, futbol, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, innovació, modernitat líquida, open innovation, prosumidor
Publicat a Emprenedoria social, Glocalització, Innovació | 1 comentari »
dimecres, 23/05/2012
Més enllà dels canals de televisió comercials, hi ha un mitjà fet per persones emprenedores i per a persones emprenedores. Emprenedores, il·lusionades –en el bon sentit de la paraula- i socialment compromeses.
Es defineixen com:
un canal de comunicació lliure, autogestionat i comunitari.
I va néixer l’any 2003 de la mà de
l’Assemblea per la Comunicació Social com a resposta a la necessitat de tenir una televisió dels moviments socials, que servís de crítica i alternativa als models de comunicació dominants.
Però LaTele, el projecte audiovisual que veu directament de la font de les ràdios lliures i alternativa, de les quals possiblement Ràdio P.I.K.A en sigui la més antiga a Barcelona, no és un canal talibà i dogmàtic, ans al contrari, té una programació oberta i plural que permet, per exemple, seguir debats electorals d’aquells partits i agrupacions que no apareixeran mai en les televisions convencionals.
Ara, LaTele, que emet en el canal 37 de la TDT, és en ronda de finançament a través de Goteo, una de les plataformes de crwodfuning, microfinançament o finançament en massa. Però,a diferència, de les propostes habituals d’aquest canal, no només busca finançament, sinó també coordinadors d’espais de programació, traductors, dissenyadors i editors d’audiovisuals, així com equipaments audiovisuals i informàtics.
Una bona manera de maridar talent, reutilització i creativitat per un món socialment emprenedor i econòmicament sostenible.
T’hi apuntes?
Etiquetes: emprenedoria social, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, LaTele, modernitat líquida, revolució social, social enterpreneurship, talent, win-win
Publicat a Emprenedoria social, Finançament en massa, Talent | Deixa-hi un comentari »
dimecres, 9/05/2012
Qui em coneix i em llegeix sap que no m’agrada l’applemania. Ja vaig manifestar-ho en aquest mateix bloc. Ho confesso, sóc un applemaniàtic!
Ara bé, vagarejant pel Twitter m’he trobat un cas d’aprofitament de la poma que m’ha agradat i molt. És el dels emprenedors de la poma usada que, responent al nom d’Usa2, s’han llençat a la piscina amb un mercat de compra – venda de productes utilitzats pels deixebles dels de Cupertino.
Però la pluja de ments despertes recollides per la deriva d’un diumenge de casa i Twitter no s’ha reduït a les pomes, sinó que també em va permetre tutejar el món, però en un sentit un xic diferent al cnvencional. I és que Tuteate.com és un recull de manuals, consells i idees per a que qualsevol passavolant pugui practicar el fes-t’ho tu i que es finança a través de publicitat i d’una complerta botiga de creacions fetes pels “amics” que han parit aquest projecte.
I com, on n’hi ha dos, ni a tres, anem per la tercera. Es tracta d’un mercat d’intercanvi força especial i és que WikiMums.com, la idea que en Gonzalo i la Neus presenten al UOC&Plugged 2012, l’imperdible concurs d’idees i projectes organitzat pel MentsObertes de la UOC, es defineix com un projecte de “les mares d’avui per a als nens de demà”. Tot un repte wikinomic de reutilització i reciclatge per un món més humà.
Avui, a les 6 de la tarda, el núvol de la UOC descarrega manifest, projectes i idees a la barcelonina Fàbrica Moritz.
Etiquetes: glocal, glocalització, manzanas usadas, ments obertes, tuteate, UOC, UOC&plugged, wikimums, wikinomia, wikinomics
Publicat a Emprenedoria social, Glocalització | Deixa-hi un comentari »
dimecres, 11/04/2012
A més a més de la comunitat transformadora i col·laborativa Actuable.es i de la bullidera de plataformes de crowdfunding que permeten la creació de projectes al marge de les industries sectorials, hi ha un munt d’engrescadors projectes emprenedors que estan construint un món més digne.
Aquesta setmana, el #desdelnuvol us presenta dues d’aquestes propostes que s’atreveixen amb dos dels sectors centrals de l’economia especulativa: el de la llum i el de la vivenda.
SomEnergia.coop és una jove cooperativa catalana sorgida de la Universitat de Girona l’any 2011 i que s’ha plantejat el repte d’esdevenir una comercialitzadora d’electricitat 100% renovable i iniciar els primers projectes propis de producció d’energia.
De fet, aquests reptes ja els ha aconseguit, en tant en quant, qualsevol persona pot accedir al seu espai web i contractar la llum, fer-se sòcia de la cooperativa o invertir en projectes energètics. I, si es vol reblar el clau, la mateixa Comissió Nacional de l’Energia els ha certificat com a comercialitzadors d’energia 100% renovable.
CIC – habitatge social també és una cooperativa. Però, en aquest cas, es tracta d’una spin-off de la Cooperativa Integral Catalana. Una spin-off que fa tot just un mes que ha començat a treballar en la generació d’habitatge social, amb una perspectiva autogestionària i generadora de comunitat.
El que fa CIC-HS és llogar els pisos hipotecats de persones en situació d’impagament o en risc d’estar-hi, a canvi de l’ús d’un habitatge a preu social, és a dir, molt per sota del preu de mercat.
Amb aquesta actuació aconsegueix tres efectes complementaris. A saber,
1.- Oferir un sostre a preus socials per a les famílies amb risc d’exclusió, vetllant jurídicament per a retardar el seu desnonament i protegir als avaladors de les hipoteques en risc d’embargament.
2.- Aplegar paquets d’hipoteques impagades o amb risc d’impagament per a poder negociar amb les entitats preus de recompra similars als que es mouen en el mercat financer, sempre molt per sota dels deutes demanats als usuaris de peu pla. I,
3.- Ajuntar molts contractes de lloguer social, posant d’aquesta manera l’habitatge social en l’agenda dels decisors públics i privats.
Ens ttrobem doncs davant de dues maneres de reconvertir l’economia especulativa en economia productiva i, d’aquesta manera, tornar un xic de senderi a unes relacions socials que s’han anat malmeten per la voracitat d’uns quants espavilats.
Etiquetes: capitalisme 2.0, CIC-HS, compartir, coopetir, crisi, emprenedoria social, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, habitatge social, modernitat líquida, prosumidor, revolució social, social enterpreneurship, SomEnergia, talent, win-win
Publicat a Cooperació, Emprenedoria social, Glocalització, Innovació, models de negoci, Sectors econòmics | Deixa-hi un comentari »
dimecres, 4/04/2012
Un dels companys de viatge #desdelnuvol que segueixo amb interès, alhora que m’ajuda a desenvolupar el meu judici crític sobre les opinions apostòliques que m’envolten, és RebeldeMule.
Rebeldemule és una comunitat d’internautes que dóna una alternativa a la industria cultural i de l’entreteniment. Ho fa amb una proposta que respon, com assenyalen al seu manifest, a la segona definició que el diccionari de la RAE dóna a la paraula cultura. A saber:
Conjunt de coneixements que permet a algú de desenvolupar el seu judici crític.
RebeldeMule és una comunitat creada per cinc emprenedors amb inquietuds polítiques i socials que es van fer el sà propòsit de rescatar tots aquells documents que crien malves en hemeroteques públiques o particulars, i que puguin respondre al repte definit per la Real Academia Española de la Lengua.
RebeldeMule, ara com ara, és finançat per les cinc persones que la gestionen i, en una mini – enquesta twittaire, m’han assegurat no tenir previst de cercar finançaments alternatius:
Crowfounding parece complicar la cosa, es para otro tipo de proyectos, ¿no?
I és que, el cost de la plataforma és prou baix – un servidor estàndard de nodo50 -, i, els materials que s’hi distribueixen, són treballats i proporcionats per la comunitat de persones lliures que l’utilitzen.
Acabarem aquest apunt presentant el proveïdor de serveis d’Internet suara esmentat: nodo50.org lidera, frec a frec amb pangea.org, el sector de serveis als moviments socials i solidaris a Internet.
Creat l’any 1994, nodo50.org proporciona formació, continguts, i serveis comunicatius a centenars de grups i organitzacions de l’ampli espectre de l’esquerra política i social de l’estat espanyol i l’Amèrica llatina.
Valgui doncs aquest apunt com a mostra que hi ha altres maneres d’emprendre i per a recolzar l’alliberament de l’Isma i el Dani, els dos estudiants de l’Associació d’Estudiants Progressistes empresonats el 29M.
Etiquetes: alternativa, cloud living, compartir, creació, crisi, crowdsourcing, cultura, drets d'autor, emprenedoria, emprenedoria social, glocal, glocalització, guanyar-guanyar, industria cultural, innovació, internet, nodo50, núvol, pangea, prosumidor, Rebeldemule, revolució social, talent, tecnologia, TIC, win-win, xarxes
Publicat a Emprenedoria social, Glocalització, models de negoci | Deixa-hi un comentari »
dimecres, 22/02/2012
L’altre dia, fent el repàs de piulades del meu TimeLine em va cridar l’atenció un apunt que enviava un dels meus coneguts digitals. L’autora del mateix era la @GemmaMasferrer, una de les dues inquietes ànimes que estan darrere del Projecte Womba.
Interessat com estic en nous models de negoci que facin el món una mica més digne, vaig començar a rascar la xarxa a veure si feia bon so i, el què em vaig trobar em va animar a fer una nota sobre l’empresa de la Gemma Masferrer i la @Iris_Salvat, dues llicències en Educació que un bon dia van pensar en la manera de guanyar-se la vida tot ajudant als altres de manera creativa.
El projecte Womba, paraula del bakwiri de les muntanyes del Camerún que es refereix al lleu somriure beatífic que se’ns dibuixa quan dormim, és una modesta arqueta amb una entrada i una sortida.
L’entrada és el Centre Cultural Benefik, un espai on mostrar qualsevol proposta cultural que resulti positiva per a millorar les relacions humanes de la ciutat de Barcelona. Els diners recollits en quotes de socis – i, penso jo, possibles entrades als espectacles – seran destinats a la sortida de la susdita arqueta.
I, quina és aquesta sortida?
Doncs la Fundació Songo, una entitat sense ànim de lucre que també pot rebre associats i donacions, però que es fixa l’objectiu de “fer realitat els somnis quotidians d’aquelles persones que necessitin un brot d’esperança.” I, per fer-ho, no els donen els peixos, sinó que volen posar-los en condicions de pujar a la seva barca i sortir ells mateixos a pescar. I, com a exemple, plantegen el cas d’un aturat de llarga durada:
“la nostra tasca consistiria a ajudar-la a trobar una feina mitjançant acords i convenis amb empreses, donant-li l’oportunitat de realitzar cursos gratuïts de formació, deixant-li roba per les entrevistes formals i assessorant-la sobre com les ha d’afrontar, enllaçant-la amb organitzacions o persones que puguin ajudar-la” en aquestes tasques.
Un mosaic emprenedor que desprèn bones aromes i que caldrà anar seguint, ja sigui #desdelnúvol o amb el plugim quotidià del Centre Cultural i la Fundació dels somnis més humans i entranyables.
Etiquetes: Barcelona, capitalisme 2.0, Centre Cultural Benefik, compartir, coopetir, emprenedoria social, Fundació Songa, Gemma Masferrer, guanyar-guanyar, innovació, Iris Salvat, nous models de negoci, Projecte Womba, revolució social, social enterpreneurship, win-win
Publicat a Emprenedoria social, models de negoci | 3 comentaris »
Fill de ciutat amb ànima de poble, aquesta dicotomia l’ha fet un individu inquiet i amb ganes de gresca. Per això, porta 10 anys enxarxat professionalment, això sí, des de la privilegiada talaia d’una empresa pública, però innovadora i creativa.