Arxiu de la categoria ‘Estratègia’

Google Ara i Fairphone: dos models diferents de mòbil

dimecres, 5/03/2014

A mi sempre m’agrada anar a misses dites i fixar-me més en el què passa fira que no pas a dintre dels recintes sagrats.
Per això he esperat al tancament de Congrés Mundial de Mòbils per parlar de telèfons brillants.

Acompanyat dels turistes habituals, de les botigues de costum i dels treballadors de peu pla, aprofita una tornada de la feina per enfocar dos dels projectes que m’han semblat destacar del basar de la mobilitat .

Del projecte phoneblocks i la seva evolució fins a Google Ara en vaig tenir coneixement en una reunió de treball amb l’incansable David Esteban, incombustible ànima de TechForce que l’utilitza com a exemple d’emprenedoria orientada al mercat.

Ara, aprofitant el Congrès, n’hem ampliat informació a través dels mitjans convencionals fins arribar a la presentació pública que han fet fóra de congrès i a través del món digital.

Del projecte Fairphone en vaig tenir coneixement a través del twitter de la Xarxa Congo i en vaig ampliar la informació gràcies a  Vilaweb i al bloc Carro de combate.

Ambdós projectes treballen dos conceptes bàsics de l’economia col·laborativa que va prenent cos en paral·lel a l’economia de mercat:

- El model de telèfon de Google respon a la construcció d’un producte amb els seus usuaris i a la personalització extrema del mateix fins al punt que, la seva reparació, esdevé un joc de nens que podria veure’s afavorida pel món dels makers i la fabricació digital.

- El Fairphone, al seu temps, mostra la possibilitat d’oferir un producte èticament responsable i socialment sostenible o, si més no, anar tendint a fer-ho, tot demostrant que és possible disposar d’aparells que no estiguin tacats de sang.

En l’ideal d’un somniador #desdelnúvol com jo resta l’anhel de veure el maridatge del telèfon modular amb el telèfon ètic i, d’aquest projecte, sorgir-ne una comunicació més justa i universal.

Do it yourself: Del punk a l’ateneu

dimecres, 19/02/2014

Per seguir l’apunt d’aquesta setmana s’ha d’haver viscut amb pocs recursos i moltes ganes de fer. O, si més no, haver-hi estat a prop, quan tot va començar. Però, ara que hi penso, no és aquest l’estat on som la majoria de mortals a data d’avui.

Posem l’inici de tot plegat en el moviment punk, aquell crit de ràbia nascut als suburbis de les principals ciutats d’Occident a remolc de la crisi del petroli dels anys 70 i llurs efectes en l’electrificat món occidental.

El posem aquí, però possiblement el podríem posar en qualsevol dels moments on ha aflorat l’anomenada contracultura, aquella expressió que, generació rere generació, trenca els motlles de la cultura dels pares per a crear-ne una de nova que acaba esdevenint cultura per una nova contracultura naixent.


I ara, quan la societat de consum ha esdevingut cultura dominant, la digitalitat obra una nova contracultura que comença a mutar en un nou paradigma productiu, el paradigma dels makers que es manifesten a través dels seus productes compartits i que aterren a Barcelona a través del mob del carrer Bailén i dels ateneus de fabricació que promou l’Ajuntament de Barcelona.

Del fes-t’ho tu contracultural al imprimeix-t’ho tu amb suport municipal que, a Barcelona Activa, començar a caminar per oferir aquesta filosofia cocreativa a les empreses de la ciutat.

Què ens cagarà el tió? Què ens portaran els Reis?

dimecres, 18/12/2013

Tanquem l’any amb un apunt que, a diferència del què és habitual en el gremi, ni resumeix l’any emprenedor ni fa futurologia tot endintsant-se en les tendències del 2014. Ans al contrari, afonda en les tradicions i demana desitjos pel tió i pels Reis.

Bé, més que desitjos és una proposta de ruta lletraferida i emprenedora que comença amb un clàssic gironí, fa parada en un raconet de Poblenou i acaba esmaperdut entre els sinuosos i menuts carrers que conformen la llibreria més gran de Barcelona.

Si senyor! Acabem l’any #desdelnúvol parlant de llibreters emprenedors, de llibreters amb bones estrategies per arribar a aquells que, com un servidor, encara ensumen el paper quan baixen del núvol al carrer.

La llibreria 22 de Girona tanca enguany el seu 35è aniversari. Un any per celebrar la perseverança i la tossuderia d’una adaptació constant a l’entorn que ha portat al seu llibreter, entre més, a formar part del jurat del Primer Concurs de Microrrelats Castellers organitzat pels Marrecs de Salt, la colla blau Ter de les comarques gironines. Un flashmob de dues setmanetes a twitter. Tot un repte de velocitat per una llibreria que, obrint portes en temps de la Constitució espanyola, és un bon indret per a què els els Reis i el Tió connectin amb les essències de la bona literatura.

Si volen també poden fer un tats de l’arriscat projecte d’un llibreter amb estudis que ha fet parada al Poblenou més tradicional per a obrir un negoci de nom tan recriminatori com descriptiu: Nollegiu. I és que, Nollegiu supera el concepte de llibreria per esdevenir un veritable transmissor de cultura literària.

I del 22 i el Nollegiu a les 35 llibreries de Gràcia! Un tou de taulells diversos i independents que conformen un veritable cluster de les lletres, un il·lusionat territori per tots aquells enamorats de la descoberta i la sorpresa amagada entre les lletres de qualsevol llibre o publicació.

I és que la literatura, com l’esperit pujolsià, reneix ara i sempre als seus il·lusos enterradors.


Fins passat Reis i moltes gràcies.

Emprens o t’autoocupes?

dimecres, 27/11/2013

Escric això, havent sopat, a casa, al sofà, amb la tauleta digital de baix cost. Ho escric després d’una ininterrompuda jornada laboral de deu hores partida a parts iguals entre planificació, gestió i reunions.

I justament, a les reunions amb proveïdors de formació, ha sorgit la pregunta que encapçala aquesta aportació #desdelnúvol.

L’autònom és l’únic privilegiat que pot anar al gimnàs a les dotze del migdia, però que pot començar la seva jornada laboral a les tres de la matinada.

I això, si exceptuem aquells agosarats que posen botiga amb horari fix i que, fóra d’hores, han de gestionar compres, tresoreria i estocs, a més de la comunicació i les gestions pròpies de la rerebotiga.

On vull arribar?

Doncs al fet que l’emprenedor és lliure en llur destí, però esclau de la planificació minuciosa i l’autodisciplina més monàstica possible.

I això, en les sessions de formació per a emprenedors que fem, es veu de lluny.
Es veu en aquells individus dinàmics i resoltius que, essent emprenedors com són, estan disposats a renunciar a les bondats de la feina estable per la inestabilitat de ser els seus propis amos. I hi ha aquells que, asseguts a les darreres files de l’aula i amb cara d’espant, comproven com, l’autoocupació, és una renuncia a la seguretat d’una mensualitat i un horari estable.

Cada cop, hi ha més autoocupats i menys emprenedors. I això, tard o d’hora, porta a fracassos personals que caldria evitar, ja sia amb un canvi de perspectives o amb un canvi de tarannà.

Ser emprenedor és un ofici exploratori que demana de planificació minuciosa, organització persistent i cintura dinàmica i veloç. I ho demana per poder assolir el màxim benefici amb la mínima despesa física i psíquica necessària.

I de tot això, a Barcelona Treball en saben molt, ja que remouen consciències i reubiquen perspectives per a la ocupabilitat i la millora professional.

El rellotge i la brúixola: Una faula per a ser feliç?

dimecres, 20/11/2013

El segon mes de cada trimestre és, professionalment, el més estressant de l’any. I ho és perquè és el moment de planificar el següent trimestre formatiu.

La primera setmana, s’adjunten les valoracions dels assistents, a l’acumulat de l’any i s’analitza el volum d’inscripcions assolit. D’aquesta manera, comprovem que la freqüència de les sessions i la seva qualitat responen a la voluntat de servei de l’agència pública on treballo.

Seguidament, es presenten els resultats a les direccions operatives que atenen directament a usuaris del servei, recomanant accions a fer per a millorar la oferta formativa i, les dues setmanes finals, es dediquen a la bella batalla de posar dates i hores al centenar d’activitats gestionades.
Per tant, ara com ara, som en plena lluita contra el rellotge per a tenir-ho tot a punt per a què els companys de comunicació puguin preparar les tasques de difusió entre el teixit emprenedor de la ciutat, aquest volum d’activitat.

I ara que ha sortit el rellotge en dansa introduïm un concepte que, oh bondats de la formació interna!, m’han fet recordar recentment. Es tracta de la faula per a ser feliç amb el què fas, una faula personal que ens hauria de permetre deixar de ser el conillet del País de les Meravelles, aquell que sempre es mira el rellotge i té presa, per a ser el patró de la nostra nau vital, aquell que brúixola en mà, té un nord establert i solca les mars de la vida amb criteri i alegria.

El rellotge del qual parlo és composat pels tres primers paràgrafs d’aquest apunt, mentre que la brúixola que em cal es composada per la voluntat de servei als altres que, opinió personal i intransferible, podria ser una bona guia per a fer un món més amable. I que, de ben segur, és l’imprescindible far que hauria d’il•luminar el servei públic que, més enllà de les administracions, també ofereixen els emprenedors i les empreses, ja tinguin una marcada component social o siguin marcadament egoistes i centrades en benefici.

I tu, què ets: patró de vaixell o conillet del País de les Meravelles?

Pensa diferent i sies valent

dimecres, 13/11/2013

No sé si tornarem a enfocar el bloc després de passar-lo pel sedàs de les propostes financeres per a emprenedors, però ho intentarem amb un apunt sobre una novetat dels anys 60 que ha anat mudant de nom, però no de contingut i que és en la base d’una de les filosofies pràctiques que pul·lulen pels móns empresarials d’avui: La filosofia CO

La filosofia CO no és altra cosa que l’aplicació de dues lletres al inici de qualsevol paraula. D’aquesta manera, tenim la co-fundació, la co-direcció, la co-creació, el coworking, el cobranding, la col•laboració, la cooperació, la confiança, la coparticipació, el cofinançament, el co-talent, la comunitat, el contacte, el compartir, coopetir, conèixer, … Bé, qualsevol cosa és susceptible de fer-se lluny de l’orgullós onanisme que els valedors d’aquesta manera de fer atorguen a les persones humanes, éssers egoistes i que van a la seva, pel què necessiten d’algú que els indiqui el camí de l’èxit.

Certament, el meu dia a dia és farcit d’emprenedors gasius amb les seves idees i fervorosos valedors de la pedra filosofal que ells i només ells han trobat i poden desenvolupar. Aquest tarannà és el que combaten les dues lletres esmentades i, del seu correcte ús, en sorgeixen impactes com els de les dues descarregues que tanquen aquest apunt:

1. El primer arriba de la mà d’un vell indret reconvertit en espai concentrador de guerreres nòrdiques que comparteixen oficina i escola bressol. Un co-negoci de co-working entre una consultora i una pedagoga.

2. El segon, més personal, és el fruit del pensament sinvergent d’una estudiant de comunicació audiovisual capaç de maridar els Manel i la factoria Disney per a commemorar el primer aniversari d’una menuda vital i emprenedora.

O sia que, si vols viure i passar-ho bé, sies racional i emocional o, per fer-ho més curt, atreveix-te a viure en públic i a implusar-te a través del CO.

El Sabadell es reposiciona en el món emprenedor

dimecres, 6/11/2013

Dilluns es va presentar BStartup de BancSabadell, el banc de les millors empreses i el teu. i, tot i que el seu abast s’escapa a les intencions, la filosofia i la temàtica d’aquest modest bloc d’emprenedories paral·leles, el programa té un rerefons personal que m’obliga a fer-ne esment.

Per una banda, els 12 anys de convivència dins de Barcelona Activa amb la persona que portarà la veu cantant de la iniciativa, la Yolanda Pérez, mare d’un bufonet i millor persona.

Per l’altre, el pecat de joventut de ser ben apunt de treballar en una iniciativa anterior de la mateixa entitat, però de preferir mantenir-me a Barcelona Activa, tot i l’atractivitat del portal per a les pimes que estaven gestant les forges de l’esmentada entitat.

I, si es vol, el fet que BStartup és un model, amb més finançament al darrera segurament, que ja s’ha utilitzat recurrentment des de Barcelona Activa amb el programa Axelera que, vulguis no vulguis, garbellava entre totes les empreses usuàries dels serveis de la casa i n’escollia les que podien esdevenir empreses globals. I això, per algú que ofereix formació a empreses de la ciutat, doncs li resulta engrescador.

En qualsevol cas, si tens una empresa i vols saber com aprofitar-te d’aquest programa, dóna una ullada al web del BStartup i impulsa’t.

Anònims a reacció: El cas del boig de l’Hispano

dimecres, 16/10/2013

Avui farem volar coloms i ho farem de la mà d’un inventor que ha acabat fent fortuna lluny de casa.

Parlo del boig de l’Hispano, un enginyer català amb exposició permanent al Museu de l’Agència Espacial Nord-americana, la NASA, i que, molt recentment, està sent objecte de recuperació memorística a casa nostra.

Ho ha estat amb una exposició que, passada pel Palau Robert, ha aterrat a la seva vila nadiu.

I és que, el boig de l’Hispano, va inventar el motor a reacció l’any 1917, però no va rebre suport per a desenvolupar-lo ni a una Catalunya que començava a despuntar en automoció i aviació, ni a Tolosa de Llenguadoc on, sembla ser , es va desplaçar cercant aquell nord enllà on la gent era més culta i civilitzada.

La història dels seus papers podria ser objecte d’una novel·la de lladres i serenos, ja que el motor de reacció que ell enginyà és molt semblant al que va utilitzar l’Alemanya nazi en les malastrugues bombes volants V1 i V2 que van assolar Londres. Aquesta coincidència ha alçat els rumors sobre els papers d’en Ramon.

I és que, hores d’ara, resta sense aclarir si els papers de l’inventor de Campdevànol foren aconseguits pels alemanys en conquerir França, essent el desllorigador de la seva mortifera arma. Com sinó s’explica que arribessin als Estats Units just en aterrar-hi els científics alemanys? Com sinó s’entèn la manera de sortir d’Europa?

Ara, que s’han fet exposicions a casa nostra i que té un espai permanent al Museu de la NASA, a Hansville, potser seria hora de reconèixer aquest pioner de l’aviació donant el seu nom a la nova incubadora aeronàutica que, a l’empara de l’Agència Espacial Europea, s’està creant al Parc de la Mediterrània de Castelldefels.

A mi m’agrada l’ESA-BIC Ramon Casanovas i Danès. I a tu?

Emprenent alternatives educatives: S’aprèn, no s’ensenya

dimecres, 9/10/2013

Aquesta setmana, que #desdelnúvol tanquem avui, ha estat farcideta d’informacions sobre emprenedoria.

Des de l’emprenedoria integrada del capitalisme clàssic, aquesta mena de supernova que segueix fent llum tot i trobar-se en un atzucac de dimensions socialment dramàtiques, fins a l’emprenedoria alternativa, per posar un nom al món que es va generant mentre d’altres es barallen i pateixen en el primer dels móns esmentats.

Ara que col·lectius diversos i dispersos s’enfronten i s’oposen amb fermesa a les noves lleis educatives que, des de les elits estatals o regionals, volen imposar, és l’hora de girar la mirada vers aquells models educatius que enfoquen la formació en l’aprenentatge i no tant en l’ensenyament.

Aquest és el cas del Centre de Recursos Pedagògics Josefa Martin Luengo i els cursos que proposen per aquesta tardor.
I és que més enllà de TILs, Werts i companyia, hi ha un magma social que empren i creix per a crear la ciutadania conscient i creativa de demà.

Castells i empresa: Un matrimoni col·laboratiu

dimecres, 25/09/2013

“La glòria més gran no consisteix a no haver caigut mai, sinó en haver-se aixecat després de cada caiguda” (Confuci)

Ahir fou la Diada de la Mercè, una de les cites més tradicionals del panorama casteller, i aquest fet em serveix d’excusa per aplegar en un apunt, unes quantes iniciatives que mariden l’activitat castellera amb el món de l’emprenedoria i la gestió empresarial.

Deixant de banda la presència castellera en congressos i activitats empresarials, una de les fonts d’ingressos més rellevant d’algunes de les colles castelleres actuals, les relacions entre el món de l’empresa i l’activitat castellera, si més no fins allà on els meus coneixements arriben, es remunten a les facècies de dos emprenedors amb solera: L’incansable Àlvaro Solache i l’imparable Fèlix Miret, els pares fundadors de TeamTowers, una petita empresa que s’autodefineix com a “equip d’experts en torres humanes i gestió de recursos humans amb més de 20 anys d’experiència en el desenvolupament d’equips de treball a través de la pràctica castellera”.

Al gener del 2011, un executiu bregat en el món de les multinacionals, en Jordi López Daltell publicava Fer Pinya, “una història de descoberta i superació personal i col•lectiva que ens mostra el camí perquè gent normal i corrent aconsegueixi resultats extraordinaris” o, per a dir-ho en paraules planeres, com utilitzar la pràctica castellera en el món de la gestió d’equips humans.

Ara, que en López Daltell és gerent de TeamTowers, s’anuncia l’aparició de la primera colla castellera dins d’una empresa: La Colla FM, de FM logistics, a Valls.

I, mentrestant en locals i places, persones diverses, disperses i corrents s’agermanen per a fer proeses efímeres que embadaleixen el món sencer.